Traça un perímetre

Diu la Viquipèdia: 

El perímetre d'un objecte o figura geomètrica és la longitud del seu contorn. La paraula prové del grec perí ('al voltant de') i metros ('mesura'). El terme designa tant el contorn en si com la seva longitud. El perímetre d'un cercle té nom propi i s'anomena circumferència.

Estructurada en el que l'autor ha volgut denominar com a quatre moviments, aquesta història massa confusa i embolicada, ens narra l'evolució en la vida d'uns joves que viuen a la perifèria de la gran ciutat, amb tot el que aquest fet comporta. 

Ells agafaran camins diversos, però acabaran traçant un perímetre que ens permetrà tornar a trobar-los passats uns anys i moltes vicissituds.

El que primer coneixem és la història de la mare d'uns dels membres d'aquest estrany grup. El relator l'anomena, "La Pagesa" :

La que anomenaven Pagesa havia tingut una vida gossa, gossa. De gossa solitària, amb paparres. Havia estat embarassada potser una dotzena de vegades i havia parit set fills.

(...)

Ningú no havia sabut mai ben bé com la Pagesa es guanyava la vida. 

I ja tenim conformat el perímetre:

Nosaltres. Tres germans de sang. El Boris, l’Olga i jo. Quatre, comptant-hi el Coix, que es va fondre més tard amb nosaltres. (...) Dels quatre ell era l’únic que vivia fora del perímetre que traçaven l’avinguda.

(...)

Ell va ser l’últim a entrar al cercle que formàvem els altres tres. 

(...)

Per a nosaltres, la ciutat estava encerclada per uns murs invisibles.

(..)

De mica en mica vam prendre consciència d’uns límits que abans ni tan sols ens podíem imaginar. 

I així arribem al Segon moviment:

He actuat sempre fora de la llei perquè la llei ens recorda la condició de mortals. (...) Hi ha lleis que són justes, i cal aprofitar-les. I hi ha lleis que són injustes. Però estan totes barrejades sense raó.

(...)

Vols definir l’ésser humà? És l’únic animal que té rancor. I por del seu propi rancor. I rancor de la seva pròpia por. I així es passa el dia fugint de sí mateix, fins que les lleis que s’inventa l’atrapen en un espai mesurat i confortable. 

Han passat uns anys quan arribem al Tercer moviment:

Són un petit poble, una colònia nòmada. A partir dels cent mil passos, l’enyorança i les expectatives d’arribar a algun lloc es comencen a confondre; de vegades, a  mitja veu, es diuen que, a l’altra banda, esperen retrobar-se amb éssers estimats. L’empenta que tenien al començament flaqueja, la seva determinació vacil·la, dubten sinó han errat el camí i alguns plantegen girar cua.

(...)

El senyor X és l’amo de molts dels camins que travessen Turquia d’est a oest.

(...)

Tots els qui treballen per a ell tenen clar, si no són massa rucs o massa ambiciosos, quin és el camí segur. 

I així arribem al Quart moviment. El tancament del cercle que hauria de suposar el retrobament o el tancament de la història, que lamentablement jo no he sabut copsar.

Cada jornada  repetíem els mateixos moviments. Actuàvem com els microorganismes d’un cos encarregats de metabolitzar els fluxos econòmics. (...) Un cop acabada la nostra jornada regular de transport, jo continuava, sol, traginant fora de llei material de rebuig de la circulació econòmica. 

(...)

Tres adolescents enamorats de tres maneres diferents de la mateixa noia; només dos s’havien fet grans: un per descobrir fins on portava el fil de poesia i delinqüència que havia travessat el barri, l’altre, jo mateix, per prendre’n nota i narrar-ho 

En general, m'ha semblat una història innecessàriament confosa, potser perquè no he acabat de trobar-li el sentit i perquè he perdut constantment la connexió amb el relat del grup.

Grafit a Dénia

Traça un perímetre

Cesc Martínez

252 pàgines