FRONTERES

Jo soc molt negada en temes d'orientació i per descomptat en tot el que es refereix a fronteres. Acostumo a comentar, evidentment exagerant, que em puc perdre a dins de casa meva, i això que és un pis de dimensions reduïdes.

Dit això, afegir que he gaudit enormement amb la lectura que avui m'ocupa i de la que em limitaré a recollir-ne alguns paràgrafs.

Així doncs, ja callo i us deixo amb un resum tot recomanant-vos la lectura del llibre que de ben segur no us deixarà indiferents.

Una interessant i necessària introducció:

AQUELLES LINIES QUE ALGÚ HA DIBUIXAT SOBRE UN MAPA:  

Per a mi hi ha poques coses al món més fascinants que les fronteres, com a categoria social, com a objecte creat per l’ésser humà. (...) Les fronteres són sempre una invenció humana i ni tan sols aquelles més aparentment naturals no ho són, de naturals. 

(...)

Sabem quines fronteres han existit en el passat. Vivim les fronteres actuals. Però no sabem, ni podem saber, quines seran les de demà.

Que s'acompanya d'una no menys interessant conclusió que em permeto incorporar en aquest principi:

UNA INVITACIÓ A APRECIAR LES FRONTERES:

Per entendre les fronteres, per apreciar el valor i la importància del fenomen sociològic que representen les fronteres cal viatjar, trepitjar-les, travessar-les, deixar-se portar tant per les visibles com, sobretot i molt especialment, per les invisibles, per les que no tenen guardabarreres ni demanen passaport però són generalment les més consistents.

(...)

Fins i tot les banderes ajuden a entendre les fronteres. les coincidències de colors -i les diferències- solen traduir llaços profunds. 

Belfast. La frontera de les paraules:

A Irlanda, especialment a la república, s’ha volgut combatre el dramàtic retrocés de la llengua pròpia establint, a la part oest de l’illa, àrees on encara l’irlandès és la llengua de la població, la llengua viva del carrer i on és especialment protegida.

Berlín. La frontera total:

La reconstrucció del Berlin destruït per la guerra s’havia fet d’una manera a l’una banda i d’una altra a l’altra. (...) Però el 9 de novembre de 1989 tot va canviar.

(...)

De fora estant no es veia, però en entrar dins la plaça vaig ser conscient immediatament de les barricades, dels llums, de les metralletes, de tot allò que s’havia preparat perquè ningú no trepitjàs aquell espai, la frontera total, sense que en fer-ho es desencadenàs la fi del món. I, simplement, no vaig ser capaç de dir res.

Christiania. La frontera del plaer:

Christiania és una comunitat lliure, creada el 1971 als terrenys de la caserna militar.

Ciutat de Mèxic. La frontera és una biblioteca:

El periodisme s’ha d’exercir com un acte d’amor per la justícia , per la veritat, no amb aquesta por que qualsevol dia pot passar alguna cosa que se t’enduga la vida, tants anys de vida. Però és el món que ens ha tocat.

Dannevirke. La frontera és una porta:

És una línia fortificada construïda pels danesos a Jutlàndia cap a l’any 650. Més tard va ser ampliada pels vikings i continuà essent usada en el curs dels segles.

DOHA. La frontera de les caravanes:

Sóc a Catar per a participar en un acte que organitza Aljazeera, una de les grans televisions globals, que té la seu central ací.

EL PASO. La frontera de la nit:

El Paso és la sisena ciutat de l’estat de Texas i una de les vint més grans dels Estats Units, situada a la frontera amb Mèxic.

HIROSHIMA. La frontera entra la vida i la mort:

En un segon, en el segon més mortífer de la historia de la humanitat, van morir entre setanta mil i vuitanta mil persones.

(...)

Vam passejar en silenci.

HONG KONG. La frontera de la llum:

Hong Kong va ser fins l’any 1997 una colònia del Regne Unit.

ISTAMBUL. La frontera del temps:

Istambul és la ciutat més gran de Turquia, amb catorze milions d’habitants. 

(...)

El pas dels vaixells pel Bòsfor s’assembla molt a un ballet.

JERICÓ. La frontera de la geografia:

Jericó és tot just una plaça i un grapat de carrers que s’allarguen per un costat, en direcció al pont d’Allenby i la frontera amb Jordània i, per l’altre, cap a Jerusalem.

JERUSALEM. La frontera dels déus:

Jo soc ateu. No crec en déus ni m’ha estat concedit el do de la fe, per dir-ho a l’antiga manera cristiana.

LA GÜERA. La frontera del no-res:

La Güera és una ciutat fantasma del Sàhara Occidental.

KHAYELITSHA. La frontera del somriure:

Nombrosos ciutadans van ser forçats a abandonar casa seua i a viure en aquest nou espai segregat, de mig milió d’habitants, que encara avui és considerat un dels barris marginals més grans del món. 

LIXOURI. La frontera de la ràdio:

És la segona ciutat de l’illa, per darrere d’Argostli, però en canvi n’és la capital.

(...) 

Això que veuen els meus ulls no té res a veure amb la tòpica Grècia de cases emblanquinades amb tocs subtils de blau.

MALMÖ. La frontera en un pont:

Malmö és la tercera ciutat més gran de Suècia i la capital d’Escània, un territori de frontera entre Suècia i Dinamarca.

MONT-REAL. La frontera és de fum:

La ciutat més important del Quebec i la quarta ciutat francòfona del mon, després de París, Kinshasa i Abidjan.

(...)

Jo seguia el moviment quebequès amb interès des de feia molt temps. La revolució tranquil·la, el “Vive le Quebec Libre!” del general De Gaulle.

MOSCOU. La frontera és una bandera:

Aquella última nit de la Unió Soviètica va començar mitja hora abans de la baixada de la bandera, a les set en punt.

(...)

El Kremlin era, i és, un complex mastodòntic.

NIÇA. La frontera biogràfica:

Niça és una ciutat de notables contrastos urbans, lògics tractant-se d’una vella ciutat mediterrània, poblada de ben antic. 

NICÒSIA. La frontera del carrer:

La capital de Xipre és avui una ciutat migpartida per un mur.

(...)

M’expliquen que a l’illa, que només té nou mil quilòmetres quadrats, hi ha set exèrcits diferents. 

PATRES. La frontera és una corona de llorer:

Ciutat de Grècia, situada a prop del començament del golf de Corint.  (...) És la porta d’entrada a les illes de la mar Jònica.

PODKOREN. La frontera de roba:

Podkoren és una petita població eslovena. 

(...)

La frontera real, era un tros de roba.

RECIFE. La frontera és la música:

Capital de l’estat de Pernambuco, al Brasil.

Després d’unes llargues jornades de debat periodístic, aquella nit vaig acabar sopant a l’hotel amb  José Eduardo Agualusa, aleshores encara només periodista, un excel·lent periodista, angolès. 

ROVANIEMI. La frontera de gel:

Rovaniemi és la capital de la província finlandesa de Lapònia.

(...)

Tots ells habiten per damunt de la línia circumpolar.

(...)

Com és lògic, essent només a deu quilòmetres de distància del cercle polar no vaig poder resistir la temptació de passar la ratlla i ho vaig fer acompanyat precisament d’un guia sami. 

SALSES. La frontera és un retorn:

Salses és la ciutat més al nord dels Països Catalans.

(...)

Salses no és una frontera administrativa, excepte com a frontera del Departament, provincial, però Salses fa de frontera, de punt encertat i exacte de pas.

SARAJEVO. La frontera dels llibres:

La capital de Bòsnia i Hercegovina.

(...)

Sarajevo té moltes històries de dolor i d’horror.

(...)

L’incendi de la biblioteca va durar dies sencers i va haver-hi gent que hi va entrar, entre el foc i les bales, per recuperar tot allò que van poder.

(...)

Els llibres salvats són a la nova biblioteca nacional i l’edifici que allotjava la vella és bàsicament buit. (...) Les parets han recuperat els colors originals i els marbres tornen a lluir com abans de l’incendi. Però els llibres hi són absents.

SÚNION. La frontera d’on es veu el món:

El cap Sunión o cap de les Columnes, és un promontori situat 69 quilòmetres al sud d’Atenes.

Atenes és, ha estat sempre, una ciutat excessiva, més enllà d’allò que es pot esperar.

TAIPEI. La frontera del passat que fou i no és:

La ciutat de Taipei és la capital del Taiwan, un país que oficialment encara es diu República de la Xina.

TALLINN. La frontera beguda:

Capital d’Estònia. Situada al golf de Finlàndia.

Vaig pensar, erròniament, que aquell era l’indret més segur de la ciutat. I no ho era. 

TIRASPOL. La frontera és una llibreta:

Capital del peculiar estat de Transnístria, un estat, de facto, russòfon, separat de Moldàvia.

(...)

Entrar a Transnístria és més un viatge en el temps que no pas en l’espai.

TRAKAI. La frontera és una capsa metàl·lica:

Trakai és una petita ciutat situada vint-i-vuit quilòmetres a l’oest de Vilnius, avui capital de Lituània.

TRURO. La frontera és una resurrecció:

Capital i principal ciutat de Cornualla.

VAN. La frontera de la frontera, amagada en una illa, amagada dins d’un llac:

La ciutat de Van té avui uns 300.000 habitants, la gran majoria dels quals de nació kurda.

(...)

La tensió política és ben visible.

VÍLNIUS. Una frontera sense visat:

Capital de Lituània i una de les ciutats més importants de la Bàltica i del nord d’Europa en l’àmbit cultural.

VINKOVCI. La frontera és una bicicleta:

Ciutat d’Eslavònia Oriental als Balcans a la frontera entre Croàcia i Sèrbia.

El tren en que jo venia des de Belgrad el van segrestar els guerrillers croats només tocar la primera estació del seu país.

WOUNDED KNEE. La frontera és un esperit:

“Genoll Ferit” és una petita població de la reserva índia de Pine Ridge, a Dakota del Sud.

(....)

Una frontera ben marcada fins i tot quan els vius no s’atrevien ni a parlar-ne.

ZAGREB. La frontera del tren de nit:

La capital de Croàcia.

Fins i tot enmig d’una guerra, els trens hi funcionen.

Les fronteres oficials, les línies dibuixades als mapes oficials, 

no corresponen necessàriament amb els sentiments de la gent. 

(...)

Una frontera per als uns no té sentit, l’altra no té sentit per als altres. 

 

 

 

FRONTERES

Vicent Partal

252 pàgines