 |
| Jo mateixa? O potser no |
Vagi per endavant que es tracta d'un llibre que, de manera filosòfica, explica a partir d'un seguit d'exemples, de quina manera acabem pertanyent a una generació totalment exposada a un seguit de mètodes i discursos que parlen d'autosuperació, sovint d'una manera que ratlla en el ridícul, però que, lamentablement, pot arribar a influenciar-nos per poc que no ens mantinguem alerta.
Veient-me un resum, que no serà mai com llegir el llibre de cap a peus.
Heu sentir a parlar de la condició Millennial?:
Com a màxim, podem dir que la
condició millennial és el conjunt d’estratègies narratives que ens permeten
relacionar-nos amb la nostra condició socioeconòmica.
Formeu part del que s'ha donat en anomenar "Treballador feliç"?:
Les nostres feines ja no són
només feines. (...) Tot seguit detallen quines són aquestes recompenses
afectives que, aparentment, han de motivar els sol·licitants de feina: plans de
formació contínua; assegurances mèdiques privades; programes d’intercanvi per
aprendre idiomes i viatjar; inscripcions gratuïtes al gimnàs; cursos sobre
alimentació saludable, gestió de l’estrès, ergonomia i promoció de l’activitat
física; classes de meditació, relaxació i ioga; beques per assistir a cursos i
workshops d’especialització tècnica.
(...)
Al treballador se li reclama
un entusiasme holístic, i no només una dedicació plena i eficient durant la
jornada laboral.
(...)
El treballador que es queda
pencant fins a les quatre de la matinada és un model heroic de compromís i
entrega.
(...)
La conseqüència de tot això és
el cansament, la fatiga, la saturació d’un jo que és constantment administrat i
sempre insuficient: l’empresari de si mateix -que ara ho som tots- té davant
seu la tasca infinita de conquerir una felicitat obligatòria.
Els dispositius digitals o "apanyat com puguis tu mateix":
La llar digital, amb el seu
sistema de sensors, dispositius interconnectats i electrodomèstics
intel·ligents, reduirà la càrrega de treball domèstic o l’augmentarà?
(...)
Es pressuposa que són els
individus els que han de prendre mesures pel seu compte, acceptant o no les
cookies, descarregant-se un servei de missatgeria degudament encriptat o
evitant penjar fotos personals de qualsevol mena.
(...)
És un fet innegable que els
dispositius digitals han portat la nostra incapacitat per mantenir la
concentració a un nou nivell.
(...)
No és pas estrany, doncs, que
de manera més o menys explícita els discursos a favor de la desconnexió digital
vagin de bracet amb la medicalització de l’atenció.
(...)
Els responsable del nostre
malestar digital no són els odiosos dispositius. Almenys no en si mateixos.
I arriba el torn d'un tema del qual ara mateix se'n parla molt i sovint, però que no sembla que hagi cap voluntat d'abordar realment el fons del problema:
En els últims anys, Instagram
s’ha omplert de comptes de mems tristos, que fan servir imatges
descontextualitzades de tota mena per abordar la depressió, l’ansietat i la
fatiga.
(...)
És evident que no tots els
mems depressius són iguals. (...) No és el mateix compartir un mem que t’anima
a substituir els teus pensaments tòxics per pensaments constructius
-concentrant en una sola imatge l’esperit de la cultura de l’autoajuda-, que un
mem sobre precarietat econòmica que ens recorda els condicionaments socials de
la depressió.
(...)
En la modernitat, el fet de
suïcidar-se es converteix en una qüestió socioeconòmica: matar-se és
desaprofitar el potencial productiu, i el suïcida, una mala inversió.
És aquesta la solució a un problema tant extens i tant greu?:
Recargolant la idea estoica segons
la qual per ser feliços ens hem de preocupar només de les coses que depenen de
nosaltres, l’ètica de l’autoajuda afirma que tot depèn de nosaltres i
converteix tot el planeta en una expressió de la nostra voluntat.
(...)
La felicitat i l’autorealització
ja no són la recompensa de l’èxit social, sinó la seva condició de
possibilitat.
Estem cansats, esgotats, farts, tips, cuits... Podem trobar diferents maneres d'expressar un estat d'ànim cada cop més freqüent:
La sensació d’esgotament físic
i mental és molt diferent de la que un experimenta després de fer exercici
físic.
(...)
Tot i que encara no som els vigorosos
soldats insomnes amb els quals somia el capital, sí que ens movem en una
estructura social que ens exigeix estar sempre disponibles, assequibles,
flexibles i preparats: ja no dormim, sinó que estem en “sleep mode”, en mode d’espera.
(...)
Els investigadors, que ja es
troben en una situació laboral molt precària, ara han de competir entre ells
per aconseguir finançament per als seus projectes.
No siguis tu mateix
Eudald Espluga
299 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada