L'acabadora

Un aclariment que considero necessari abans d'endinsar-nos en desglossar el relat:

El mot "acabadora" fa referència a aquella persona que ajuda a morir. A bon morir potser seria més correcte, però això, és clar, dependrà de les creences de cadascú.

I encara un altre aclariment: La que coneixerem com a "acabadora" adopta, previ acord amb la família d'origen sense recursos, una nena de la que es responsabilitzarà de la seva cura i educació, en el que en la societat de Sardenya es coneix com a "fill'e anima".

Grafit a Sabadell

I així comença la història, en el moment en què la petita marxa de casa seva amb la Tzia Bonaira:

Se’n va anar amb la Tzia Bonaria aquell mateix dia, duent en una mà el pastís de fang i en l’altra, un cistell ple d’ous frescos i julivert, miserable viàtic d’agraïment.

No era fàcil saber quants anys tenia la Tzia Bonaria llavors, però eren anys que s’havien aturat feia anys, com si hagués envellit de cop per decisió seva i ara esperés, pacient, que vingués a trobar-la el temps endarrerit.

(...)

A Soreni, entenien més que bé per què Anna Teresa Listru havia donat la filla petita a la vella. Ignorant els consells des de casa, havia fet un mal casament, i s’havia passat els quinze anys següents queixant-se d’aquell home, que es va mostrar capaç de fer bé només una cosa. (...) Enviudada i amb quatre filles, Anna Teresa Listru havia passat de pobra a miserable.

Mai no es trencava la relació amb la família consanguínia dels menors, amb la que seguien mantenint una relació:

Tot i així, en els tretze que va viure amb ella, la Maria no li va dir mama ni una sola vegada, perquè les mares són una altra cosa.

Però avancem: La petita ignorava la dedicació oculta de la seva mare adoptiva, però en alguna ocasió havia observat alguna conducta que li va resultar estranya:

La primera vegada que la Maria es va adonar que la Tzia Bonaria sortia de nit, tenia vuit anys, i eren al pic de l’hivern del 1955, poc després de Reis.

(...)

La Bonaria s’havia dedicat des de jove a la costura perquè si hi havia una cosa que sabia fer bé era prendre les mides a la gent.

La Bonaria, tenia una antiga història d'amors confusos i desgraciats ja des de ben joveneta:

El dia del casament de la Bonacatta van passar dues coses terribles (...) La primera va ser que la Maria va fer el que havia promès que no faria.

(...)

Entre les llàgrimes desesperades de la Bonacatta van enganxar el pa provisionalment, amb clara d’ou, i el van tornar a ficar uns minuts al for tebi, perquè aguantés el temps suficient per fer el seu paper en l’ofertori de la missa.

(...)

Aquella nit no va dormir ningú.

I ha arribat el moment de parlar de la seva ocupació com a "Acabadora":

De veritat et penses que la meva missió és matar qui no té el coratge per afrontar les dificultats?

(...)

Quan la figura de l’ànima femenina es va moure del llit d’en Nicola per tornar a posar-li el coixí sota el cap, l’Andría va retrocedir cegament per passadís. (...) n’hi va haver prou amb un raig de llum filtrat a través de la porta oberta perquè Andría Bastiu reconegués en el rostre solcat de llàgrimes de la dona que s’afanyava a recórrer el passadís els trets inconfusibles de Bonaira Urrai. Després va tornar a ser de nit, veritablement.

A Bonaira li arriba el torn de la mort. Patirà una llarga agonia que potser es podria abreujar, però aquest cop no hi ha cap acabadora al seu costat a qui poder-li demanar, perquè la Maria... la Maria no ho serà? O potser la Bonaira no arribarà a tenir prou esma per demanar-li?: 

Bonaria Urrai estava clarament més enllà que aquí. No menjava res que s’hagués de mastegar, i la paràlisi del costat dret del cos li impedia aixecar-se i tenir cura de la higiene personal.

(...)

Va passar gairebé un any d’aquell esllanguir-se, abans que a Bonaria Urrai li sobrevingués l’agonia, sense haver dit a la Maria ni una sola paraula de les que volia pronunciar.

(...)

Al cap d’una setmana Bonaria Urrai va entrar en coma.

(...)

Hi ha coses que se saben i prou, i les proves només en són la confirmació. Amb l’ombra distinta d’una intuïció Maria Listru va saber amb seguretat que la seva mare Bonaria Urrai era morta. 

En quant a la relació "fill'e anima" i mare adoptiva potser serà bo l'aclariment que ens facilita l'autora, ella mateixa també, adoptada amb el que per a nosaltres pot suposar un curiós sistema:

La percepció d’una afinitat secreta amb el nen o nena que s’escull com a “fill’e anima”, i el desig d’oferir-li unes millors oportunitats per fer camí en la vida, són l’origen d’una proposta que té, com a gran mèrit afegit, que totes les parts en resulten afavorides. 

(...)

Són dues realitats que conviuen, que es mantenen en comunicació i que cooperen en relativa sintonia o, si més no, amb respecte. 

Grafit a Sabadell

No et dediquis a posar nom a les coses que no coneixes, María Listru. En la vida faràs moltes coses que no t’agradarà fer, i t també les faràs perquè s’han de fer, com tothom.

(...)

Cadascú, al final, reconeixerà quin és el seu lloc -aquell a què pertany.

 

 

 

L’acabadora

Michaela Murgia

Traducció de Mercè Ubach

Epíleg de Stefano Puddu

221 pàgines