Els culpables

 

Entorns del Pedraforca
Setembre 2017

Una d'aquelles histories que em fan recordar quan era menuda i em duien al cine i la peli començava pel final. M'empipava molt perquè em costava d'entendre que em prenguessin el misteri i la intriga de la història.

Aquest cop coneixem el protagonista ferit de mort, sol i sense cap esperança de sortir-se'n. És aleshores que gairebé agonitzant comença a rumiar qui pot ser el culpable, mentre per la seva ment va desfilant tot el reguitzell de personatges, veïns i veïnes... Però en realitat, poc importarà saber-ne el responsable quan la realitat és que en Tallaferro morirà i ho farà sol:

Tallaferro lamenta la seva mala fortuna però no es plany. Sap que per molt que cridi, maleeixi o plori, ningú l’escoltarà. El dolor i la por han desaparegut i accepta sense resistència l’arribada de la mort. Ara només resta la placidesa de la resignació i el tràfec d’imatges.

(...)

Els seus records són tan nítids que gairebé es converteixen en present.

(...)

Resol que només amb la recapitulació de la seva vida trobarà el seu assassí. 

Però coneixem en Tallaferro:

Tallaferro porta la veu cantant de la resistència. La seva sagacitat, la seva oratòria i la convicció dels seus ideals justos han convençut el poble que ha de ser el portaveu per protegir els seus interessos. 

(...)

Tallaferro no es ven a suborns, s’encoratja davant les amenaces i cala els altres d’un sol cop d’ull.

I així comença l'evocació tant del què ha estat la seva vida com de les persones amb que s'ha relacionat i entre les quals el més segur és que es trobi el seu assassí. Com veureu de "candidats" no n'hi manquen:

Saurri es troba al cul-de-sac d’una vall del Pirineu de Lleida. És un poble de tretze famílies, sense escola i sense botigues.

(...)

Els seus homes, de pell resseca i mans sarmentoses, són eixuts i de temperament sanguini, propensos a la crítica grollera, i les seves dones, de cames eqüestres i avesades a tot tipus de tasques, són descarades i displicents. 

Ramon de Casa Ballador és reservat i covard. 

Nanroi és el més gran fill de puta que ha trepitjat aquestes terres. És un home pervers que es creu infal·lible. 

(...) 

Es creu amo i senyor d’aquestes terres, i a mb això ja en té prou.

(...)

Damià l’Andorra és el seu últim soci. Pretenen vendre la muntanya de Saurri a uns anglesos per a construir-hi unes pistes d’esquí. 

Alfons de Casa Ribot, Gregori de Casa Coma, del qui diuen que és alegre i honrat, al que en Salvador de Casa Rita li va engegar un tret per una sospita absurda, o en Martinet de Casa Negret que s'entesta en fer parlar un gat amb la pretensió que el farà guanyar calers i aspira a trobar una mossa amb qui casar-se, o en Santiago, el mosso de Casa Coma que sempre cerca companyia, sembla ser que la que sigui.. i un enfilall de noms i cases, i potser greuges suposats o imaginats, sovint agreujats pel fet de viure en entorns molt tancats, amb poques o cap relació amb gent de fora.

Ara m'adono que fins aquí només he anomenat homes, però quan en Tallaferro evoca les dones, també hi podem trobar situacions estrambòtiques, com per exemple la Candela de Casa Groc que després que ha perdut un fill de quatre anys, simula un embaràs inexistent, ha enganyat l’Elvira, una minyona, fent-li creure que havia tingut un fill mort mentre que ella ha parit la nena.

Anys més tard, la Candela cau morta i és aleshores que se la comença a conèixer com a "La Bruixa de Casa Coc": una casa amb renom, amb molts caps de bestiar i terres àmplies. 

(...) 

Candela de Casa Coc bateja la seva nena i l’anomena Martina, com la seva difunta mare; ningú ha sospitat de la infàmia, així que la criatura passa com a seva. 

Una altra de les veïnes de les que en Tallaferro en les seves disquisicions no resulta gaire ben parada, és la Rita de Casa Ribot. D'ella, que és de casa rica, es comenta que no es presta a les tasques del camp ni tampoc a les domèstiques:

Alguns asseguren que Rita de Casa Ribot és una escalfabraguetes, ja que encara és donzella; a més, donzella molt digna i orgullosa de la seva puresa. 

I què me'n dieu de la Inés de Casa Coma?:

S’ha donat a l’anís des que Gregori va ser assassinat.

(...)

Un matí de primavera, Inés furta la bota de vi de Salvador i hi introdueix pols d’estricnina per la boca. 

Ja n'hi ha hagut precedents de morts violentes i fins a cert punt inexplicables, o millor inexplicades, com la de Nanroi, al qual m'he referit més amunt, i que un dia va aparèixer penjat a casa seva, amb les mans lligades i emmordassat. Però tot i això, quins dels veïns tenien motius per matar en Tallaferro?. 

Potser la pregunta més encertada en aquest cas fora qui es pot sentir amb prou raons per segar la vida d'un altre?

 

Castellfollit de Riubregós
Agost 2018

Però ja se sap que en un poble xic es parla més del que succeeix i que les sospites obeeixen més a la fantasia que a la raó.

 

Els culpables

Marc Quintana

175 pàgines