Ens trobem al 30 de maig de 1937, en plena guerra. Un torpede fa blanc en el "Ciutat de Barcelona" que es trobava al port de Malgrat de Mar i que transportava un nombrós grup de brigadistes internacionals que havien arribat per defensar la República.
El submarí que els va atacar, era franquista.
 |
| 11 de juny del 2020 Barcelona en temps de COVID |
El relat, que ha trigat molts anys a arribar-nos, ve de la mà dels que van poder sobreviure a partir de les cartes i memòries que alguns d'ells van deixar:
Un dels problemes que hi va haver després de l’impacte del torpede va ser que algunes de les barques de socors van quedar a la part de la popa que es va enfonsar molt ràpidament.
(...)
El remolí que va formar el “Ciudad de Barcelona” mentre s’enfonsava també va xuclar molts homes que havien pogut saltar a l’aigua.
Encara avui no sabem el nombre exacte dels passatgers ni dels morts del “Ciudad de Barcelona”. (...) La majoria dels passatgers, com ja s’ha explicat abans, havien pujat al vaixell d’amagat i havien arribat a Marsella clandestinament, mitjançant contactes i seguint les rutes que intentaven evitar la seva identificació.
He començat pel resultat, i correspon també comentar els antecedents de tot plegat:
França, Dinamarca, Polònia,
Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Noruega, Suècia, Cuba, la Gran Bretanya,
l’Argentina, Xina, els Estats Units, Canadà... són només alguns dels països dels
quals procedien els més de 35.000 voluntaris internacionals que van participar
a la Guerra Civil espanyola. Els primers estrangers que van lluitar en el
bàndol republicà eren exiliats procedents de l’Alemanya o de la Itàlia feixista
que ja vivien a Barcelona i a altres ciutat que van quedar sota control
republicà.
(...)
Eren prop de dos-cents homes
de diverses nacionalitats, amb maletes barates de cartró. Havien arribat
seguint camins diferents.
El "Ciutat de Barcelona":
El “Ciudad de Barcelona” i els
seus ocupants mallorquins van estar tres dies al port de Tarragona fins que
finalment van poder tornar al port de Barcelona el 23 de juliol. (...) Finalment,
el vaixell va ser confiscat el 17 d’agost i els refugiats mallorquins van ser
traslladats a altres allotjaments l’endemà.
(...)
Quan es va produir
l’aixecament militar el juliol de 1936, la majoria de tripulacions de
destructors i submarins de l’exèrcit es van rebel·lar contra els oficials que
s’havien alineat amb Franco. (...) El bàndol rebel, doncs, no tenia submarins.
I els supervivents, als quals devem el relat dels fets:
Els supervivents de l’enfonsament
van arribar a Barcelona el 30 de maig a la nit.
(...)
Havien tingut moltes
dificultats per arribar i també les van tenir per poder marxar. (...) Les
històries d’aquests brigadistes que van
intentar fugir no sempre van acabar bé; uns quants ho van aconseguir, però
d’altres malauradament van morir en l’intent.
(...)
D’entre els 130 homes que avui
sabem que van sobreviure a l’enfonsament del Ciudad de Barcelona, s’han
localitzat catorze desertors i dos brigadistes que és possible que ho
intentessin.
(...)
Alguns dels supervivents del
“Ciudad de Barcelona” no van poder suportar les condicions de vida o la duresa
dels combats, però la majoria, malgrat les dificultats, van lluitar fins que es
van retirar dels fronts les “Brigades Internacionals”.
Amb el temps hem comprovat que les forces republicanes patien greus mancances, tant de material, com d'efectius. Tot i això:
La desigualtat entre les
forces que tenien uns i altres era molt gran, sobretot pel que feia a
l’aviació, que continuava castigant la rereguarda republicana i els ponts.
(...)
La situació era tan extrema
que el 17 d’agost fins i tot es va decidir tornar a incorporar al front els
pròfugs i els desertors. (...) L’exèrcit franquista no va aconseguir conquerir
Corbera fins al 4 de setembre de 1938, després de bombardejar el poble fins al
punt que va quedar pràcticament destruït.
(...)
La retirada dels fronts de les
Brigades Internacionals va arribar massa tard per a alguns voluntaris del
“Ciudad de Barcelona” que van morir aquell agost i setembre de 1938 a la
Batalla de l’Ebre.
Dissortadament, tot i ser tràgic el que van patir, entre d'altres, els Brigadistes Internacionals al llarg de la comtessa, gairebé podem afirmar que en cap cas un cop acabada la guerra tampoc no van poder gaudir de cap espai de tranquil·litat doncs van haver d'afrontar moments durs, tant a l'España franquista, com als seus països d'origen:
La Guerra Civil Espanyola va
acabar l’1 d’abril de 1939 i només cinc mesos després va començar la Segona
Guerra Mundial.
(...)
Els brigadistes que havien
estat capturats durant la guerra per l’exèrcit franquista ho van patir en
pròpia pell. (...) L’abril de 1938 s’havia decidit que tots els presoners internacionals fossin
concentrats a San Pedro de Cardeña, un antic monestir.
(...)
I què els esperava als
voluntaris que tornaven a casa? (...) El mateix enemic, els mateixos motius que
els movien a lluitar, cara a cara altre cop amb la mort per vèncer el feixisme
que encara s’havia fet més fort.
 |
| 11 de juny del 2020 Encara amb la COVID |
“Els bastards mai deixaran de ser malvats i per això els éssers humans que es consideren decents mai han deixat de lluitar! (Abe Osheroff: Brigadista)
Les restes del “Ciudad de
Barcelona” encara són al fons del mar
davant la costa de Malgrat.
Les aigües de
l’oblit
Sònia Garangou i
Tarrés
183 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada