Abans que res, recullo un breu i significatiu fragment del pròleg escrit per la Carme Junyent al 2017:
Per bé que aquest llibre es va
publicar l’any 1981, les seves reflexions són atemporals i segurament ara més necessàries
que mai.
Resumir les idees i els plantejaments valents que s'expressen en aquest escrit, resulta una tasca gairebé inabastable.
Tot i això, per no fer una publicació massa feixuga, només he recollit els aspectes que m'han semblat més rellevants amb la intenció d'ajudar tant a copsar el pensament de l'autor, com per tractar de provocar el desig i la necessitat de llegir el llibre.
Potser no me n'hauré sortit, però l'intent, reitero, que hi és.
 |
| Sant Quirze Parc de les Morisques |
I uns apunts del mateix autor, que fan encara afrontar amb més interès si cap, la lectura del llibre:
Aquest llibre és un resum
d’alguns dels temes en què he estat implicat apassionadament els últims vint
anys en la meva pràctica de la ficció, el teatre, la crítica i l’ensenyament de
la literatura.
(...)
Contemplaré les realitats
africanes en funció de com es veuen afectades per la gran lluita entre les dues
forces mútuament oposades que hi ha a l’Àfrica contemporània: una tradició
imperialista per una banda, i una tradició de resistència per l’altra. La
tradició imperialista a l’Àfrica, avui la mantenen la burgesia internacional,
fent servir les multinacionals, i, com és evident, les patriòtiques classes
dirigents natives.
(...)
Espero que algunes de les
qüestions en aquest llibre ressonin en els vostres cors.
Cal detenir-se en aquest punt, cal plantejar-se el per què de la llengua en la literatura africana:
Per un costat hi ha
l’imperialisme en la seva fase colonial i neocolonial, constantment obligant la
mà de l’africà a agafar l’arada per remoure la terra, i posant-li aclucalls per
fer-li veure el camí que té davant només com l’amo armat amb la Bíblia i
l’espasa li determina.(...) Però per
l’altre costat, i enfrontant a aquest primer factor, hi ha les lluites
incessants del poble africà per alliberar la seva economia, la política i la
cultura.
(...)
Vam aprendre la música de la
nostra llengua, a més del contingut. La llengua a través d’imatges i símbols
ens proporcionava una visió del món, però tenia la seva pròpia bellesa.
(...)
I aleshores vaig anar a
l’escola, una escola colonial, i aquesta harmonia es va trencar.
(...)
L’anglès es va convertir en la
mesura de la intel·ligència i l’habilitat en les arts, les ciències i totes les
altres branques del coneixement. (...) Els requisits per entrar a la
universitat, la Universitat de Makerere, eren en general els mateixos.
(...)
La llengua com a eina de
comunicació té tres aspectes o elements. Primer hi ha allò que Karl Marx va
donar un cop el nom de la llengua de la vida real, l’element bàsic de tota la
noció del llenguatge.
(...)
El segon aspecte de la llengua
com a eina de comunicació és la parla, que imita el llenguatge de la vida real.
(...)
El tercer aspecte són els
signes escrits.
(...)
L’objectiu final del
colonialisme era controlar la riquesa dels pobles: allò que produïen, com ho produïen
i com es distribuïa; controlar, dit d’una altra manera, el reialme sencer del
llenguatge de la vida real.
(...)
A la literatura que va produir
en llengües europees se li va donar la identitat de literatura africana, com si
no hi hagués hagut mai literatura en llegües africanes.
La importància del teatre:
Kamírïïthú és un dels diversos
pobles de Limuro que l’administració colonial britànica originàriament va
fundar als anys cinquanta com una manera de tallar els vincles entre el poble i
les guerrilles de l’Exèrcit d’Alliberament de la Terra de Kenya, d’altra banda
conegut com a Mau-Mau.
(...)
Però per què portar el teatre
a un poble? (...) El teatre té l’origen en les lluites de l’ésser humà amb la
natura i els altres.
(...)
Mirant enrere ara, està clar
que el teatre kenyà al principi dels setanta estava intentant desvincular-se de
la tradició imperialista i colonial, els símbols de la qual eren aquell Teatre
Nacional de Kenya dominat pels europeus. (...) L’obstacle més important ara que
la base d’aquests grups estava formada per la petita burgesia de les escoles i
facultats, d’on venia la majoria d’actors, directors i obres.
(...)
La llengua autèntica del
teatre africà s’ha de buscar en les lluites de l’oprimit, perquè d’aquestes
lluites que neix la nova Àfrica.
(...)
Perquè a escala personal em va
canviar la vida.
M’ha portat a la presó, si: em
va valer la prohibició de donar classes a la Universitat de Nairobi, sí: i ara
m’ha condemnat a exiliar-me. Però, com a escriptor, també ha fet que m’afrontés
a tota la qüestió de la llengua del teatre
africà, cosa que em va conduir després a plantejar-me la llengua de la
ficció africana.
La ficció des del punt de vista de l'escriptor:
La cel·la 16 es convertiria
per a mi en allò que Virginia Woolf va anomenar “Una cambra pròpia”. (...) Així
que, reclòs dins les quatre parets de la meva cambra pròpia, vaig reflexionar
molt sobre la feina que havia estat fent al Departament de Literatura.
(...)
La nostra llengua la van fixar
per escrit parlants no nadius com els missioners europeus, que no sempre eren
capaços d’identificar les diferents longituds vocàliques.
(...)
El tractament que un escriptor
fa de la realitat està influenciat per l’actitud filosòfica de base que té
sobre la natura i la societat, i pel mètode amb què les investiga.
Com fàcilment es pot intuir pel que he resumit, n'hi ha més, molt més, interessant, colpidor.
I acabo a mode de resum, amb un petit recull de consideracions del propi autor:
En aquest llibre he remarcat
que la manera com ens veiem, inclús com veiem el nostre entorn, obeeix al lloc
en què estem en relació amb l’imperialisme en els seus estadis colonial i
neocolonial.
(...)
Els nens africans que entraven
en contacte amb la literatura a les escoles i universitats colonials experimentaven,
per tant, el món tal com el definia i el reflectia l’experiència europea de la
història. Tota la seva perspectiva sobre el món, inclús sobre el seu entorn
immediat, era eurocèntrica. Europa era al centre de l’univers.
(...)
Cada nen, per naixement, per
família o per ocupació dels pares, creix en una classe social determinada. A través
de l’educació, els nens arriben al terreny de la cultura, els valors i la visió
del món de la classe dominant.
(...)
D’això ha tractat en realitat
aquest llibre sobre la política lingüística de la literatura africana: de l’alliberament
nacional, democràtic i humà. La crida per redescobrir i reassumir les nostres llengües
és una crida per a una reconnexió regenerativa amb els milions de llengües
revolucionàries a l’Àfrica i a tot el món que reclamen l’alliberament.
 |
| Sant Quirze Parc de les Morisques |
Podem romandre neutrals,
protegits en les nostres biblioteques i disciplines acadèmiques,
mentre ens
murmurem: jo només sóc cirurgià, jo sóc científic, jo sóc economista,
o
simplement sóc un crític, un mestre, un professor d’universitat?
Descolonitzar la
ment
Ngügï wa Thiong’o
Traduït per Blanca Busquets
Pròleg de M. Carme
Junyent
235 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada