La mort dels altres

Preparem-nos amb la imaginació per escoltar una història. Imaginem que el relator el tenim just al nostre davant i nosaltres, amb uns companys, o amics, o desconeguts, asseguts en rotllana, ens disposem a participar d'una trobada en què se'ns convidarà, si en tenim ganes, a participar sempre mentalment, però tot i això, ben activament.

Llests?

Doncs ja!:

Planoles
Juliol del 2022

Ens endinsem en el particular món on s'acaba de produir un fet luctuós:

En aquest meu primer món també hi havia la mare. Però poc.

(...)

Però, per damunt de tot, en el meu món hi havia el pare.

(...)

Així que aquell dia, quiet davant del cadàver del pare, vaig prendre unes quantes decisions importants. Primer de tot, vaig decidir marxar. Lluny d’aquella casa.

Aquesta primera decisió, de manera indefectible en comportarà d'altres. La primera, decidir cap on? I de cop i volta, ens podem trobar en un lloc desconegut i, potser hostil:

Vaig veure que em trobava als afores d’una ciutat. (...) Em vaig allunyar de l’estació a pas viu, respirant fondo el viatge

(...)

Té a veure amb la mort, això que feu de pujar i baixar dels cotxes?, vaig preguntar. Els nois es van posar seriosos. Ho té tot a veure, em van dir. Aquesta és la nostra mort, no en coneixem cap altre. En realitat no l’hem poguda triar, van confessar-me.

I en el seu deambular arriba a les portes d'una ciutat, però...:

Les ciutats no estan pensades perquè hi entris caminant. Com a les fronteres, a les ciutats també val més ser cotxe.

(...)

Estic més confós que abans de sortir de casa i no puc estar segur de res, ni de mi mateix. Heus ací, el viatge.

I mentre segueix cercant el sentit de la mort, deambula:

D’ençà que vaig sortir de casa he travessat mig món gràcies a l’hospitalitat de persones fins aleshores desconegudes.

(...)

Surt a descobrir la mort.

Descobriràs la humanitat.

També et trobes amb les històries dels altres, quan camines.

I es troba davant de ciutats misterioses que mai no li aclareixen res ni l'ajuden a trobar el sentit a la  mort i, possiblement ni el de la vida; si és que en té algun:

El viatge ha fet un tomb formidable; ja no camino sol, o sí, qui sap. (...) D’aquella primera nit a la platja no en parlem. Jo vaig aparèixer; tu deliraves, em vas dir. Tu vas aparèixer; jo et necessitava, vaig contestar-te. 

(...)

On les carreteres acaben i els fanals deixen d’il·luminar comença la ciutat perduda, on els homes vells estenen la roba i les criatures xipollegen als bassals.

(...)

Només sé el que em van dir:

No ho sé, què va passar.

De la matança m’escapo com puc. 

Sembla que ha arribat a un lloc plàcid, on és ben acceptat, on no es qüestiona res ni ningú, on és rebut a la casa dels homes que s'estimen. Serà cert?:

El temps se’n va feliç, allà. A la casa dels homes que s’estimen. Per a mi, un oasi entre tanta veritat, una veritat de la qual aquests homes també se n’amaguen, perquè s’estimen els uns als altres i això no agrada a les reines del barri ni a les policies corruptes ni a les pastores que prediquen amb megàfons pau i amor universal.

(...)

Necessitava aturar-me.

Plantejar-me la meva mort en comptes de les dels altres.

Però, malgrat tot, aquest no és, no pot ser el final. Cal seguir endavant, cal qüestionar-s'ho tot fins, potser, arribar a alguna conclusió?:

Ens hem fet el món a mida. És el nostre viatge i la mort sencera dansa al nostre pas.

(...)

La mort són alegries efímeres que viuen de renda i hòsties descomunals.

Si has sortit a cercar la mort no vulguis saltar-te-les, pren nota. 

(...)

La mort de veritat.

Això vol dir que també n’hi ha una altra.

Però n’hi ha una de veritat. 

I així, ens acostem al final, tot i que... segut que és el final? Sempre, és clar, que considerem que hi ha un final:

Caminar de nit per un terreny desconegut d’una amplitud inabastable deixant enrere la carretera va ser temerari.

(...)

No el vaig trobar mai, el poble. Tampoc vaig atrapar les cuques de llum. 

(...)

Em sorprèn a mi mateix la capacitat de marxar dels llocs sense mirar enrere sabent que és molt probable que no hi torni mai. 

(...)

Només es mor morint, diu després, tota la resta és tedi.

 

 

La mort dels altres

(Tres o quatre idees bàsiques)

Pere Maruny

186 pàgines