Un llibre fosc i confús, on es relata el judici a una dona que ha decidit posar fi a la seva vida suïcidant-se.
La Bernardette, que en farà el relat, la coneixem a Barcelona on viu, en el moment que rep l'avís i cal que es traslladi de nou al seu poble natal, Prats de Molló, per assistir al judici:
Bernadette Boher entra en
aquesta història mentre dorm i somia.
(...)
El missatge és d’en Daniel.
(...)
La teva mare és morta. Es va
suïcidar ahir al matí i la jutjaran d’aquí a tres dies. (...) Ha de tornar-hi.
Durant vuit anys ha aconseguit viure sense cap nova d’allà; hauria volgut
aguantar més.
Possiblement ella no pensava tornar-hi mai més a aquell poble d'on va ser expulsada a raó d'un episodi confús:
L’havien fet fora, vint anys
enrere, perquè un vespre d’estiu la van sorprendre sota uns verns de la vora
del Tec fent petons a la filla de l’apotecari. Tenien divuit anys i no trobaven
cap noi que els anés bé.
Se suposa que s'arma de valor i arriba a la seva casa d'infantesa on encara viu el seu pare:
El mas ha envellit molt més
que Bernadette. Quan va marxar encara quedaven fragments d’arrebossat a la
façana.
(...)
Bernadette està segura que el
pare és a dintre i que l’espera, la deu esperar des del dia que en Daniel la va
avisar. (...) Ha de fer un esforç per resistir al pànic que sent que l’estreny.
Ho retroba tot.
I es retroba amb el seu antic poble:
Encara que es faci la
indiferent, té ganes de passejar pel poble per reveure’n les pedres, mirar les
façanes, recordar els pendents dels carrers, el nombre de graons fets amb
còdols del Tec que cal pujar per arribar als horts de la vila d’amunt.
(...)
A Prats de Molló, tothom parla
d’óssos, des de fa segles, però és per parlar del gran dia de l’ós, quan se’n
celebra la desaparició fent-lo ressuscitar una tarda...
(...)
Ha tornat un ós i per això tots
estan neguitosos.
Un cop coneixem l'entorn i els records que li porten, ens centrem en l'estranya història del judici a una dona morta, que l'ha duta al poble:
La mare la guarden encaixonada
en una cel·la de la gendarmeria, amb la porta barrada, però han dit a
Bernadette que és per protegir el cos, no per impedir que s’escapi.
(...)
No sap res fins al final. S’ha
quedat en un banc del carrer dels horts, perquè és un carrer desert sense cap
porta de casa i quasi ningú per transitar-hi.
(...) La gent surt del tribunal més silenciosa que no hi havia entrat.
(...)
Li lliguen les cames ben serrades,
que no pugui badar i ensenyar el racó del món: és l’única adaptació de la
sentència a la seva condició de dona.
Tot ha passat, la sentència s'ha executat arrossegant la difunta pels carrers del poble, i ara la Bernadette, cal que prengui la decisió de marxar i deixar el pare sol en aquella atrotinada casa i amb l'ambient hostil dels seus veïns:
El temps, durant dos dies,
rutlla com si fossin dies de vacances un xic incertes.(...)Només el retorn
del pare, quan fosqueja, pertorba el descans de Bernadette.
(...)
La fred és més viva i ni
Bernadette ni el pare no es mouen tant. A vegades es queden asseguts a la cuina,
ella prop dels fogons i ell prop de la finestra.
(...)
Fa set dies que ha arribat i
sap que no pot quedar-se gaire més si no vol topar amb el dia de l’ós, la gran
festa esperada que torna cada anys de cada segle.
(...)
És la festa dels homes que es
disfressen d’ós per ser feliços de no tenir óssos al voltant.(...) L’endemà,
acabada la festa, tot tornava a ser igual per un altre any.
Però ella no ha estat benvinguda i ara que tot ha acabat, la malfiança dels veïns es fa més palès. La festa de l'ós sembla una oportunitat per fer-li notar el rebuig, possiblement arribant a límits insospitats:
I, la vigília de la festa, la
venen a cercar.
(...)
Són sis homes i dues dones. Han
vingut per ella i són dolents.
(...)
Ella mira les cares i no les
veu, no entén que li diuen. No entén per què tot d’una la volen matar o
torturar i les cares es fonen rere el tel d’aquesta incomprensió.
(...)
Ha d’anar-hi, amb ells al
davant i ells al darrere, Bernadette al mig provant de pensar.
D'una manera un tant confosa, basant-se en antigues supersticions, arriben a identificar la seva presència, que els incomoda, amb l'arribada de l'ós al que cal abatre:
I així Bernadette es queda
sola sota l’avellaner, mirant el cotxe d’en Daniel que zigzagueja cap a Prats.
(...)
El pare no és a casa i no el troba a faltar.
(...)
Han decidit burxar la bèstia
tots plegats per acabar d’una vegada i no haver de parlar-ne mai més.
(...)
Poques hores més tard, quan
encara elabora el pla de fugida, ressonen tot de trets que semblen no voler aturar-se.
 |
| Núvols |
Confiem en què s'haurà acabat tot:
L’han matat, l’ós que rondava. D’escamot en escamot, de ronda en partida de caça, l’han trobat. Amb poques bales n’han tingut prou per posar fi al malson.
O serà que tot tornarà a recomençar el proper any?:
L’únic perill hauria estat de topar amb l’ós, si l’ós hagués sortit d’hivern i hagués sabut escapar-se dels homes.
El dia de l’ós
Joan-Lluís Lluís
146 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada