Qüestió de supervivença

Eduard Màrquez ens parla cada diumenge des del suplement del matí de Catalunya Ràdio de llibres. Llurs recomanacions acostumen a ser del meu interès i així en el programa del 8 de març quan en va parlar d'aquesta "Novela de Ajedrez", en vaig estar molt alerta i a la primera ocasió que se m'ha presentat l'he llegit, val a dir que amb molt de grat.

Si voleu escoltar el com i per què el recomanava, el trobareu en el següent enllaç, a partir del minut 3,15 "El doble joc: escacs i literatura"

Contràriament al que pot semblar pel títol, no es tracta d'un llibre que ens alliçoni respecte a com moure les figures o ens faciliti les millors obertures o jugades de jugadors coneguts.

El seu autor, Stefan Zweig, confesso que totalment desconegut per mi, ens presenta un personatge que a raó d'estar uns mesos retingut per la Gestapo, totalment aïllat en una habitació d'hotel, d'on només pot sortir per ser conduit als continus interrogatoris, sense cap connexió amb el món exterior, aconsegueix fer-se amb un llibre que descobreix en una butxaca d'un dels seus captors i que amb penes i treballas pot amagar amb el cor accelerat i ple d'incertesa i esperança. En arribar a l'habitació, expectant, treu de l'amagatall el preuat trofeu i amb total desencís comprova que només es tracta d'un llibre d'escacs.

Malgrat que en un principi pateix un dur cop en veure que s'ha arriscat per un llibre que no té cap interès per ell, que a més tampoc no disposa ni pot disposar ni de taulell ni de peces per poder ni tan sols practicar, aviat es submergeix en la lectura i mentalment juga i repassa una i una altra vegada les jugades i aquest fet li permet alliberar-se mentalment i fer-se fort davant la seva precària situació.

Tot plegat sembla en un principi positiu, però el cert és que el joc mental s'acaba convertint en una obsessió que acaba resultant destructiva, més enllà del seu alliberament i que per atzar l'enfrontarà en una partida amb un campió brillant, però totalment obtús i desapassionat al que només l'interessen els guanys econòmics,

Toda mi vida me han intrigada los monomaníacos, las persones obsesionadas por una sola idea, pues cuanto más se limita uno, más se acerca por otro lado al infinito.

(...)

Però incluso los pensamientos, por muy etéreos que parezcan, requieren un punto de apoyo, pues de lo contrario giran y giran en torno a sí mismos, en un torbellino sin sentido; tampoco ellos soportan la nada. 

(...)

Tenia ahora de pronto una ocupación, estèril y absurda si usted quiere, però era una ocupación que aniquilaba la nada a mi alrededor. 

En efecte, el seu final no deixa de ser una guerra d'intel·lecte, però tot i ser intel·lectualment infinitament més brillant que el seu oponent, l'obsessió malaltissa en què es va convertir el seu aprenentatge, acaba jugant-li una mala passada.

Al fin y al cabo, el único encanto del ajedrez reside precisamente en el despliegue diferente de una estratègia en dos cerebros, en el hecho de que no sepan las negras cuál serà la maniobra correspondiente de las blancas en esta guerra del intelecto.