Pensar diferent

Diu l'autor...:

Nota preliminar: 

Aquestes pàgines apleguen pensaments i reflexions sobre qüestions que m’importen, barrejades amb fets i records més personals.

Begur, 2021

Aquesta ha estat una lectura interessant, densa i profunda: Amb això vull dir que en aquesta publicació que segons el meu costum tractaré de fer-la tot el breu que em sigui possible, de ben segur que hi haurà un munt d'idees que es quedaran només apuntades breument. 

Sabadell, Parc Catalunya

Hi coincideixo plenament:

Com més va, menys m’agrada el món que m’ha d’acomiadar. M’hi sento molt incòmode.

(...)

El que vull defensar és la igualtat de la llibertat. (...) Els valors de la igualtat i la llibertat són, certament, valors difícils de concretar en la pràctica, però és fonamental promoure i explicitar aquests valors en una democràcia que s’apreciï com a tal.

No es mossega pas la llengua en parlar de l'estat espanyol. I molt menys quan es refereix a la política:

L’estat en què políticament se’m fa viure em crea un disgust i un malestar indicibles.

(...)

Més de quaranta-cinc anys després de l’anterior dictadura oficial, l’odi anticatà continua les seves ronseries jurídiques i culturals.

(...)

Em sorprèn que a molts demòcrates els costi tant distingir entre dretes i esquerres. Deu ser perquè ja molts no distingeixen tampoc clarament entre públic i privat.

(...)

La primera llibertat que s’ha de protegir és la dels ciutadans, de les persones. Només el que és públic és de tots i beneficia a tots. 

A què ens referim quan parlem de cultura?:

La cultura és tot allò que configura la vida d’un poble.

(...)

Perquè la cultura  no es redueix a les arts, ni tampoc a les ciències, sinó que les abraça totes, i abraça els oficis i molt més. Ho abraça tot. La cultura és el marc de referència global, el que embolcalla un grup humà.

I quan parlem de democràcia?:

La democràcia representativa simplifica i facilita les deliberacions i els acords polítics en el treball complex del dia a dia.

(...)

Quan són com cal, reis i reines són meres figures decoratives a les quals s’atribueixen capacitats somrients d’estricta representació simbòlica. (...) La protecció i defensa dels drets de tots és justament el deure de tots. Aquesta protecció és la que dona força als drets, la que els dona, de fet, “poder”.

Un cop més, coincideixo plenament quan es refereix als mitjans de comunicació televisius:

La banalitat de certes cadenes i d’alguns plantejaments televisius influeix en una audiència que pot acabar sense judici propi i sense esperit crític, conformada amb tot allò que se li ofereix, com més fàcil, més simple i més superficial, millor.

(...)

Perquè la televisió pot crear influència constant i consolidada. (...) La televisió té la força d’un poder social i institucionalitzat.

I què dir quan se'ls/se'ns omple la boca amb la paraula PROGRÉS:

Tal com van les coses al món, es pot ben dir que el progrés sempre sembla més gran del que realment és.

(...)

És cert que sobretot en els darrers decennis i anys s’han produït avenços molt importants de caràcter tècnic.

(...)

En canvi, els progressos socials, culturals, espirituals, han estat molt menors. (...) Els avenços tècnics -relacionats, per exemple, amb la comunicació, l’enginyeria, l’ecologia o la medicina- tenen un avantatge: es regeixen per mètodes de treball consensuats, comprovats i avaluats entre experts.

(...)

De fet, la vida ens ofereix ocasions constants de progrés moral, que sovint desaprofitem. Aquest és l’únic progrés veritablement important. 

Entenc que hi ha preguntes que no tenen resposta, però que insistim a repetir-les: Què és la filosofia?:

Certament, la filosofia no és una doctrina sinó una activitat. Però tampoc no és qualsevol activitat. No consisteix simplement a repetir i comentar allò que he estudiat. Ni tampoc a anunciar allò que se m’ha acudit.

(...)

La filosofia és pensament, però no a la inversa; el pensament no sempre és filosofia; aquesta només és un dels exercicis del pensament.

(...)

Dir, doncs, “filosofia” és dir pràcticament qualsevol cosa lligada amb idees o programes sense massa concreció o amb una aurèola ben allunyada del prestigi que havia tingut la filosofia en el passat.

I seguint amb les preguntes... Què vol dir ser "ben educat?:

La bona educació no és un hàbit solitari -tot i valer també en la intimitat-, sinó que es practica sobretot en relació amb els altres.

(...)

Ser ben educat, doncs, és una virtut social que cada comunitat mira de transmetre des de la infància com a conducta primera de bona relació.

(...)

I al capdavall també s’ha de practicar la bona educació quan s’està sol, perquè cadascú ha de conviure amb sí mateix; s’ha d’aguantar, suportar i mirar de ser feliç, portant una vida tan agradable com li sigui possible. 

Fins i tot gosa a referir-se a déu i les religions:

El déu que sempre ha estat més a prop nostre és el déu cristià.

(...)

És cert que algunes vides admirables han fet accions esplèndides en nom seu, però també s’han fet croades i inquisicions, s’han prohibit llibres, arts, formes de vida i valors democràtics. (...) En què creu aquesta gent que diu que creu? No s’està així assumint i consumant resignadament l’eclipsi de Déu?

(...)

Em sembla absolutament indigne que algú evoqui la seva religió o la seva consciència per coartar la llibertat i la consciència dels altres.

(...) 

Qualsevol religió ha d’estar sotmesa a criteris d’escrutini com ho estan grups polítics o socials, i com ho haurien d’estar els grups econòmics.

Sabadell. Parc Catalunya

No ´se a vosaltres, però m'ha semblat que aquests pensaments són un bon final, o un "continuarà":

No soc partidari de les grans frases, sobretot quan estan descontextualitzades. 

(...)

Dubtar perquè sí és un exercici de poc enginy i de nul·la consistència. 

I el dubte sempre ha de tenir un final; si no, no és ni un dubte. 

(...) 

El sentit del dubte és la interpel·lació de la certesa.

 

 

Pensar diferent

Poder, coneixement, llengua

i una altra idea d’Europa

Josep-Maria Terricabras

243 pàgines