dimarts, 11 d’agost de 2015

DEL TEATRE A LA LECTURA



Després de l'apassionant lectura d'Ànima semblava gairebé d'obligat compliment anar a veure INCENDIOS, obra del mateix autor.

Va ser una tasca no gaire fàcil trobar entrades, donat el gran èxit assolit, però sens cap mena de dubte el relatiu esforç (no vaig ser jo qui va fer les gestions) pagava la pena.

Coneixedora del tema, tenia molts dubtes respecte a la seva escenificació, però val a dir que malgrat ser un muntatge sobri, amb escassos decorats ni grans efectes especials no hi resta cap mena de dubte de la brutalitat del relat fins el punt que et fan quedar garratibat a la butaca. Un cop més una dura i colpidora història, 

I com que un cop vista l'obra, encara em semblava que em calia copsar tots els detalls, vaig decidir-me a llegir-la i val a dir que no m'ha decebut en absolut i que mentre la llegia em tornaven les imatges viscudes abans al teatre.

Els Personatges: 
  • Nawal, la protagonista que acaba morint al Quebec tot i que com l'autor ha nascut al Líban. 
  • Jeanne, la filla. 
  • Simon, el bessó. 
  • Hermile, el notari que tindrà un paper important en el desenvolupament de la història. 
  • Antoine, l’infermer que va atendre la Nawal els últims temps.
  • Sawda, la jove amiga a la que ensenya a llegir i escriure. 
  • Nihad, el primer fill. 
  • (Wahab, el gran i desgraciat amor de la Nawal.)
En el sí del gran incendi de la guerra hi sorgeixen quatre incendis més particulars que d'alguna manera confegiran quatre capítols o actes: 
  • L'incendi de Nawal.
  • L'incendi de la infància. 
  • L'incendi de Jannaane
  •  L'incendi de Sarwane.
Ja en la introducció, Eladio de Pablo ens situa en el context on es desenvolupa l'obra:

Mouawad nos desplaza del aquí y ahora en Quebec al allà de entonces y ahora del Líbano, fundiendo ambas temporalidades precisamente en ese territorio castigado por la guerra, donde pasado y presente se mezclan, entonces y ahora se abrazan

I més endavant, el mateix autor ens fa coneixedors del seu mètode de treball, en el què els actors hi adquireixen un especial protagonisme:

Incendios no habría visto nunca la luz sin la participación de sus intérpretes. (...) el texto fue escrito a través de los ensayos escalonados durante un período de diez meses.  (Wajdi Mouawad, 23 de marzo de 2003)

Nawal, nascuda al Nord de Líbia, amb només catorze anys s'ha quedat embarassada del seu gran i prohibit amor, en Wahab, també de Líbia, però del Sud. El fill li prendran i ella hi dedicarà tota la vida a cercar-lo. Aquest serà el fil conductor de tota l'obra amb constants anades i vingudes cap el passat, el present i sempre amb la guerra com el gran teló de fons que ho embolcalla i empudega tot:

El tiempo es una gallina a la que han cortado la cabeza, el tiempo corre como loco, a derecha e izquierda, y la sangre de su cuello decapitada nos inunda y ahoga. (...)
-Es la guerra
-¿Qué guerra?
-¿Quien sabe? Nadie comprende. Los hermanos disparan sobre sus hermanos y los padres sobre sus padres. Una guerra. ¿Pero qué guerra? (...) y no sabemos quién dispara sobre quién ni por qué. Es la guerra.

Seguint els savis consells de la seva àvia Nazira abans de morir, Nawal a l'hora que es rebel·la davant la injustícia que li han proferit i s'embranca en la'arriscada i agosarada recerca del seu fill, també s'esforçarà en formar-se:

Però para poder rebelarse, hay que saber hablar. ¡Así pues, ármate de valor y trabaja a conciencia! Escucha lo que una vieja que va a morir tiene que decirte: aprende a leer, aprende a escribir, aprende a contar, aprende a hablar. Aprende. Es tu única posibilidad de no parecerte a nosotros. Prométemelo.

En la seva desesperada aventura, la Nawal es veurà implicada en diverses situacions a quina més violenta i arriscada. La seva vida estarà en risc, serà torturada i violada i fruit de la violació naixeran els dos bessons als quals els deixarà en herència la missió de cercar el seu pare i germà desconeguts per ells per tal de lliurar-los unes missives.

I arribat aquest punt m'estimo més deixar-vos en la incertesa del final per tal que si us vaga el descobriu. Només avançar-vos que serà cruel i que difícilment us deixarà indiferents.

Però Nawal, tot i la seva angoixant existència ens deixa un bri d'esperança, com no podia ser d'altra manera, referint-se al poder de l'educació:

Pero hice una promesa, una promesa a una anciana de aprender a leer, a escribir, a hablar, para salir de la misèria, salir del odio. Y voy a complir esa promesa. Cueste lo que cueste. No odiar a nadie jamás, la cabeza en las estrelles siempre. 

Imatge manllevada de teatral.net



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada