Terra somnàmbula

Que ningú no esperi una història coherent ni raonable. En el món de la fantasia tot és possible, tot cal acceptar-ho amb naturalitat, i com a premi gaudirem d'una lectura fascinant de la que jo ara tractaré de parlar-vos amb el mínim de paraules possibles.

Fer referència al començament és imprescindible per situar-nos en el relat:

El vell es diu Tuahir. Està prim, sembla que hagi perdut tota la substància. El jove es diu Muidinga. Camina al davant des que va sortir del camps de refugiats.

(...)

Ja no me’n recordava. Saps llegir. Doncs llegeix en veu alta, que així m’adormo.

El menut llegeix en veu alta. Els ulls se li obren més que la veu. 

A partir d'aquí, en Muidinga llegirà cada vespre la història que es troba recollida en onze misteriosos quaderns que s'han salvat d'un incendi que ho ha destruït pràcticament tot al seu entorn i que els viatgers fugitius, han trobat dins d'un autocar amb els cadàvers consumits pel foc dels seus ocupants. 

Saber qui els ha escrit serà la cosa més deliciosament fantàstica i que, per raons obvies, no desvetllaré.

Bellver de Cerdanya
Octubre 2021

Primera llibreta d’en Kindzu

La desaparició del nostre germà (En Junyent, que han disfressat de gallina) va trastarotar casa nostra del tot. Qui va canviar més va ser el meu pare. 

(...)

L’endeví (...) Va dir que hi havia dues maneres d’anar-se’n: una era marxar, l’altra era tornant-se boig. El meu pare havia triat tots dos camins, un peu en la bogeria d’anar-se’n, l’altre en la demència de quedar-se. 

Les llibretes, no són l'únic argument, també en Muidinga ens anirà fent confidència dels seus neguits:

Per quina raó el vell s’entossudeix a nom revelar-li cap passat? (...) Fa temps que estan junts. El vell li dedica paciències, en paternals maternitats. Però mai no se li escapa una tendresa.

(...)

Penso que soc en Junyet. (...) Aquell nen de l’escrit. (En Junyet, era fill del mort que havien “disfressat” de gallina per lliurar-lo dels bandits i que una nit va desaparèixer misteriosament)

Segona llibreta d’en Kindzu

L’aparició es va ajupir i em va dir:

- Perquè ho sàpigues: el terra d’aquest món és el sostre d’un món més avall. I així successivament, fins al centre, on viu el primer dels morts. 

Tercera llibreta d’en Kindzu

Un enormíssim vaixell havia encallat en un banc de sorra, ben a prop d’allà. 

(...)

Aquell vaixell estava esperitat, guardat contra els intrusos. O era altra vegada cosa del meu pare, per recordar-me que no em donava treva?

Quarta llibreta d’en Kindzu

“Em dic Farida”, va començar la dona la seva història.

(...)

Havia estat violada. 

Aquell nen va néixer sense que ella nasqués mare. En cap moment la Farida va tenir gens de ganes de cuidar-lo. 

Cinquena llibreta d’en Kindzu

Els somnis no troben els seus amos respectius quan un home i una dona dormisquegen entrellaçats. 

Sisena llibreta d’en Kindzu

En albirar la platja de Matimati, vaig comprovar que són els nostres ulls el que fa la bellesa. El meu estat de passió donava un lustre nou a aquella terra en ruïnes.

(...)

Una nit em vaig despertar tot suat. El cor em bategava en tempesta. Sentia la cançó de bressol de la meva mare! La melodia venia de fora, una veritat irreal. (...) Quan vaig arribar al corral va caure un silenci total. Vaig entreveure llavors un gall enorme.

-Junyet!

Setena llibreta d’en Kindzu

L’Abacar Ruisonho era el cap dels serveis de seguretat. (...) La seva feina permanent era comptar els vivents, saber quants desplaçats arribaven al camp. 

Vuitena llibreta d’en Kindzu

Els acabats de morir tenen les seves corresponents iniciacions, els hem de deixar tranquils. Són als seus primers passos a l’eternitat. Aquests difunts encara estan a prenent a ser morts. 

Novena llibreta d’en Kindzu

Presento la vella Virgínia. (...) Allà la tenia, balconejant en exercici de la seva darrera infantesa. (...) La senyora Virgínia fica fantasies a la guardiola, s’infanteja més cada vegada. 

Desena llibreta d’en Kindzu

Quan la gent dorm, la terra va buscant.  (...) És que a la vida no li agrada patir. La terra busca a dins de cada persona, ajunta els somnis. Sí, és com si fos una costurera de somnis.

I reprenc la història dels protagonistes. El vell que té cura de Muidinga, està arribant al final de la seva vida i té un desig:

-Deixa’m a la barca, fill. Em vull morir sense veure cap terra, només aigua per tots els cantons.

(...)

Les onades van pujant duna amunt i envolten la canoa. La veu del menut gairebé no se sent, ofegada pel trencar de les onades. (...) Comença llavors el viatge d’en Tuahir cap a un mar ple d’infinites fantasies. A les onades hi ha escrites mil històries, d’aquelles de bressolar les criatures de tot el món. 

Última llibreta d’en Kindzu

Durant tota la nit vaig dormir un somni amb gustos d’autèntic. (...) Ara era com si aquells fantasmes treballessin al meu cap per transmetre’m els seus secrets, revelacions d’un altre món.

(...)

Més endavant camina un menut amb pas lent. A les mans hi du papers que em semblen familiars. (...) són les meves llibretes...

I recordeu:

El millor de la vida és el que no vindrà.

Terra somnàmbula

Mia Couto

Traducció de Pere Comellas Casanova

255 pàgines