Parlem d'esquizofrènia

 Un aclariment previ i entenc que necessari de l'autor:

“Hidden Valley Road” és una obra de no-ficció que es basa en centenars d’hores d’entrevistes amb tots els membres vius de la família Galvin (incloent-hi la Mimi Galvin, abans que morís el 2017), així com a multitud d’amics, veïns, professors, terapeutes, cuidadors, col·legues, familiars i investigadors. No hi ha cap escena inventada.

Grafit a Sabadell

I a partir de l'aclariment, comença aquest llarg relat de 531 pàgines i 44 capítols, més una introducció i un pròleg, del que com es pot suposar, comentaré les meves impressions, però retallaré les referències per tal de no fer aquesta entrada quelcom de massa feixuc.

I comencem per situar-nos:

Dos germans, un noi i una nena  (...) El Donald Galvin té vint-i-set anys, els ulls enfonsats, el cap completament rapat, una barba que comença a mostrar senyals d’una deixadesa bíblica. La Mary Galvin té set anys, és la meitat d’alta que ell i té els cabells rossos com un fil d’or i un nas petit i rodó.

(...)

Entre la Mary i el Donald hi ha deu germans més: en total els germans Galvin són dotze. 

Per si en desconeixem de què es tracta l'esquizofrènia:

Potser el més espantós de l’esquizofrènia -i el que la diferencia d’altres malalties del cervell, com l’autisme o l’Alzheimer, que tendeixen a diluir i esvair els trets de personalitat més identificables d’una persona- és que pot ser d’una emotivitat enorme.

(...)

Aquesta història parla d’unes criatures, ara ja adultes, que investiguen els misteris de la seva infància, que reconstrueixen el somni esmicolat dels seus pares i donen forma a una cosa nova.

Parla de com intenten redescobrir la humanitat dels seus germans, persones que la majoria de la gent havia decidit deixar gairebé per inútils.

Parla de com, després d’haver passat pràcticament les pitjors coses que es puguin imaginar, troben una nova manera d’entendre què significa ser una família.

Som a l'any 1944:

El 30 de desembre del 1944, el Don i la Mimi van tornar a jurar-se amor etern, aquesta vegada a la rectoria de l’església de Saint Gregory. (...) L’endemà, el Don va omplir un formulari de l’Armada en què, en lloc de pares, el seu familiar més proper va passar a ser la senyora de Donald Galvin. 

(...)

Tota sola a Norforlk, mentre el Don navegava, la Mimi s’havia d’estrènyer el cinturó. Els petits xecs de l’Armada, uns trenta-cinc dòlars a la setmana, es perdien entre el correu.

(...)

Amb cada nou fill, la competència per aconseguir l’atenció de la Mimi augmentava, i també augmentava la pressió sobre el seu temps. El Don i la Mimi no es van plantejar aturar-se ni tan sols quan ja tenien cinc nois. 

(...)

La casa dels Galvin es va convertir en un lloc on coexistien dues realitats diferents: el quadrilàter dels combats i el cor de l’església; la brutalitat dels nois i la família modèlica que el Don i la Mimi creien que tenies.

Uns breus apunts referents als símptomes de la malaltia entre els diferents germans:

El Jim sentia veus. “Torno a sentir que em parlen” deia. (...) El Jim va deixar de dormir.

(...)

La primera estada del Jim en un hospital a causa d’un episodi psicòtic va ser la nit de Halloween del 1969, quan el petit Jimmy encara era un bebè.  

(...)

El Donald tenia un nou diagnòstic. “Probablement és un esquizofrènic paranoide intel·ligent”, va escriure Patterson, “que té grans canvis d’humor, des de l’eufòria fins a la depressió- (...) Crec sens dubte que el que cal fer és internar-lo en un hospital psiquiàtric” 

(...)

Hi havia una cosa que el Michael tenia molt clara: ell no era com el Donald. No estava boig.

(...)

El Michel va decidir que el seu únic problema era l’educació repressiva que havia rebut. (...) Atribuïa la culpa de gairebé tots els mals dels seus germans a això.

A tot això cal afegir episodis d'abús sexual amb les germanes:

Les dues germanes Galvin eren guapes, amb una llarga cabellera castanya, els ulls brillants, clotets a les galtes i pòmuls prominents.

(...)

A mesura que es feia més gran, la Margaret va deixar de ser una mascota per convertir-se en un blanc, la víctima propiciatòria. (...) La magrejaven i li feien tocaments estranys.

(...)

La Mary era diferent de la seva germana gran. La Margaret era tendra, empàtica i sensible (...) En canvi, la Mary podia ser igual de vulnerable, però també era més pràctica, perspicaç i, potser ara per necessitat, independent.

(...)

A vegades a la Mary li semblava que la seva família s’havia dividit en dues meitats: no pas entre els bojos i els que no ho eren, sinó entre els que encara eren a casa i els que se n’havien anat. 

Amb el pas dels anys, la situació es feia cada cop més complexa: 

Ara no hi quedava cap fill sa, excepte la Mary, que tenia dotze anys i ja no podia comptar amb el Matt perquè la protegís. Ara ell formava part del problema: era un perill.

(...)

A casa la regla més important ara prou clara: l’última cosa que havia de fer la Mary era parlar de res de tot allò. Però ella s’adonava del que li passava a la seva família. 

(...)

Un abús sexual era un abús sexual. Una violació era una violació. Ser una víctima era ser una víctima. 

Què en sabem de l'evolució dels germans?:

Els germans que no havien tingut la malaltia s’havien esforçat per tirar endavant a la vida, amb diferents graus d’èxit. 

(...)

Dins d’una família, l’esquizofrènia desapareix i reapareix, i no hi havia cap raó per pensar que els fills de la Margaret tindrien forçosament una malaltia mental. 

(...)

Veure el cercle viciós en què entrava una persona estimada era dolorós: no prendre la medicació feia que se’ls agreugés la malaltia i, quan se la prenien, en alguns casos se’ls agreujava encara més; era un altre tipus de malaltia, d’acord, però continuava sent una malaltia. 

(...)

Ser un membre de la família Galvin vol dir no parar de trepitjar mines terrestres de la història familiar, enterrades en llocs insospitats, amagades per defugir la vergonya. 

I fins aquí:

La nostra cultura veu les malalties com un problema que cal resoldre. (...) Massa sovint, els científics es perden en el seu propi aïllament, convençuts que la seva teoria funciona i exclou la de tots els altres. 

(...)

El mercat de nous fàrmacs per tracta l’esquizofrènia continua estancat. 

No ho considereu com un resum, és només una referència a l'inici del perquè de la història i ho és perquè un dia l'autor va decidir posar-se en contacte amb la Mary, i ella va acceptar recordar i descabdellar la història. Els diferents membres de la família hi van participar en major o menor mesura, però el relat és esgarrifós i real:

En una freda tarda d’hivern del 2017 (...) la dona que temps enrere es deia Mary Galvin aparca el totterreny en un pàrquing de Point on the Pines, una residència assistida situada a Colorado Springs, i entra a l’edifici per veure el germà a qui aquell dia s’havia plantejat cremar viu. 

 

Els nois de Hidden Valley Road

Robert Kolker

Traducció de Marc Rubió

531 pàgines