 |
| Navès. Lleida |
Vagi per endavant que l'autor és un conegut i reconegut filòsof francès, i segons es recull a la Wiquipedia, és un dels precursors del pensament complex.
Una dada que considero important és la seva avançada edat. En Edgar Morin, pseudònim d'Edgar Nahoum, va néixer a París el 8 de juliol del 1921. Té 103 anys.
Amb aquestes dades què he començat, només voldria aclarir que s'ha tractat d'una lectura interessant, amena també, però en algun moment inexpugnable, de la que tractaré de fer un petit resum d'aquells aspectes que m'han semblat més interessants i assequibles.
Més d'un cop, potser, com jo, us heu preguntat què és una nació. Doncs bé, l'autor ens la defineix:
Una nació és una comunitat de
destí en què s’exalta patriotisme quan està amenaçada o en guerra. (...) El
nacionalisme deshumanitza l’enemic en temps de guerra i infrahumanitza l’estranger
en temps de pau.
(...)
La immigració genera un
problema d’humanitat i d’hospitalitat. (...) La immigració suscita a més un
interrogant encara més ampli, al voltant d’allò que Claude Lévi-Strauss encara precisava que “el llindar
de tolerància no és un concepte de dret, sinó una constatació de fet”.
L'autor, francès, es refereix en els seus raonaments fonamentalment a França. Possiblement els seus comentaris es podrien extrapolar a qualsevol altre país:
La França humanista està en
crisi (...) és també una crisi més radical, i alhora més amagada: una crisi del
pensament.
(...)
El regne de la intel·ligència artificial
sobre la societat humana seria el de “Matrix”: la gran màquina anònima que
governa tots els individus. El perill no prové dels robots, sinó del risc que
els humans es converteixin en robots.
(...)
Ara mateix som el cor de la
crisi, i la crisi és al cor de la humanitat.
I seguint amb les definicions o reflexions parlem de la crisi que ens assota:
Què és una crisi?
Tant en un sistema viu com en
una societat, tota crisi constitueix una pertorbació que n’afecta de manera més
o menys greu l’estabilitat, ja que causa la fallida de les regulacions que n’inhibeixen
o repel·leixen les desviacions.
(...)
Si havíem pogut esperar que la
crisi implicaria una presa de consciència que comportaria un canvi de via, ara
ja comprenem que, per contra, ha conduit a la regressió.
Realment estem immersos en l'inici d'una nova era?:
Aquesta nova era ve marcada
per incerteses encadenades sobre el present i el futur.
En cas afirmatiu, podem confiar en què serà millor?
Podem anestesiar els dolors
físics, adormir amb drogues els dolors psíquics, i això ens farà dependents
dels anestèsics i de les drogues.
Però no serem mai amos ni de
la melangia ni de la mort.
En definitiva, l'autor, no és en absolut optimista. Val a dir, que, sense saber-ne tant, jo tampoc ho sóc:
L’ésser humà és al mateix
temps biològic i cultural. (...) L’humà és l’ésser inestable i versàtil capaç
del millor i el pitjor, que viu de contradiccions i que ha de controlar constantment
les passions amb la raó, i revifar incessantment la raó amb les passions.
(...)
No podem eliminar ni la
desgràcia ni la mort, però podem aspirar a un progrés de les relacions entre
humans, individus, grups, ètnies, nacions... la renuncia al millor dels mons no
és en cap cas la renúncia a un món millor.
El seu crit d'alerta és per demanar-nos que despertem, però,
i no em considero pessimista,
a hores d'ara, tampoc no ho veig gaire factible.
Despertem!
Edgar Morin
Epíleg d’Ana Sánchez
63 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada