dijous, 29 de setembre de 2016

Incongruències


Era jo petita encara quan el meu pare un diumenge al matí em va dur al monument a Colom de Barcelona. Aleshores vivíem molt a prop de Les Rambles, però per aquelles prevencions pròpies de l'època, no m'estava permès passejar sola més enllà del Liceu, és a dir, que aquella matinal va ser tot un esdeveniment.

Recordo que després de pagar l'entrada, vam pujar a l'ascensor, potser era el primer cop que ho feia, i quan vam arribar a la rotonda vam poder gaudir de les vistes magnífiques. El pare també em va dir que al dit del monument hi havia un restaurant. Era una petita mentida, que aleshores jo vaig creure, només per fer-me notar la grandesa de la instal·lació.

Certament ell no es plantejava si el descobriment va ser una gran fita o una massacre, només volia gaudir de la sensació de visionar una part de Barcelona des d'un lloc tan elevat, alhora que podia presumir de tenir un monument tant important a la ciutat que tant estimava, Evidentment tampoc no es qüestionava si l'almirall era català, italià o de ves a saber on, ni l'importava massa.

Poso un altre exemple personal: A casa sempre van ser republicans fervents i anticlericals convençuts, però el dia que es feia la recaptació de diners per la construcció de la Sagrada Família, mai no van deixar de contribuir, amb l'orgull que l'Estat Español no hi posés ni un ral perquè aquella havia de ser una obra creada i construïda per i pels catalans. La importància estava en l'obra, no pas en el què se suposava que seria la seva utilització.

No em puc imaginar el què sentirien els meus familiars absents, veient que es demana enderrocar un monument al que mai no li van donar cap altra importància que la seva espectacularitat mentre que es permet l'exhibició de la estàtua eqüestre del dictador i el monument que va fer erigir a la (seva) victòria, que tant dolor ens i va causar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada