Proleterka (Proletari) és el nom del vaixell en què un pare, en Johannes, i la seva filla, una adolescent de quinze anys, s'embarquen per iniciar un creuer que els ha de dur fins a Grècia.
Entre ells dos no hi ha hagut cap relació ja que a raó de la separació dels pares, ella ha viscut fins aleshores amb la seva àvia i només havia tingut algun contacte esporàdic amb el seu pare. Aquest es pot considerar un viatge iniciàtic, seran catorze dies en els quals podrien aprofitar per conèixer-se o potser per acomiadar-se:
Vaig veure per última vegada el meu
pare en un lloc fred. El vaig saludar.
(...)
Coneixia poc el pare. Unes vacances
de Pasqua em va portar amb ell a fer un creuer. La nau estava atracada a
Venècia. Es deia Proleterka. Proletària.
(...)
Per a en Johannes el viatge és important. (...) Última i primera possibilitat d’estar junts. Però no ho sabem. O potser ell sí.
A la casa del avis, ella té el seu lloc, la seva intimitat que es resumeix en poques pertinences:
Tinc un llit de fusta, una calaixera, un armari, un mirall en el qual caben almenys cinc persones, uns tauleta per fer-hi els deures. De vegades, estava desperta per convèncer-me que dormia a la meva habitació. (...) l’Orsola, de jove, vivia a Buenos Aires. Allà hi havia nascut els seus fills. La meva mare i les seves dues germanes també.
Ja a bord del vaixell, l'actitud d'ella és d'indiferència vers el pare que ha coincidit amb un grup d'amics que fan la mateixa travessia, mentre que es mostra propensa a establir relacions íntimes amb els membres de la tripulació, possiblement pel plaer del sexe o senzillament per mostrar la seva recent descoberta rebel·lia. Aquest és un extrem que no quedarà aclarit:
En Johannes saluda els seus amics.
Jo també saludo. En Johannes em va introduir des de petita en el cercle dels
seus amics. (...) A mi no m’acceptaven, però eren els amics del pare.
(...)
Jo sabia que en Johannes havia
estat ric. Com ells. Ara ja no.
(...)
Els pares d’en Johannes van perdre
la fortuna i, per tant, en Johannes i la filla també.
Per algunes reflexions de la noia, anem coneixent la història del pare i la raó del seu forçat distanciament: Primer va perdre la fortuna familiar i la realitat és que en el procés de separació, en Johannes, el pare, es va quedar sense res, mentre que l'Orsola, la mare, tampoc semblava tenir gran interès en la filla, sinó més aviat l'havia utilitzat per ferir el pare:
La malaltia del germà bessó d’en Johannes va coincidir amb la pèrdua del patrimoni familiar. Que en Johannes sempre va mirar amb els seus ulls freds.
(...)
La dona s’ho va endur tot. Nena
inclosa. Des d’aleshores ell la pot tenir en préstec.
(...)
L’Orsola i jo estem soles a la gran
casa. No vol que jugui amb altres nens al carrer.
(...)
La dona d’en Johannes, la meva
mare, tocava el piano. (...) El so del piano representa tot el que no he
tingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada