Possiblement el plantejament satíric respecte el racisme imperant als Estats Units (no només) ajuda a que la lectura sigui gairebé com un "divertimento", amb un transfons molt seriós.
Aquest llibre no parla de races, de política, de
desigualtat o de revoltes. Encara que té la política i la qüestió racial de
rere fons, aquest llibre parla de llibertat!
(...)
Espero que aquest llibre porti els lectors a
preguntar-se si són realment lliures i què estan disposats a fer per arribar a
ser-ho.
El protagonista és en Freeman. Ell, de raça negra, s'incorpora a l'important programa d'espionatge d'elit de la CIA, tot i que, en principi. el destinen a tasques d'escassa importància.
El motiu no és altra que l'assessor d'un senador blanc que està travessant un difícil moment polític, creu trobar la sortida denunciant la manca d'oficials negres a l'Agència.
D'entrada, la aparentment sorprenent proposta sembla rebre's amb bones expectatives:
On té un
problema és amb els negres. (...) Les nostres enquestes mostren un fort descens
just després del seu discurs demanant una treva en les manifestacions pro-drets
civils. Si recuperem la major part del percentil negre que hem perdut, senador,
estem fora de perill.
El senador entoma la proposta i s'adreça, ni més ni menys que al mateix director de la CIA:
-General -va dir el senador Hennington dirigint-se
al director de la CIA -, he tingut coneixement que a la CIA no hi ha cap agent
negre.
Fins i tot els negres reaccionen, tard o d’hora,
saps?
(...)
Aquell novembre el senador va ser reelegit sense
problemes, i el total de vots negres va ser superior a la diferència de vots
amb el seu rival.
En Freeman és constant, laboriós i preparat:
Ser un “primer negre” estava considerat un gran
honor, però en Freeman no pensava el mateix.
(...)
Als ulls dels blancs tots els negres eren iguals,
i havia pensat que li convenia situar-se al marge del grup, de manera que
passés desapercebut als blancs fins que ja fos massa tard.
(...)
A mitjans de la quarta setmana, tres membres del
grup van ser descartats. (...) En Freeman havia tret les millors notes a
cadascun dels exàmens, però ningú es va preocupar per aquest fet.
(...)
Li trobarem alguna cosa aquí a les oficines.
Gràcies, això és tot. Tingui’m informat d’aquest grup.
(...)
En Freeman va acabar el curs i va ser felicitat en
una petita cerimònia al despatx del director.
I té un pla:
A Washington seria el Tom de la CIA, però durant
uns dies, en un altre lloc, s’hauria de convertir un altre cop en Freeman.
(...)
No costava gens adoptar la imatge que volien els
blancs, perquè et donaven la feina gairebé feta. Veien en la majoria dels
negres exactament allò que hi volien veure; l’únic que havies de fer era
reproduir, a grans trets, l’estereotip.
(...)
Ningú va descobrir mai el veritable Freeman. No
se’ls va acudir qüestionar la seva identitat, perquè s’havia transformat en el
que volien que fos.
I així, dia a dia, pas a pas, es va fent palesa la hipocresia de la classe dirigent blanca i també, d'una part de la classe mitjana negra que tampoc no surt massa ben parada:
El general va acabar sentint un afecte sincer per
en Freeman. (...) A en Freeman el van fer servir sovint com a enllaç entre el
general i el senador Henningnton, i la relació entre en Freeman i el senador va
millorar força.
(...)
En Freeman es movia per Washington com un home
invisible.
(...)
Li agradava molt aquella feina i les prerrogatives
que suposava, i poder prendre el pèl a tants blancs.
(...)
Encara que s’havia entrenat per ser-ho, no el van
deixar mai ser un agent operatiu, però és clar, no l’havien contractat per
això. (...) Durant cinc anys havia estat el negre de la CIA i la seva feina
havia consistit a seure al costat de la porta.
Un pas més en l'argument:
En Freeman va continuar fent servir els carrers
com a camp d’instrucció, però a mesura que feia més fred, va usar la sala de
billar, després de tancar, o el seu propi pis.
(...)
En Freeman agafava fama com un treballador social
jove i brillant.
(...)
No hi havia dia que en Freeman no s’enrabiés
pensant en el talent i la intel·ligència dels Cobras que havien estat
malbaratats. I per la senzilla raó, es deia un cop i un altre, que eren negres.
(...)
En Freeman va continuar cultivant la seva imatge
de playboy.
I arriba el dia de la gran revolta, atiada des dels plantejaments interessats de'n Freeman.
I, sempre d'acord amb els seus propòsits, la policia es troba desbordada:
Els policies blancs, enduts pel terror i odi,
atacaven tothom que fos negre.
(...)
El patró era el mateix a tot arreu: trencar,
saquejar , cremar i córrer.
(...)
No pots engabiar tota una raça de gent i esperar
que no passi res.
(...)
Els Guerrers es movien amb agilitat i en silenci
pel gueto, i rebien l’afecte i el suport de la gent; a la fi, el seu color els
servia de protecció.
I ja arribem gairebé al final d'aquesta història, que tot i no ser real, podem trobar-hi algun punt de referència amb la realitat. La trista realitat, val a dir:
En Freeman encaixava del tot amb la definició del negre que triomfa a la societat blanca.
(...)
El sou dels negres que s’han venut puja cada any, va pensar.
(...)
No va tenir contacte directe amb els blancs des que va anar a un institut dividit gairebé al cinquanta per cent entre blancs i negres. Però eren dos instituts, rigorosament separats per una llei tàcita, com si algú hagués pintat rètols que diguessin “blancs” i “de color”.
(...)
Al gueto hi havia amor propi i rebel·lia, més que no pas amargor ni desesperança.
En Freeman va somriure;
el dolor ja no el
preocupava.
De fet, per primer cop en molts anys,
gairebé no sentia cap dolor.
El nostre infiltrat a la CIA
Sam Greenlee
Traducció de Josep Grau Mateu
258 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada