Sens cap mena de dubte una lectura molt recomanable per ajudar-nos a reflexionar, sobre el que hem estat, som i potser serem els humans:
Molt abans que hi hagués història, ja hi havia humans.
Indubtablement el tret que ens fa més distints a la resta d'éssers que poblen el nostra Planeta, és el llenguatge. Ens sentim molt orgullosos de poder-nos comunicar i fins i tot aquest fet ens fa creure superiors a les demés espècies, però no oblidem pas que:
Indubtablement el tret que ens fa més distints a la resta d'éssers que poblen el nostra Planeta, és el llenguatge. Ens sentim molt orgullosos de poder-nos comunicar i fins i tot aquest fet ens fa creure superiors a les demés espècies, però no oblidem pas que:
Tots els animals tenen alguna mena de llenguatge. Fins i tot
els insectes, com ara les abelles i les aranyes, saben comunicar-se de manera
sofisticada i s’informen mútuament del lloc on hi ha menjar.
Què és el que realment ens diferencia? La nostra capacitat de fabular, de inventar i creure en déus, i el que és més important, en un déu universal com son els diners, que el mateix que passa amb les creences religioses no deixa de ser una fal·làcia construïda sobre la base de la fe i la confiança en què quelcom que no podem veure, ens serà útil sempre en la mesura que hi trobem un interlocutor que tingui les nostres mateixes creences, i ens acceptarà els nostres diners ja siguin monedes, bitllets, xecs, targes, o petxines, com a mitjà d'intercanvi.
L’enorme diversitat de realitats imaginades que es van inventar els sàpiens i la diversitat resultant de models de comportament són els components principals del que en diem cultures. Un cop van aparèixer les cultures, no han parat mai de canviar i desenvolupar-se, i aquestes alteracions imparables són el que en diem història.
(...)
Els cristians i els musulmans que no es van poder posar d’acord en les creences religioses, van poder coincidir en la creença monetària, perquè mentre que la religió ens demana que creguem en alguna cosa, els diners ens demanen només que creguem que unes altres persones creuen en una cosa.
(...)
L'autor al llarg de la seva exposició ens va plantejant una sèrie de preguntes que ens han d'ajudar a qüestionar-nos els antics conceptes, com, per posar només un exemple: Eren els nostres avantpassats Sàpiens tan amants i respectuosos amb la natura com sovint se'ns ha fet creure?
La primera onada colonitzadora dels sàpiens va comportar un dels desastres ecològics més grans i sobtats que ha experimentat el regne animal.
Què és el que realment ens diferencia? La nostra capacitat de fabular, de inventar i creure en déus, i el que és més important, en un déu universal com son els diners, que el mateix que passa amb les creences religioses no deixa de ser una fal·làcia construïda sobre la base de la fe i la confiança en què quelcom que no podem veure, ens serà útil sempre en la mesura que hi trobem un interlocutor que tingui les nostres mateixes creences, i ens acceptarà els nostres diners ja siguin monedes, bitllets, xecs, targes, o petxines, com a mitjà d'intercanvi.
L’enorme diversitat de realitats imaginades que es van inventar els sàpiens i la diversitat resultant de models de comportament són els components principals del que en diem cultures. Un cop van aparèixer les cultures, no han parat mai de canviar i desenvolupar-se, i aquestes alteracions imparables són el que en diem història.
(...)
Els cristians i els musulmans que no es van poder posar d’acord en les creences religioses, van poder coincidir en la creença monetària, perquè mentre que la religió ens demana que creguem en alguna cosa, els diners ens demanen només que creguem que unes altres persones creuen en una cosa.
(...)
Ras i curt: els diners no són una realitat material, sinó un constructe psicològic. El que fan és convertir la matèria en ment.
L'autor al llarg de la seva exposició ens va plantejant una sèrie de preguntes que ens han d'ajudar a qüestionar-nos els antics conceptes, com, per posar només un exemple: Eren els nostres avantpassats Sàpiens tan amants i respectuosos amb la natura com sovint se'ns ha fet creure?
La primera onada colonitzadora dels sàpiens va comportar un dels desastres ecològics més grans i sobtats que ha experimentat el regne animal.
(...)
No ens hem de creure els amants de la naturalesa que afirmen que els nostres avantpassats vivien en harmonia amb el medi. (...) Tenim el dubtós honor de ser l’espècie més mortífera en els annals de la biologia.
(...)
La domesticació dels animals es va fer sobre la base d’un seguit de pràctiques brutals que amb el pas dels segles han esdevingut cada vegada més cruels.
O qüestions com ara la diferent aplicació de les lleis i normatives respecte de la diferenciació de sexes:
(...)
La domesticació dels animals es va fer sobre la base d’un seguit de pràctiques brutals que amb el pas dels segles han esdevingut cada vegada més cruels.
O qüestions com ara la diferent aplicació de les lleis i normatives respecte de la diferenciació de sexes:
La majoria de les lleis, normes, drets i obligacions que
defineixen la masculinitat i la feminitat són un reflex de la imaginació humana
més que no pas una realitat biològica.
I curiosament, o no, fa una defensa del dret a la autodeterminació dels pobles:
Els imperis són motors malèfics de destrucció i explotació. Tot poble té dret a l’autodeterminació i no hauria d’estar sotmès al poder de cap altre poble.
Moltes més qüestions confegeixen aquest estudi, però a tall de conclusió, deixaré només una reflexió: Tinguem cura del nostre Planeta i fomentem la pau i la concòrdia. Cal tenir ben present que:
I curiosament, o no, fa una defensa del dret a la autodeterminació dels pobles:
Els imperis són motors malèfics de destrucció i explotació. Tot poble té dret a l’autodeterminació i no hauria d’estar sotmès al poder de cap altre poble.
Moltes més qüestions confegeixen aquest estudi, però a tall de conclusió, deixaré només una reflexió: Tinguem cura del nostre Planeta i fomentem la pau i la concòrdia. Cal tenir ben present que:
Només hi ha un camí que vagi del passat al present, però cap al futur hi ha una infinitat de camins que es bifurquen.
I per conèixer el personal punt de vista del mateix autor potser us pot interessar aquesta entrevista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada