Una decisió impossible

En l'obra INCENDIS es fa menció d'un fet ocorregut en un camp d'extermini nazi, a Auschwitz.. És quelcom esborronador que dona la mesura del grau de bestialitat que van haver de patir els presoners.

En LA DECISIÓN DE SOPHIE, William Styron narra amb total cruesa, al meu entendre necessària, la decisió impossible que un metge nazi fa prendre a Sophie, una presonera polonesa i que no és altra que triar entre els seus dos fills quin d'ells serà enviat de manera immediata a la mort a les cambres de gas, o en cas contrari tots dos seran executats.

La jove mare, totalment esbalaïda i indefensa no té cap possibilitat d'eludir l'ordre i aquest fet serà la llosa que arrossegarà tota la resta de la seva curta i turmentada vida.

Però, per què una jove mare polonesa va acabar en un camp de concentració? Doncs com sol succeir en aquests casos, per un seguit de desgraciades circumstàncies casuals:Una mare malalta de tuberculosi, la desesperació de la fam, una compra arriscada i la definitiva, la coincidència en el viatge de tornada al tren amb un grup de militars antifeixistes als que la Gestapo vol donar caça.

Estaba terminantemente prohibido tener carne, pues debía destinarse en su totalidad al consumo del ejército alemán. (…) Pero me arriesgué a que me cogieran para poder alimentar mejor a mi madre. (…) Estaba tan enferma que todos creían que moriría. (…) Así que un domingo me fui a aquel pueblo y compré un jamón, pero al regresar a la ciudad, dos agentes de la Gestapo me dieron el alto y descubrieron el jamón. Me detuvieron y me llevaron a la prisión de la Gestapo en Varsovia.

(...)

Sophie fue detenida hacia mediados de marzo de 1943. 

(...)

Temía ser sometida a tortura, pero, por el motivo que fuera, escapó a ella.

Tot i haver entregat la seva petita als botxins, no aconsegueix lliurar d'un incert destí, a l'altre fill que aviat li és arrabassat i del qual ja mai més no tornarà a tenir cap notícia, malgrat que com ella mateixa sospita l'han destinat a Lebensborn:

A los niños destinados a Lebensborn les desposeían de su identidad y les cambiaban el nombre con tanta rapidez… Los transformaban tan deprisa en alemanes…
(...)
No sé si es mejor enterarte de que tu hijo ha muerto, incluso de modo tan horrible, o saber que la criatura vive, pero sin averiguar dónde y sin poder volver a verlo jamás.

Sophie sobreviu al camp, però la seva vida ja fa temps que ha deixat de tenir cap sentit. Viu algunes experiències amoroses molt tèrboles amb un jove jueu que no ha estat mai presoner, però que s'entesta a mantenir viu el record d'aquella barbàrie, tot el contrari que ella que pretén, sense cap èxit, esborrar-lo.

La narració és llarga i complexa, jo només he recollit aquest episodi que és l'eix central de tota la història que ja suposareu que no acaba així. El final, que no comentaré, té la lògica que es pot esperar, però millor que la descobriu vosaltres, jo ho deixo aquí:

Nadie comprenderá nunca Auschwitz.

PREGUNTA: “Dígame, en Auschwitz, ¿dónde estaba Dios?

RESPUESTA: ¿Y el hombre, dónde estaba?