Si cerqueu informació respecte Limónov, us trobareu, a més de la seva biografia, diversos comentaris que francament no el deixen en massa bon lloc.
Certament, les opinions poden ser divergents i discutibles, però tot i que Carrère, sembla haver volgut fer una neteja de la imatge d'aquest controvertit personatge, enemic declarat de Putin, el mateix protagonista, fa unes afirmacions que deixen molt pocs dubtes respecte la seva forma de pensar i veure el mon:
Comprende una cosa esencial, y es que hay dos clases de personas: a las que puedes pegar y a las que no puedes, y que éstas no son las más fuertes o las mejor entrenadas, sino las que estaán dispuestas a matar. Ése es el único secreto, y el amable y pequeño Eduard [Limónov] decide pasarse al segundo bando: él será un hombre al que nadie pega porque se sabe que puede matar.
En efecte, la llista de tot el que ha estat al llarg de la seva vida seria pràcticament inabastable i van des de delinqüent juvenil, fins a poeta avantguardista, "Escribir no había sido nunca para Eduard un fin en sí mismo, sino el único medio a su alcance de alcanzar el verdadero objetivo, hacerse rico y famoso". tot passant per foscs episodis de relacions sexuals de tota mena o milicià a Sèrbia, sempre, suposadament, cercant el plaer de la glòria:
Entre el dinero y la gloria le interesa la gloria.
(...)
Él mismo se ve como un héroe y se le puede considerar un canalla.
Una lectura interessant, però al meu entendre massa llarga i a voltes una mica confusa, on l'autor, barreja les seves pròpies vivències amb les del protagonista no sempre de manera prou justificada, la qual cosa fa que el relat perdi interès i s'acaba convertint en la biografia gairebé creuada dels dos personatges.
Ja he fet una petita menció de les diverses ocupacions de'n Limònov, que a més ha viatjat de manera incansable des de Ucraïna, Moscou, Nova York, París, Sarajevo...
Bolcheviques, fascistas y nazis, sus modelos, no empezaron desde más arriba su ascensión al poder. Lo que falta es dinero.
(...)
Él mismo se ve como un héroe y se le puede considerar un canalla.
Una lectura interessant, però al meu entendre massa llarga i a voltes una mica confusa, on l'autor, barreja les seves pròpies vivències amb les del protagonista no sempre de manera prou justificada, la qual cosa fa que el relat perdi interès i s'acaba convertint en la biografia gairebé creuada dels dos personatges.
Ja he fet una petita menció de les diverses ocupacions de'n Limònov, que a més ha viatjat de manera incansable des de Ucraïna, Moscou, Nova York, París, Sarajevo...
Bolcheviques, fascistas y nazis, sus modelos, no empezaron desde más arriba su ascensión al poder. Lo que falta es dinero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada