 |
| Carrer del Carme a Barcelona En aquest espai, al número 100, hi havia casa meva. Ara forma part de la Rambla del Raval |
Una curiositat, sense gaire cap més pretensió. Un recull dels diferents llocs on va viure/viu l'escriptora.
En realitat som moltes les persones que hem canviat més o menys freqüentment de domicili, de vegades perquè la mateixa família es veu obligada, o veu recompensat el seu esforç i canvia de pis per un amb millors "prestacions". O bé perquè ens arriba l'hora d'independitzar-nos, de viure en parella, o, senzillament, perquè la convivència ens resulta incòmoda o quelcom més greu, i decidim aixecar el vol.
El record que ens pot restar del lloc on hem nascut, segurament dependrà de com hagi estat la nostra vida familiar, però el que és segur és que l'espai físic, els carrers, les places, les olors (o pudors)... formaran sempre part del nostre inconscient i, en especial un cop hagin passat uns anys, ens vagarà de tornar a trepitjar aquells carrerons que ens retornaran vells records, no per força plaents.
No he recollit fil per randa tots els domicilis que l'autora enumera per no fer massa llarg i/o feixuc aquest escrit. M'he limitat a esmentar una representació, els comentaris dels que els acompanyen, m'han semblat més significatius:
Carrer de la Princesa
(Barcelona, 2011-...)
El sentiment de no saber on
pertanyo m’ha acompanyat gairebé sempre, però aquells darrers onze mesos
m’havia sentit integrada en un lloc per primera vegada des de feia molt de
temps.
(...)
Eupener Strasse (Düsseldorf,
1967-1968)
Vaig passar el meu primer any
de vida a la ciutat on havia nascut i no me’n vaig emportar ni un sol record.
(...)
Zugspitzstrasse (Munic,
1989-1990):
La migració és una qüestió
complexa. (...) Poc o molt, el que és segur és que la migració canvia les
persones.
(...)
Carrer Roger de Flor
(Barcelona, 2003)
Adaptar-se no sempre és un
procés natural: té un component acrobàtic i és arriscat. ¿Què vol, dir
adaptar-se? ¿Deixar de ser tu mateix, aïllar-se com a mostra de resistència? ¿O
deixar-te portar i reinventar-te, si no del tot, almenys en part? (...) Van
haver de passar trenta-quatre anys fins que jo mateixa vaig agafar, per fi, el
timó de les meves migracions.
(...)
Rua Pirandello (Sâo Paulo,
1979-1987):
No només em considero
afortunada per haver viscut part de la meva infantesa en aquell món de cotó
fluix de sucre sense preocupacions existencials, sinó també per haver pogut
conèixer l’altra cara de la moneda des de la casa de l’Alameda dos Araés.
(...)
Broixer Kaul (Gieranth,
1968-1971; fins al 1985 en estades regulars)
No podem canviar el país on naixem,
però sí que podem triar lliurement -sobretot com a emigrants- la relació que hi
establim. (...) Cada destí és sorprenent, i cada història, diferent; perquè la
migració és tan personal com una empremta digital.
(...)
Carrer de la Princesa
(Barcelona, 2011-...)
El pis del carrer de la Princesa
és, de moment, la meva última adreça.
 |
| Carrer del Carme a Barcelona El "meu" carrer fins els 21 anys |
Certament:
I les mentides -igual que els records- tenen una vida pròpia molt perillosa, perquè els agrada transformar-se en veritats escrites, és a dir, en ficció.
Si aquest carrer fos
meu
Relats sobre
arribades i comiats
Stefanie Kremser
Traducció de Marina
Bornas
252 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada