UNA TRAGÈDIA FRANCESA

Sobradament sabem les disbauxes i absurditats de les guerres. En aquesta ocasió, Tzvetan Todorov, relata un episodi poc conegut succeït durant la segona guerra mundial a Saint-Amand, al centre de França.

Tot succeeix a l'estiu, en un relativament breu període de temps, quan molt a prop de l'alliberament que es va produir el 13 de setembre de 1944, un grup de resistents, encoratjats per les notícies del desembarcament dels aliats, decideixen avançar-se als esdeveniments entorpint en tot el que puguin les tropes alemanyes.

Narrat com si d'una tragèdia grega es tractés i malgrat que l'origen podem considerar que és l'ocupació nazi, les confrontacions esdevenen entre els mateixos francesos enfrontats a raó de les diferents ideologies i en les quals els qui en surten més mal parats és la població civil.

Tot plegat és una història d'odis, escaramusses, repressió, revenges i interessos sovint personals, en el que es podria considerar com una petita guerra civil en el sí del conflicte general, i com a conseqüència del mateix, molts anys després les seqüeles encara van ser tan evidents que algun dels protagonistes va decidir posar fi a la seva existència, segurament mogut pels remordiments.

La tràgica història es pot resumir en uns breus episodis que poden donar una idea força ajustada del què va ser la tragèdia:

Durant l’estiu de 1944, a Saint-Amand van arrestar uns quants jueus i després els van matar als pous de Guerry, no gaire lluny d’allà. (...) De mica en mica, em vaig adonar que la matança en qüestió no s’havia produït en aquell moment i en aquell indret sense motiu, sinó que més aviat era el resultat d’un seguit d’esdeveniments no menys dramàtics, que aquell mateix estiu l’havien precedit.

(...)

Les promeses que es fan a l’enemic no tenen valor, formen part de les astúcies de la guerra. 
(...)

En el món del conflicte, tot s’arregla per la força, apel·lar a la justícia o a la humanitat no té cap sentit aquí. 
(...)

Hi ha algunes venjances ràpides, milicians i altres “traïdors” afusellats sense judici o apallissats fins a la mort, algunes dones rapades. 
(...)

Amb les millors intencions del món, es pot anar a parar a l’infern més obscur. 

Hi ha una diferència immensa entre els que moren lluitant, perquè han elegit arriscar la vida, i els que, membres de la població civil, només pateixen el mal, sense haver fet res per provocar-lo ni per protegir-se’n.

(...)

“No es pot comparar l’ofici de soldat amb l’ofici d’hostatge”, Saint-Exupéry 1943.