Per descomptat que es pot parlar de les coses més serioses, i, potser fins i tot crues, amb una certa dosi d'humor o dit altrament, desdramatitzant.
D'alguna manera és el que ens proposa, en Marc Cerrudo, l'autor d'aquest llibre.
 |
| Castell dels Records (1960 aprox.) Les Fonts (Terrassa) |
Potser cal un aclariment previ que pot ajudar a entrar-hi millor en el contingut:
Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana: asseverar: Etimologia: del ll. asseverare ‘assegurar, parlar seriosament’ 1a font: 1803, DEst. verb transitiu Afirmar amb seguretat (allò que hom diu).
Notareu que en aquest univers fantasiós, tot i tothom hi té veu, asseveren amb contundència, tots menys "ell", el protagonista, potser?.
El cert és que si parem una mica d'atenció, entre els diferents, insòlits, i suposadament delirants soliloquis que he seleccionat, anirem descobrint alguna cosa d'aquest "ell" desconegut.
Veiem:
Assevera un monstre sota el
llit que:
Els monstres no hem nascut per
sentir la por. En som els emissaris. (...) Recordo els temps que encara era
banderer del terror. Les meves potes -a vegades disset, a vegades vuit, a
vegades dotzenes de milers- repicaven contra el terra de les habitacions.
I alerta amb aquest punt on el monstre explicita:
Dins el cap hi té un monstre i
no soc jo.
Assevera un personatge de
videojoc que:
Sempre és el mateix. Quan
comença la partida em fa buscar un cavall. (...) Es passa hores fent-me anar
d’aquí a allà, sense ser “aquí” cap punt de partida concret ni “allà” cap
destinació final.
Assevera un comunista amant
del ciclisme que:
Confesso que el greu problema
de la meva ideologia és que hi ha tantes concepcions del comunisme com
comunistes. Els feixistes, en canvi, solen anar més a l’uníson. Els ajuda, he
de dir, el fet de tenir una única neurona. La incultura sempre ha estat el
remei més efectiu contra la dissidència.
(...)
Els carrers també formen part
del terrorífic escenari del capitalisme. (...) Els altres, els manters, (...)
intenten vendre tot allò innecessàriament necessari per encaixar en una
societat en què es premia l’opulència i l’acumulació de béns llampants.
Assevera un somnifòbic que:
Ell és estrany, si, però aquí
tots ho som. Jo també. Tinc somnifòbia, una por irracional a quedar-me adormit.
No puc evitar pensar que, quan m’adormi, em passarà alguna cosa terrible,
Assevera un amic fins fa un
any que:
Com cada nit des de fa un any,
m’he ficat al llit a les nou del vespre. (...) És paradoxal com, al cap i a la
fi, només es pot oblidar si primer s’accepta recordar. És a través del dolor
del record com s’aplana el camí cap a l’oblit.
Assevera un gat marró amb
taques blanques que:
Soc un fugitiu. Vaig cometre l’error de
confiar en un humà per comoditat.
(...)
Soc lliure des de fa una
setmana. És una sensació magnífica. (...) Però he de vigilar, el meu psicòpata
particular no es dona per vençut.
Assevera un record
d’infantesa que:
Naixem en una època de boira i
les dècades ens escampen per tots els racons de la ment. Allà ens criogenitzem
en trinxeres de l’oblit.
Assevera una barricada de
foc que:
En una banda, tenim els dels
passamuntanyes. En l’altra, sis furgons d’antiavalots. Alguns d’aquests últims
són fora dels vehicles, amb escuts, i d’altres encara són a dins. Els plouen
pedres i llambordes. (...) Els dels passamuntanyes tenen aliats. Dos aliats,
per ser més concrets.
(...)
Assevera un antiavalots
que:
Tinc molts pensaments
corrosius a dins que he d’expulsar a base de cops. No puc parar de pensar en el
meu gatet.
(...)
Asseveren unes manilles
que:
Abans d’acabar en mans d’un
policia anònim, ens fan passar per un dispositiu vibratori ple de pedres per
polir les vores irregulars que hagin quedat.
Assevera una psicòloga que:
Quan li van donar l’alta de
l’hospital, vaig comentar al seu pare que les sessions anaven bé. -no vaig precisar
que probablement més per a mi que per al seu fill- i que seria interessant que
ens continuéssim veient.
Assevera una embarassada a
la fuga que:
No és tan fàcil com sembla,
fugir; moltes vegades és com nedar amb una motxilla plena de pedres a
l’esquena.
Assevera el foll de les
fulles que:
M’agrada matar. No per sentir
el poder de llevar una vida, sinó per recordar la fragilitat de la meva pròpia
existència.
I mai millor que avui mateix per descobrir què en pensa la tardor just acabada d'estrenar aquest any:
Assevera la tardor que:
Soc la tardor i conec bé els
moments en què es desclouen les portes del final de totes les coses. (...) Faig
ploure i el bosc plora. El cel, ara, verd i pàl·lid.
 |
| Ha arribat, m'ha omplert els ulls de colors estimats.. És la tardor |
En definitiva:
Fugir vol dir “renéixer” només
si és lluny vol dir “mai més”
Mai més res no tornarà a ser
igual.
I des d'aquest enllaç podreu accedir a la presentació del llibre feta pel mateix autor.
Lluny vol dir mai
més
Maarc Cerrudo Boada
186 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada