diumenge, 5 d’agost de 2018

Una altra violència




Un altre dels llibres de'n Pedrolo, que, com de costum, no m'ha deixat indiferent. També els protagonistes principals es diuen igual, són dos "Joan" per una història diversa, però que d'alguna manera els uneix. Tot comença amb un segrest, però que tindrà escassa incidència en el desenvolupant de la veritable història que és la conversa, íntima fins a cert punt, entre Joan, el segrestador, i Joan, (El Sr. Lluch), el segrestat.

En Joan, el segrestador: Un home jove, cultivat,un tant fred, potser fins i tot disposat a exercir un acte de violència, del qual en sabrem  molt poc, però que estableix una mena de lligam amb el seu segrestat:

Joan, com a novel·lista, era un gran xafarder de les experiències dels seus semblants.
(...)
Disposar de la vida d’un altre és el veritable mal. Però perquè la vida d’altri tingui un autèntic valor per a mi. 
(...)
Hi ha una experiència en la seva vida que tinc curiositat de conèixer. (...) No sabia per què, però de sobte li havia entrat el convenciment que després de tot el que havien dit, després de tot el que encara dirien, aquell home no podia ésser el seu enemic. 
(...)
El punt de vista de l’home li plaia. (...) Aquell home contava la seva història, feia reflexions de tot ordre, però tot el que deia s’ho deia a ell mateix.

Però no pot evitar de dissentir del punt de vista que en referir-se a la relació amb les dones exposa el Sr. Lluch:

A la persona estimada no se la domina, ni ella tracta de dominar-vos. Entre dos que s’estimen hi ha una relació de reciprocitat que deixa les coses en un just terme mitjà. 
(...)
Per sota d’una aparença desdenyosa, per sota de les seves paraules sovint cíniques i mai tendres, quan parlava d’aquest sentiment amb els seus companys, i a fe que entre tots en parlaven sovint i abundosa!, era un romàntic que s’ignorava.

En Joan, el Sr. Lluch: Home amb una fortuna considerable, que no sembla importar-li massa haver-ne de pagar el rescat, i del que, a partir de les seves pròpies confessions espontànies, anirem esbrinant que es tracta d'un misogin amb un passat fosc i  molt capaç d'exercitar un acte de violència en el seu propi benefici:

Nosaltres pretenem que la dona que hem tingut entre els braços sigui una cosa, que cedeixi sempre, en allò i en tot, en un mot: que es lliuri sencera i, assenyaladament, que després no es reprengui.
(...)
Per una dona, en la vida d’una dona, només pot haver-hi una cosa valuosa, un home.
(...)
Sí, hi havia odi en nosaltres, un odi profund que ens dreçava l’un contra l’altre i que ens unia, ens soldava, ens identificava més, molt més del que hauria pogut fer-ho l’amor... (...) l’odi acaba sempre amb una víctima i un victimari
(...)
Durant setmanes havia anat dominant aquella dona, potser d’una manera momentàniament desinteressada. Però ara havia arribat el moment de recollir els fruits de la meva constància.
(...)
Si el bé de la pàtria exigeix el sacrifici de centenars de milers d’enemics d’aquesta pàtria, hom no veu massa clar pe què s’estaria de sacrificar una sola persona al benestar propi.

A tall de conclusió:

Vulgues o no, l’acte resta. Ningú no pot esborrar-lo ja. No importa el que en pensin els altres, no importa ésser perdonat. 

També en parla: Fragments Personals


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada