Ja fa força dies que vaig llegir-lo, però em resistia a escriure cap comentari. En el meu descàrrec, diré que d'entrada el vaig agafar amb molt interès, tot i que el seu autor, George Lakoff, m'era desconegut, però havia llegit algun dels seus comentaris en d'altres llibres i em va semblar que seria una lectura interessant.
Lamentablement ha estat un desencís, potser perquè no he acabat d'entrar en el què volia transmetre amb les seves paraules, o perquè els seus raonaments anaven dirigits a un altre tipus de públic. O dit d'altra manera, està dirigit a un públic nord-americà i les seves bregues internes entre demòcrates i republicans.
Amb tot el què he exposat suposo que no caldria afegir que no m'ha agradat o tal com diuen els Dupond i Dupont, els personatges de "Les aventures de Tintin" Encara diria més... m'ha avorrit.
Tot i això deixo una molt petita mostra dels postulats que reivindica l'autor que, això sí, és un gran defensor del llenguatge:
Quan discutiu amb els de l’altre bàndol: no utilitzeu mai el
seu llenguatge, el llenguatge que fan servir evoca un marc, i segur que no serà
el que us anirà bé.
(...)
No es tracta només d’un qüestió de llenguatge. Les idees són
fonamentals i el llenguatge n’és el portador, les evoca.
(...)
Les persones no voten forçosament segons l’interès propi. Voten
per la seva identitat. Voten pels seus valors. Voten per la persona amb qui s’identifiquen.
(...)
Les persones pensen en termes de marcs i de metàfores,
estructures conceptuals.
(...)
Ser conscient de les coses és important. Adonar-se del que
passa permet canviar-les, com a mínim a llarg termini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada