dijous, 15 de setembre de 2016

ALLÒ





Escrit com si d'un reportatge d'actualitat es tractés, Pep Coll ens narra la història de la petita que un dia va veure en l'escletxa d'una cova una imatge que ella va qualificar com d'allò i que amb els temps i les pressions va acabar convertint-se en la Verge.

Certament hi ha una part important de fabulació en el relat, però el cert és que està molt documentat i que, pel que sabem, a hores d'ara cap estament religiós no l'ha contradit ni tan sols s'ha pronunciat al respecte, la qual cosa em fa creure que no hi han trobat res a objectar.

Aquesta lectura m'ha dut des de les primeres línies el record de la imatge d'un grup de monges netejant l'altar de la Sagrada Família, on en el procés de sacralitzar-lo s'hi havien abocat uns olis que suposo sagrats, mentre tot l'estament religiós, composat exclusivament per homes solemnement investits amb les seves millors gales, i el Papa al front, seien i esperaven que tot tornés a estar ben net i presentable.

Ja en el seu moment aquesta imatge em va resultar controvertida, tot i que suposo que les protagonistes estaven molt orgulloses de participar, ni que fos netejant, en el ritual.




Però segueixo amb el tema que m'ocupa. La petita Bernardette, és una nena de salut fràgil, i senzilla, filla d'una família humil, i amb uns principis religiosos propis de l'època, té un respecte que quasi es podria qualificar de temor vers els capellans:

Sempre em van fer respecte els homes amb sotana, sobretot el rector Dominique Peyramale, que em semblava més alt i ferreny que la penya del castell de Lourdes

Ja ha quedat dit, que en principi, mai no va afirmar que "allò" que havia vist tingués un caràcter sobrenatural, més aviat va insistir en què es tractava d'una nena si fa no fa com ella, amb un vestit blanc i no cap representació sagrada.

I com va passar de ser "allò" a la Verge? Doncs per les contínues pressions a que va ser sotmesa.

En principi tothom hi diu la seva:

La nena és víctima d’al·lucinacions provocades per una malaltia cerebral. (Segons el metge)
(...)
La nena es provoca les visions a la cova. Li han omplert el cap de fantasies i quan arriba davant de la cova, on les beates li han dit que s’apareix la Verge, llavors el cap li explota. (Segons el fiscal)
(...)
El cert és que tant a la cova de les aparicions com en altres del bosc de les Espelugues els historiadors han descobert restes que demostren que havien estat habitades per homes primitius (El Mestre)
(...)
Lourdes és terreny adobat per a les supersticions. (El rector Perymale)

El cert és que la vida de la Bernardette canvia totalment. Mentre les autoritats la interroguen i s'hi pronuncien d'una o altra manera pressionant-la, les bones gents comencen a desfilar per la cova i l'atabalen amb precs i demandes. La família reacciona de diferents maneres: la mare amb temor, el pare amb escepticisme, els germans amb recel i la padrina, més astuta, aviat veu el negoci que hi pot fer.
Pràcticament s'hi veu obligada a acceptar que ha vist la Verge i gairebé conseqüentment a ingressar en un convent i a repetir la mateixa història fins a la seva mort ocorreguda la matinada del 16 d’abril del 1879:

La veritat és que no estic gaire segura si en tenia o no de vocació religiosa (...) Vaig considerar que un convent seria la manera més segura de guanyar-me el cel, i també, un bon refugi on amagar-me de les multituds de devots i de malalts que em volien tocar.
(...)
Vet aquí com contar les aparicions, sigui de paraula sigui per escrit quan en vaig aprendre , havia de ser la principal activitat de la meua vida

També en parla: Fragments personals




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada