dijous, 20 d’agost de 2015

RAMONA


Una història de dones. Elles en són sense cap mena de dubte les protagonistes mentre que als homes només els està assignat un paper secundari.

I entre les diverses dones que ens van relatant les seves vides, per sobre de totes elles destaca la Ramona: mentidera, manipuladora, atractiva, però sense ser cap bellesa, orgullosa, segura d'ella mateixa...

Tot i això tant ella com la resta de personatges femenins, tenen el comú que sempre voldrien trobar-se en la pell de l'altre.

Us presento els personatges que al mateix temps ens expliquen la història:

La ISOLDA, la filla de la Ramona i en Rossend, que en principi es pensava que seria un fill i li diria JÚPITER

L’esglai d’haver parit una nena va començar a esfumar-se quan la Ramona va descobrir el nom d’Isolda. No coneixia ningú que se’n digués i li agradava
(...)
Dir-se Isolda era com iniciar la conversa amb una indiscreció, l’allunava de passar inadvertida. 
(...)
En realitat, llavors, abans d’acabar el batxiller, la Isolda encara hauria preferit ser com la mare, enraonar davant de qui fos sense complexos, interessar-se per tot allò que fes referència a la injustícia contra els dèbils.
(...)
A la Isolda, la seva mare li havia dit ben convençuda que, sense algunes mentides, no hauria pogut portar a terme ni la meitat del que havia fet. 

La MIREIA. Gairebé una amiga de la infantesa, però només gairebé. La Ramona se n'aprofitarà de la seva amistat.... A diferència de la Ramona ella era alta i bonica.

Estar callada, com absent, era la faceta més notable de la Mireia Ferrer a la vista dels altres. 
(
Era alta i ben formada, esvelta, i tenia una cara bella.
(...)
La Ramona la superava des que una mestra de l’escola havia lloat la seva intel·ligència. 
(...)
La Marquesa (Ramona) es creia que la Mireia havia estat molt afortunada d’haver nascut dins la família Ferrer-Llopis, i això que la companya coneixia tota la càrrega de tristeses i vivències dolentes que havien tingut. I, el més curiós, la Mireia opinava que la Ramona els admirava justament per tot aquell drama sense fi, fins de vegades tenia la sensació que els envejava per allò. 

L'ANNA. La mare de la Mireia. Una lluitadora pels drets dels republicans represaliats i refugiats, fundadora amb el seu marit de la Associació "Memòria i Llibertat". La seva vida sempre va estar difícil, ja de ben jove havia estat al camp de concentració d'Argelers amb la seva mare i allí va conèixer el que seria el seu marit. Un cop la seva filla es casa amb un policia que la maltracta i se l'emporta a viure a Sevilla, el seu estimat company de tota la vida mor i ella, ja gran i cansada pensa a ingressar en una residència i quan fins i tot ja tenia plaça es posa greument malalta del cor. 

Com a tothom, també la utilitzarà la Ramona:

Des de sempre, la tendència de l’Anna no era pas la del mínim esforç; per contra, amb freqüència, semblava posar voluntat fins allà on no en calia. 
(...)
Des de la sortida de l’hospital, la vida de l’Anna Llopis havia durat un parell de setmanes.

LA LOLIN. Mare del Joan, un jove lampista, amb qui la Ramona es casa ja embarassada del Rossend, i li fa creure que la filla és seva. És senzilla i humil, però aviat “cala” totes les veritats i les mentides de la seva jove:

Sí, podia valer molt, la seva jove! Per segons què, però a ella no l’enganyava! La Ramona era trafolla.
- Una trolera de musho cuidao.
(...)
La Lolín era un arbre tranquil, on de cop i volta, un rèptil s’enfilava per desvetllar mal temps. 

I per descomptat La RAMONA. Tindrà una filla d'una relació pràcticament esporàdica i interessada amb en Rossend i tot i que ella mai no l'oblidarà, ell l'abandonarà no se sap ben bé si per pròpia voluntat o a causa d'algun problema relacionat amb la seva militància. 
Embarassada, es casarà amb en Joan amagant-li aquest fet i enganyant-lo en el seu interès, com gairebé farà amb tothom.
Quan l'Anna es queda sola i sense ànims per portar endavant l'Associació, ella s'oferirà i es farà imprescindible fins el punt que acabarà pràcticament auto nomenant-se Presidenta i inventant-se  i falsificar un passat (que li "robarà" a la mateixa Anna) per tal d'accedir a un lloc que només està reservat a antics exiliats:

Ella tenia un projecte encara sense direcció, era valenta, ningú no se n’havia adonat, però l’ocasió no havia arribat encara. 
(...)
Dir mentides era fàcil: només calia fer-hi la cara adequada. 
(...)
La Ramona Marquès hauria volgut ser admirada, interessant, lluitadora, i fins refugiada, tot allò que era el Tomàs Ferrer. Sí, ella podria ser com ell, la seva lluita era comparable amb la de la gent de l’exili, la seva vida s’assemblava a la dels altres. 
(...)
Jo ho hauria donat tot per assemblar-me a tu. [A la Mireia]

Resten els homes del relat, amb una importància relativa, però necessaris per arrodonir la història:

EN ROSSEND Un líder i militant obrer, compromès amb la lluita obrera, que utilitzarà la Ramona i la deixarà prenyada de la Isolda.

Tenia això, ell, el Rossend, sempre barrejava la blanesa de l’amor, aquella claror de núvols esponjosos, amb el roig de la sang vessada. I es feia escoltar. 

MANUEL, festeja la Mireia i es casa amb ella, però és un policia de la secreta que es fa passar per un estudiant que treballa. És un maltractador.

De la Mireia fins li agradava un aspecte inconfessable. Era de l’altre bàndol. 
(...)
Contra els obrers, la ràbia trigava a encendre’l, li pujava massa lenta; en canvi, només posar els peus a la Facultat, veure un burgeset amb cabells llargs o alguna parella de pipiolis fent-se petons al pati de Lletres davant de tothom, el Manuel es posava com un tió que és dins la xera. 
(...)
Allò tan somniat com un impossible durant un temps, ell i la Mireia sols, l’un per l’altre, ja estava aconseguit. Però hi havia una recança, un neguit... necessitava tenir-la permanentment vigilada.

En JOAN. El menyspreat marit de la Ramona.

El JAUME. El pare de la Ramona. La seva dona va emmalaltir greument quan la filla era molt petita i la van haver d'ingressar en un sanatori psiquiàtric.

Quan als nou anys la Ramona havia anat a viure amb el pare a Barcelona, el Jaume havia pensat que era millor per a tots dir que la mare de la nena havia mort.

El TOMÀS, el marit de l'Anna: Molts anys en camps de concentració: Argelers, on va conèixer l'Anna, València, Mauthausen... morirà un tant prematurament.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada