P.Hilari Raguer

Fa un munt d'anys que em vaig donar de baixa del Club de l'Església Catòlica, o dit més formalment, vaig apostatar.

Això no obstant no m'impedeix d'admirar algunes figures religioses del nostre present o recent passat, com és el cas del Pare Hilari Raguer, monjo de Montserrat, que, amb noranta anys, manté una lucidesa envejable.

Ahir vaig tenir el plaer, i gairebé diria que l'honor, d'assistir a una conferència que amb el títol que es recull a la imatge, ens va parlar de tres catalans cristians i profundament catalanistes, durant el període d'abans, durant i després de la Guerra mal dita Civil.

Així ens va parlar de Carrasco i Formiguera, Domènec Batet  i Vidal i Barraquer. Tot un relat trufat d'anècdotes, la majoria d'elles viscudes personalment, que em va tenir bocabadada l'hora i mitja que va durar l'acte.

Val a dir que un dels moments més interessants va ser quan al final, ja en torn de preguntes, va fer manifestació del seu palès catalanisme i m'atreviria a dir, d'independentisme, en comparar alguns dels casos comentats, amb la situació actual. No hi va mancar una referència a les recents denúncies per pederàstia. 

Recullo algunes de les frases que més em van copsar, sense comentar res perquè només les vaig captar sense més reflexions: 

* El desig de ser el que som, n'hi ha qui ho considera una perversió.

* Som constants.

* Som una meitat? Quan ens mobilitzem, sovint de forma espontània, en som milions.

I amb unes poques reflexions del viscut ahir tancaré aquest relat:

- La sala, no massa gran, era plena a vessar, amb majoria de dones d'una certa edat.

- Malgrat que el ponent i un dels acompanyants, lluïen un ostensible llaç groc, no n'hi vaig saber trobar entre els assistents.