Jorge Ibargüengoitia narra en aquesta novel·la escrita el 1977, una història, que tal i com ell mateix ens indica en una nota a mode de pròleg, està basada en fets reals en la seva major part, tot i que, per raons suposo obvies, els noms dels protagonistes no ho són.
Per situar-nos en el context que transcorre la història, estem a Mèxic als anys seixanta, on en una petita localitat es van descobrir els cossos de diverses prostitutes soterrats matusserament en dos establiments regentats per dues germanes que exercien com a "madrotas" (madames).
El llibre està confegit seguint diversos testimonis que van donant la seva versió dels fets, on cadascun va fent tot el possible per descarregar-se de responsabilitats i al mateix temps anar-les espolsant cap els altres diguem-ne protagonistes.
A mesura que anem coneixent més de la història se'ns fa evident l'alt nivell de corrupció, on estan involucrats també militars, policia o polítics i on determinades dones, fins i tot menors, són tractades com a mercaderia sense més valor que el que puguin treure amb la venda del seu cos, patint massa sovint mal tractaments i castics corporals no només per part d'algun "client" sinó més aviat de les seves "mestresses".
A tant arriba el menyspreu per aquestes noies, que quan deixen de ser útils o rentables no tenen cap mena d'escrúpol de treure-se-les de sobre venent-les a qualsevol altre prostíbul o fins i tot desfent-se físicament d'elles.
Malgrat que la trama no sembla tenir cap relació amb tot el seguit de morts i desaparicions que anys rere any han anat assotant Mèxic, no deixa de ser significatiu que el fet que la gran majoria de víctimes es tracten de noies joves, d'un nivell socio-econòmic molt baix, gairebé totes treballadores de les "maquiladoras". Tampoc sembla que les autoritats hi posin massa interès en esbrinar els fets i els responsables.
"El negocio de la prostitución es muy sencillo, lo único que se necesita para que salga bien es mucho orden"
"Cuando un cliente que está en una mesa con una muchacha siente que quiere pasar un rato con ella, le dice que lo lleve a su cuarto. Ella contesta que sí, porque está prohibido decir que no"
I acabem amb un fragment del testimoni d'una de les empleades del bordell:
Cuando tenía catorce años una tarde llegó a mi casa una señora (...) habló con mi mamá y se comprometió a conseguirme un trabajo de criada. Mi mamá quiso que me fuera esa misma noche con la señora
(...)
En la tarde, la señora S abrió la puerta. Yo me asusté, porque con ella venía un señor de bigotes.
-Ese señor que ves aquí -me dijo la señora-, es muy amigo de la casa, se llama don N. Quiere ves que tán nuevecita estás.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada