La voluntat de comprendre

Acostumo a seguir els articles que publica diàriament a El Nacional, d'igual manera, l'escolto a "El racó de pensar" a Catalunya Ràdio, tal com seguia el programa "Amb filosofia" a TV3. Sempre trobo que aporta un punt de vista interessant, però no havia llegit cap llibre de'n Xavier Antich. M'"estreno" amb "La voluntat de comprendre" que tal com ell mateix ens diu:

Sempre m’havia resistit a publicar en forma de llibre els meus articles periodístics.
(...)

Poques coses són més connaturals a la vida humana que la voluntat de comprendre. Aristòtil ho va dir amb més contundència en la primera línia d’un text que acabaria sent el llibre més influent de la filosofia occidental, la Metafísica. “Tots els humans desitgen per naturalesa saber”.

Segur que no he copsat tot el saber filosòfic que transmet en les seves reflexions, però, si més no, ha estat una lectura agradable i profitosa, que m'ha ajudat a reflexionar.

Només em resta aportar alguns punts que he recollit, alguns per la seva aparent senzillesa:

Les coses tenen vida pròpia. (...) Entre els objectes amb vida pròpia per la seva capacitat de memòria, més enllà del seu simple ús, destaquen les maletes. (...) I és que tota maleta, en el fons, és sempre una maleta perduda. Perquè alhora que porta amb ella un món, n’hi ha d’altres que mai no hi caben dins.
(...)

Pocs objectes són tan humans com la cadira. (...) Una cadira buida, com en la tradició jueva del Séder, és la més poderosa metàfora de l’hospitalitat: sempre espera algú.
(...)
La fotografia mai no reprodueix exactament el que veiem, sinó que sovint construeix una altra realitat més real que la viscuda. Mireu les fotografies que us han fet. Trobareu coses sorprenents

D'altres per la contundència de les afirmacions:

Aquí, tanmateix, en el nostre país, encara pesa la llosa d’una llei de l’oblit mai no escrita, però aplicada, i massa morts encara són a l’armari. I a la cuneta. O a la fosa comuna. Passat pendent, encara. I llocs amnèsics, sense memòria.
(...)

Per això, només hi ha una cosa pitjor que l’oblit. No saber que s’oblida.

D'aquells que ens arriben molt endins...:

Hi ha pocs gestos més dolorosos que retrobar-se amb la roba d’alguna persona estimada un cop ha desaparegut. (...) La roba, ja inútil sense la persona que vestia, només recorda i fa present la seva absència. 
(...)
Una certa convicció, molt estesa, pensa equivocadament que la filosofia té a veure amb coses transcendents, com Déu, l’ànima o l’eternitat. O amb preguntes fonamentals sobre el temps, el sentit de la vida i la mort, o el lliure albir. I tanmateix, des dels grecs, la filosofia no ha deixat de preguntar-se pels misteris de la vida quotidiana, la grandesa i la misèria dels nostres actes, la naturalesa fràgil i fugissera del nostre desig o l’espai que som capaços de bastir amb els altres. 56

Hi ha molt més, però jo ara ja ho deixo aquí. Si teniu ocasió, llegiu-lo, trobareu molt en què pensar. Perquè certament, hi ha llibres...:

No sempre qui calla és perquè no té res a dir. Més aviat, sovint passa el contrari. (...) “Love, and be silent”
(...)
Hi ha llibres que, sense que arribis a saber ben bé per què, t’acompanyen tota la vida. Els descobreixes, de vegades per casualitat, hi trobes alguna cosa que potser ni tan sols buscaves, se’t queden a prop més temps del que dura la seva lectura, hi tornes sovint, els oblides, els retrobes.