Entenc que a raó de tenir tanta informació referent a les guerres i altres conductes penoses de les que les notícies se'n fan cada cop més ressò, la qüestió del mal ha despertat especialment la meva atenció, però d'alguna manera és un tema del que diria que sempre m'ha interessat.
M'agrada el concepte de "Cambres fosques" per referir-se al mal.
Una breu referència al Preàmbul:
Com explicar el mal? (...) Al mal se l’observa a
través dels seus efectes, el mal només es pot explicar mitjançant fets,
històries reals o de ficció que mostrin formalitzacions del mal, que en parlin.
(...)
No hi ha mal petit en l’ànima de la persona que
l’ha sofert. (...) Percebre el mal en tota la seva magnitud fa patir. (...) La
indiferència al patiment, no és ja una forma de mal?
(...)
Com fer callar la consciència? I si no se’n té, de
consciència? (...) Les històries que integren “Cambres fosques” són familiars,
pròximes, domèstiques, veïnes.
Hem vist que el Preàmbul ens parla "d'històries", però al darrere de cadascuna d'elles, trobem una reflexió filosòfica sempre referides al mal.
Em limitaré a recollir només aquells apartats que per alguna raó, m'han semblat més interessants:
L’homo Religiosus:
Per a l’ésser religiós la vida és santa i ha de
ser santificada. (...) La consciència que hi ha “alguna cosa” més gran que nosaltres
és el que dona sentit als rituals creats per l’ésser religiós.
Paralitzada, amb el cor encongit:
La Llúcia no va quedar embarassada, és clar, això
no podia ser. Però i si hagués pogut ser? (...) En general, l’objectiu
d’aquestes històries fantàstiques, fabuloses, és ressaltar la concepció i el
naixement d’algun ésser extraordinari situant-lo fora de l’ordinari, del
normal.
(...)
A l’escola franquista, en què les nenes anaven
separades dels nens i tota cosa relacionada al sexe era tabú, la Llúcia i les
seves companyes van haver de fer pinya i insistir molt perquè la mestra de
ciències naturals els expliqués el funcionament dels òrgans genitals i la
manera com els infants arriben al món.
Fascinació del mal:
El mal fascina, atrau, no li podem treure els ulls
de sobre. (...) El mal parla a l’ànima que es perd en un llenguatge apropiat,
que l’ànima entén des de la seva part fosca.
(...)
Una estranya pulsió, el mal, i tan freqüent que hi
ha el perill de considerar-lo natural. El bé hi és, és clar, però es fa notar
poc.
Era un patiment constant:
Un uniforme pot canviar el cervell de la persona
que el porta per a bé i per a mal. Per cuidar o per danyar, depèn de la seva
qualitat humana.
(...)
L’Elvira no era culta, però era prou intel·ligent
com per adonar-se que la Carolina era un mirall d’elegància i honradesa en el
qual ella ja no es podia mirar sense sentir una gran violència.
(...)
La resposta s’amaga com una nina russa en
l’impenetrable misteri que és tota persona humana.
Els dimonis:
Els dimonis els quals ens parla Dostoievski a la
seva novel·la no són éssers sobrenaturals o literaris, és a dir: dimonis
bíblics o dantescos, sinó encarnacions del mal.
(...)
Aquests dimonis, aquestes encarnacions del mal, es
poden veure com uns antecedents dels assassinats de la nostra Guerra Civil a
banda i banda, i la segregació racial i màquina de matar que va ser el nazisme
i els comunismes destructors con el d’Stalin i Pol Pot.
El mal no descansa ni en diumenge:
La presencia del mal no descansa ni en diumenge ni
en dies de festa. (...) El mal s’oculta en llocs inesperats. No cal ser un gran
malvat de manual per fer mal.
Tot mal porta una flor?
A la “Divina Comèdia” Dante va posar nom als
diables de l’infern pel paper de les seves accions: “Alliquino” és esgarria
cries, pèrfid i ferotge. “Calcabrina” fereix i menysprea la gràcia divina,
“Barbaríccia” és un esperit cruel i colèric, “Libicoeco” és sàtir i
desenfrenat...
(...)
Satan o Satanàs, el nom que la Bíblia dona a
l’àngel caigut Llucifer, ben podríem veure’l amb una flor a la mà.
“Em sentia no res, volia desaparèixer”:
Hi ha un temps de gran silenci, en els casos de
violència sexual, en el qual no es pot parlar, com si el crit, l’angoixa
tancada, hagués quedat dins del cos.
(...)
Les seqüeles d’una violència sexual marquen una
sexualitat que es percep com una agressió. (...) Resta la temença que no es
reprodueixi.
La mentida i la confusió campen arreu, des de les
més altes esferes
fins a les més baixes.
Els vents d’un pensament únic orquestrat
bufen
amb l’objectiu interessat que no pensem gaire o gens.
Un més que interessant reportatge es va publicar el 2024 a la revista Núvol.
El podeu recuperar en aquest enllaç
Cambres fosques
(reflexions sobre el mal)
Teresa Costa-Gramunt
223 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada