Com fer-se fastigosament ric...

No és el primer que llegeixo de'n Mohsin Hamid i val a dir que, tot i que en un principi aquest títol i el tema no em van cridar l'atenció, el cert és que un cop més, no m'ha decebut.

La història, d'entrada, sembla simple: Un jove que només pretén fer-se ric, fastigosament ric, com diu l'autor. El pla, força simple: vendre aigua de la aixeta un tant filtrada (certament no gaire) en ampolles reciclades d'algunes marques que es troben al mercat, i fer-la passar com a aigua de qualitat, potser fins i tot d'alguna font.

I tot plegat ens ho explica com si d'un llibre d'autoajuda es tractés, tot i que d'aquesta mena de llibres no és que l'autor sembli tenir una opinió massa favorable:

Sí, de llibres d’autoajuda així n’hi ha molts, i sí, ja pot ser que n’hi hagi algun que ajudi, però la majoria de vegades no és el cas, serveixen d’ajuda al seu autor, però no a tu.  (...) El que val per als llibres d’autoajuda val igualment, i de manera inevitable, per a les persones.

Comença, presentant-nos la família de qui no sembla tenir massa bon concepte:

El Pare és cuiner, però tot i que és raonablement bo en la seva feina i que va néixer al camp, no és un home obsessionat amb la frescor ni amb la qualitat dels ingredients que fa servir.

(...)

La mare i l’avia juguen a esperar. La més vella espera que la més jove es faci vella, la més jove espera que la més vella es mori.

Fins i tot quan parla dels pares, de manera sorprenent, va una mica més enllà fixant-se amb un cert menyspreu, en les relacions sexuals, amb detalls molt íntims que no aclareix com coneix:

Al poble les relacions sexuals només són privades quan tenen lloc als camps. (...) A més a més, la mare i el pare van quasi del tot vestits. No s’han despullat mai del tot per copular.

Però retorno a la història: Ell està decidit a fer-se ric i no l'importa massa que la manera d'aconseguir-ho sigui estafant o enfrontant-se perillosament a màfies ben organitzades, perquè...:

No es pot arriba a ser fastigosament ric sense una certa falta d’escrúpols, sigui a l’Àsia emergent o en qualsevol altre lloc.
(...)
Ara ets un home que treballa per compte propi, un empresari
(...)
Treballes moltes hores, tornes tard a casa amb la teva dona i et concentres en les teves ocupacions immediates.

És evident que per arribar a fer-se fastigosament ric, cal deixar de banda els escrúpols i és així que arriba a fer negocis, poc clars amb els polítics corruptes de torn:

El teu negoci es tanca d’una manera poc complicada, encara que aparentment extravagant, amb el polític que demana la seva opinió a un dels seus esbirros amb una riallada

I a mode de conclusió, una reflexió molt valuosa, o això m'ha semblat:

Escriure una història o llegir-la és ser un refugiat de l’estat dels refugiats. (...) Perquè hi va haver un moment en què tot era possible. I hi haurà un moment en què res no serà possible. Però entremig podem crear.