Octubre... Mossos

Val a dir que vaig triar aquest llibre del prestatge de novetats de la Biblioteca del barri, creient que, des del punt de vista dels Mossos, faria més esment en el que per mi va ser molt important aquell 1 d'octubre del 2017.

Havia vist que relatava una història en què la protagonista era una Mossa d'Esquadra i, tot i que en vaig desconfiar una mica, em vaig endinsar en la lectura, que, sense ser decebedora o avorrida, tampoc no aporta gairebé res.

Al mateix temps que s'apunten aspectes de la votació, l'argument principal és la investigació d'un assassinat i la recerca i captura dels culpables.

El cert és que sí que en parla d'aquell dia i que la protagonista es declara independentista, tant com la seva mare que té una part de les urnes amagades a la seva habitació, i que també és agredida en el matí de les votacions, (ja veieu que contempla tots els tòpics), la seva filla, però no el seu marit que es mostra més escèptic, encara que les hi fa costat: Octavi va dir una vegada a Norma que, cadascuna a la seva manera, totes les dones de la seva família eren unes idealistes i unes romàntiques. 

Bé, dit tot això ja es pot suposar que ha estat una lectura acceptable, i poca cosa més.

Ahir, tot i que era un dia entre setmana, ella i l’Octavi van anar a sopar a casa d’uns amics. (...) Durant la sobretaula, que es va allargar més del que havien previst, la van atabalar amb preguntes sobre el paper que faran els Mossos el dia del referèndum. 

Tampoc no hi pot mancar la figura del policia deixat, displicent, que abusa del menjar i l'alcohol, que no segueix les normes, malparlat...però això sí, eficient:

Carrasco té fama de ser un policia de la vella escola, insolent, brut, indisciplinat i malparlat, però és un home honest i un bon investigador. 

(...)

Els cigalons, les cerveses i els combinats de whisky i de rom han convertit Carrasco en un alcohòlic funcional, amb prou autocontrol, però, perquè en els anys que fa que treballen plegats Norma només l’hagi vist realment borratxo una vegada.

(...)

Carrasco és un dels pocs investigadors de la brigada d’homicidis que no ha passat per la universitat. 

En algun moment, ens presenta l'Octavi i aprofita per fer un petit retrat del què és el dia a dia de la parella:

Octavi té cinquanta-dos anys, set més que Norma, i continua sent l’home espigat i ple d’energia amb qui es va casar vint-i-tres anys enrere.

(...)

Norma té un doctorat en Antropologia sobre els rituals funeraris en les societats preindustrials.

(...)

Últimament, a casa de Norma, com a tot arreu, només es parla de política. Octavi, que és l’únic membre de la família que no s’ha tornat independentista, està en minoria.

Octubre

Teresa Solana

225 pàgines

1 Octubre 2017