 |
| Grafit a Sabadell Febrer del 2025 |
Un tema que podria ser, dissortadament d'actualitat, tot i que escrit el 1970. L'autor va néixer a Palestina el 9 d'abril de 1936 i va morir a causa d'un atemptat amb cotxe bomba el 8 de juliol del 1972.
En aquest volum que ara comento s'hi troben dues de les seves obres traduïdes al català.
La primera, que dona títol al llibre és "Retorn a Haifa" i ens parla del viatge d'un matrimoni al que havia estat casa seva i que va haver de deixar fugint d'un bombardeig.
En la seva fugida van perdre un nadó que no varen poder rescatar i que donen per mort, tot i que podran comprovar que va ser salvat i recollit per una família.
M'he permès fer un breu resum d'aquest primer escrit per no fer una relat massa feixuc. Recolliré breument algun dels fragments que ens poden ajudar a comprendre tot el sentit del relat:
Quan el Saïd S. va arribar a
l’entrada de Haifa per la carretera de Jerusalem, va notar que se li feia un
nus a la gola. (...) Els fets s’havien esdevingut de manera sobtada, s’havien
precipitat els uns sobre els altres fins atapeir-li el cos. Es va imaginar que
la Safia, la seva dona, sentia el mateix i per això plorava.
(...)
Per primera vegada des de feia
vint anys, podia recordar el que havia passat amb tota mena de detalls, com si
ho visqués per segona vegada.
Era al matí del dimecres 21
d’abril de 1948.
De sobte van començar els
bombardejos per l’est des del Mont Carmel.
(...)
¿De veritat havien passat vint
anys?
(...)
El batec del seu cor
exaltat feia que de tant en tant es perdés: els vint anys d’absència s’havien
esvaït en un no res. Tot tornava a ser el que era d’una manera inversemblant,
d’esquena al seny i a la raó.
(...)
De cop i volta va aparèixer la
casa, la mateixa casa on havia viscut i que feia tant anys que habitava en els
seus records, amb la seva façana i els seus balcons pintats de groc.
(...)
Per un moment va voler
aixecar-se i marxar, perquè ja no l’importava res. Li era ben igual que Khaldun
fos mort o viu.
(...)
La Miriam havia perdut el seu
pare a Auschwitz vuit anys enrere.
(...)
Al carrer es va
sentir un motor. La Miriam va entrar tota pàl·lida a la sala d’estar. (...) És
el Dov. Ja ha arribat.
Tanmateix, aquell noi alt va
fer un pas endavant. Anava amb uniforme militar i duia la gorra a la mà.
I jo ho deixo aquí. La història, dura i cruel segueix fins a un final gairebé esperat, tot i que no menys dolorós.
Però segueixo amb el segon relat que conté el volum i que no és altre que "Homes sota el sol", un relat breu on tres immigrants clandestins fugen, o tracten de fugir, de la seva terra natal, sota un sol implacable:
L’Abu Qays es va deixar caure
de boca damunt la terra humida i la terra va començar a palpitar sota seu.
(...)
L’Assad es va plantar davant
de l’home gras, l’amo de l’oficina que s’encarregava de fer passar d’estranquis
immigrants de Bàssora a Kuwait, i va cridar-l
(...)
El Marwan va sortir de
l’oficina de l’home gras i es va trobar enmig d’aquell carrer cobert tot
atapeït de gent, que feia olor de dàtils i de cistelles de palla.
I el conductor que a canvi d'un preu convingut, s'hi avé a dur-los, amagats en una cisterna que s'escalfa i s'escalfa:
Pujar a la cisterna no va ser
gaire complicat. El sol queia implacable, infernal, damunt la closca, però amb
l’aire que corria la calor resultava més suportable. L’Abu Qays i el Marwan van
pujar fins dalt de tot.
(...)
Va engegar el motor i el camió
va arrencar, una línia de fum i de pols en l’aire del desert, fins a
desaparèixer enmig de la canícula.
(...)
El camió avançava per la terra
en flames enmig del brogit del motor.
I ja gairebé el final... de tot:
El camió va
abandonar el camí asfaltat i va trencar per un camí de sorra que es perdia en
el buit. Aquella tarda s’havia jurat d’enterrar-los
tots tres, cada un a la seva tomba.
(...)
Va arrossegar els cossos pels
peus, d’un en un, i els va llençar al final del camí, on els camions de l’ajuntament
s’aturaven a buidar les escombraries.
-¿Per què no han picat a les
parets de la cisterna? ¿Per què no han picat? ¿Per què? ¿Per què? ¿Per què?
Quan vaig començar a
llegir, no m’esperava l’impactant relat “Homes sota el sol”.
No
tinc paraules per definir-lo, tret d’escruixidor, potser.
Retorn a Haifa
Gassan Kanafani
Traduït per Anna Gil
Bardají
183 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada