Laberint

En Boratin es desperta amb plena llum del dia, quan el vent ja ha amainat. (...) Quina sort que ha tingut, deien. Només una costella trencada. Cap altra lesió corporal; no consideren que l’amnèsia formi part del cos.

En Boratin, un jove cantant amb força fama, es volia suïcidar. Ara resulta que "només" està ferit, però sembla que ha perdut parcialment la memòria. En aquest cas, cal considerar que ha tingut sort?:

Jo què seria? Afortunat perquè he sobreviscut a un salt des del pont del Bòsfor, o desgraciat perquè he perdut la memòria? 

Aquest és l'inici de la història.

Els especialistes volen que se senti afortunat. Ell no n'està en absolut segur:

Ha perdut la memòria, no es preocupi, a poc a poc l’anirà recuperant, li havien dit. (...) Ara per ara les coses que posseeix potser no tenen cap mena de sentit, però amb el pas del temps serà capaç de cohesionar-les.

(...)

Quina mena de persona soc? O més aviat, quina mena de persona era? 

(...)

Tot i que el meu passat m’ha deixat enrere i la meva ment ha baixat d’aquell tren i roman sola en la foscor, el meu cos m’és lleial.

Què havia passat just abans que es llencés pel pont? Duia aquesta idea del suïcidi ja preconcebuda? O va ser quelcom espontani? ... I la gran pregunta: Per què?:

Aquella nit havia fet un concert que havia anat la mar de bé. (...) Encara que sigui incapaç de recordar-ho, és important que en parlem. (...) Reflexiono sobre les coses que em va dir quan ens vam veure l’última vegada, sobre la mort dels meus pares en un accident de trànsit.

(...)

Vostè em va preguntar com em deia, mentre jo intentava recordar per què havia volgut morir. Saber la resposta a la primera de les preguntes no faria més fàcil respondre l’altra.

(...)

Els morts poden tornar a morir en qualsevol moment, en qualsevol lloc. Jo també podria tornar a néixer (podria tornar a néixer?) Quan vaig obrir el ulls a l’hospital, em podrien haver dit que era una altra persona, una persona els pares de la qual són vius.

(...)

En perdre la memòria, m’he vist forçat a fixar-me en els detalls. Obligat a recordar un temps que no puc recordar. (...) i si jo, si jo no soc jo? 

Si mai us heu preguntat què fem en aquest  món, no voldrà pas dir que esteu pensant en deixar-lo de manera immediata. De fet, les preguntes que es fa el protagonista, segurament molts de nosaltres ens les hem fet més d'un cop i, també segurament, no hem trobat resposta:

Hi ha alguna cosa per la qual valgui la pena morir? (...) Si la vida és simplement això, potser no val la pena morir per ella.

(...)

Jo per què soc jo? Per que soc en Boratin? I no un botiguer, un doctor?

(...)

El cervell és ben estrany. Tot i no dir-me res, em té aferrat entre les seves mans. Qui controla a qui? Soc jo l’amo del meu cervell, o és ell el meu amo?

(...)

Després d’haver extraviat la memòria, ara també tinc por de perdre el cos, que és l’única cosa que em queda. 

I acabo aquesta entrada amb unes dades curioses. O això m'ha semblat a mi:

1973. Construcció del pont del Bòsfor a Istanbul, que connecta Europa amb Àsia. Fins avui, (Febrer del 2022) unes cinc-centes persones s’han suïcidat saltant del pont (de 165 metres d’altura) al mar. 

Grafit a Sabadell

Una lectura, si més no, diferent i en cert sentit interessant. Vegeu aquesta afirmació i reflexioneu al respecte:

Encara que tothom oblidi la majoria de coses, viurà dins el cercle del passat. 

Interessant, oi?

 

Laberint

Burhan Sönmez

Traducció de Xavier Gallard Pla

194 pàgines