 |
| Imaginem el jardí... Ordesa, setembre del 2020 |
No és només un llibre de poesia, ni tampoc un llibre de relats, ni és només històric tot i que també, ni tampoc ens conta llegendes, però en realitat és una mica i molt més de tot això i és que l'autor ha volgut donar a conèixer uns grans poetes d'Al-Àndalu, dels quals ha traduït l'obra.
Només he gosat fer un petit recull i una molt insignificant mostra de la poesia.
Si us complau el que llegiu, gaudiu-ne llegint tot el llibre.
Pòrtic:
Imaginem el jardí...
(...)
Imaginem un oasi a la vora
del desert.
Si hem estat capaços d'imaginar-nos el jardí, seguim imaginant:
Imaginem una llibreria de
vell a Perpinyà una vesprada d’estiu durant els primers anys setanta del
nou-cents.
Imagineu un bloc runós i de
tapes de cartró amb les vores ratades, entre un munt de papers i lligats en un
prestatge.
Imaginem.
Imaginem un jovenot de
cabells llargs i ulls curiosos que troba i fulleja aquest quadern valencià.
Imaginem que vol comprar-lo
i se l’endú per quatre xavos.
(...)
Imaginem que, amb els
retocs ortogràfics necessaris, així com altres correccions d’estil, el text
vingut del desert és el que llegirem si passem pàgina.
Entrada:
Sense passat, és clar, no
hi ha futur: tot es fa oblit i va a la perdició. (...) Perquè en la vida humana
-en els somnis i desitjos humans-, només hi ha dos paradisos; l’un, si la sort acompanya,
el vivim en la infantesa, quan el temps no existeix de tant com se’n té a les
envistes en forma d’il·lusions; l’altre el somiem de vells i a l’altra banda,
on ja no hi ha temps i tot és pura pau.
Els poetes:
L'autor ens presenta un total de vint-i-set poetes, la majoria homes, i ens fa una molt breu semblança de cada un d'ells.
De les diverses i belles
poesies que acompanyen totes les dades abans referides, n’he triada una, molt
breu, sense cap més raó, que potser m’ha colpit:
Si de vora meu un dia lluny
marxares, em passaria
el temps mirant els senyals
lluents del llamp
o demanant per tu als
viatgers que per ma casa passaren.
Ibn Al-Jannan
I ja ho deixo aquí, no sabria com podria comentar res més:
Ara, com a punt final,
imagine Alexandria, imagine Jerusalem, imagine Sarajevo.
El jardí llunyà
Josep Piera
155 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada