dissabte, 24 de setembre de 2016

El Regne




Quan a Carrère li van encomanar el guió per a una sèrie de televisió i li donaven total llibertat a l'hora de triar el tema, es va decidir per Sant Pau.
Ell havia passat uns anys totalment abocat a la religió, hi va dedicar molt temps a l'estudi reflexiu i profund dels evangelis i ja aleshores, la figura de Sant Pau l'havia atrapat.

L'ocasió que li facilitava l'encàrrec el podria permetre anar molt més enllà de la superficialitat i les anècdotes, però un cop immers en el treball, arriba a la conclusió que seria més oportú recollir-ho en un llibre. A grans trets, és així com comença la seva aventura en l'estudi i fins a cert punt, anàlisi, de la religió cristiana que era la que, en aquell moment, practicava.

L’acció se situa a Corint, a Grècia, cap a l’any 50 després de Crist -tot i que en aquell temps ningú no és conscient de viure “després de Crist”. 

Amb aquestes paraules, l'autor gairebé inicia el relat, extens i documentat d'un tema complex que, segons ell mateix ens confessa, feia molt temps que li donava voltes, tot i que l'havia anat deixant de banda.

Quan tracto un tema, m’agrada agafar-lo bé amb tenalles. Havia començat a escriure sobre les primeres comunitats cristianes quan em va passar pel cap la idea de fer, en paral·lel, un reportatge sobre la seva creença dos mil anys després.

No és una lectura fàcil i tot i tractar-se d'un tema de per sí interessant i transcendent, a voltes resulta feixuc.

Potser la raó d'endinsar-se en aquesta història, és la curiositat o més aviat el desig de comprovar de la manera més aproximada possible la veracitat dels relats, el mateix que a en Carrère, a mi...:

Quan m’expliquen una història, m’agrada saber qui me l’explica.

En Carrére, que en èpoques anteriors havia estat un devot fervent, en el moment d'escriure la història ja és troba un tant més distant, i així en aquesta recerca del que podria ser LA VERITAT, s'aproxima als escrits de'n Renan "Ernest Renan era un petit bretó educat en un catolicisme fervent, destinat a ser capellà" pel què tenen de racionalitzadors:

Tot el projecte de Renan consisteix a donar una explicació natural a uns esdeveniments considerats sobrenaturals, a retornar el diví a l’humà i la religió al terreny de la història. (...) Renan explica la vida de Jesús intentant esbrinar el que va poder passar realment, històricament, i que els primers relats deformen segons la naturalesa de la seva creença.

Com era d'esperar també parla de la figura i la vida de Jesús i a mode de resum l'hi dedica unes paraules en un to irònic, que no irreverent:

Resumim: és la història d’un curandero rural que practica exorcismes i que prenen per un bruixot. Parla amb el diable, al desert. La seva família el voldria fer tancar. S’envolta d’una colla de ganduls que terroritza amb unes prediccions tan sinistres com enigmàtiques i que surten corrent quan el detenen. La seva aventura, que va durar menys de tres anys, s’acaba amb un judici a corre-cuita i amb una execució sòrdida, enmig  del desànim, l’abandó i l’esglai.

Una lectura sens dubte recomanable que no deixa indiferent, això sí, per fer-la d'una manera reposada, o al menys aquesta és la meva opinió.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada