Quatre apunts entorn a la figura de la Vivian Gornick. Nascuda l'any 1935, al barri del Bronx a Nova York, aquesta veterana periodista i escriptora segueix encara ferma en la seva defensa del feminisme i tot i que ella mateixa afirma que li costa molt escriure, no ha cessat de publicar.
El llibre que ara m'ocupa i que recull una sèrie d'assajos, va ser publicat originalment el 1996, però la traducció al castellà es va editar el 1981 i en català el 2019.
Recullo alguna de les idees principals dels seus escrits:
Què significa per a mi el
feminisme:
Un dels misteris més grans de
la vida -de la política i també de l’amor- és quan tot encaixa i es desencadena
un canvi interior.
Record de les Catskills:
L’estiu que vaig fer-ne
vint-i-un, vaig llicenciar-me, alhora, de la universitat i de les Catskills.
Aquell estiu i aquell hotel van ser apoteòsics: ningú ni res semblava petit,
simple o real.
Homenatge:
La setmana passada va morir la
Rhoda Munk, sola, en un accident de cotxe. La policia creu que va prémer
l’accelerador en comptes del fre. (...) Feia vint anys que la coneixia,
normalment l’evitava i la combatia per dins.
A la universitat: Petits
assassinats de l’ànima:
Fa deu anys que faig classes,
ara sí, ara no. (...) Quan les hores s’allarguen en una ciutat universitària,
passejo per carrers sense ningú, silenciosos i immòbils.
(...)
La universitat d’Impala és una
de les escoles més riques del país i el seu curs de literatura, un dels
millors.
Viure sola:
Des del meu punt de vista,
vaig dir que sí a això i no a allò, i em vaig trobar vivint sola. (...) Em vaig
casar als vint-i-tants. El meu marit i jo havíem estat amics, però un cop
casats ens vam engabiar ràpidament en les idees que té la gent sobre el que és
un marit i una muller.
(...)
Al final ens vam separar.
(...)
La solitud era un regal. El món
m’esperava per donar-me la benvinguda si jo estava disposada a entrar-hi sola.
Escriure cartes:
Per què la carta no es va
resistir una mica?
(...)
Avui, escriure cartes és
empipador. No hi perdo el temps. (...) ara, escriure cartes és una decisió,
quan abans, quan era petita, era una manera de viure.
 |
| Vall de Pineta Setembre 2021 |
Un interessant article del 13 d'abril del 2019 ens ajudarà a conèixer millor l'autora . La podeu recuperar clicant aquí.
Mirar-nos de cara
Vivian Gornick
Traducció de Martí
Sales
172 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada