dimecres, 25 de novembre del 2020

El matrimoni de la senyoreta Buncle

En ple confinament vaig llegir i vaig comentar el primer llibre de la història de la senyoreta Buncle. Val a dir que em va distreure, però sense aportar-ne res més que entreteniment que vaig agrair en aquell moment.
 
Una de les amables bibliotecàries, va insistir a recomanar-me que seguís amb la saga i és així que vaig reincidir amb la senyoreta Buncle, que aquest cop se'ns presenta  ja feliçment casada.

Tot i la bona voluntat que he posat en la lectura, aquest segon volum m'ha resultat molt més insuls que el primer en què les seves aventures tenien quelcom de divertit.

En aquest volum, d'acord amb el seu marit i cansats de les servituds que ocasionen les relacions socials amb els veïns, decideixen cercar un nou lloc per viure, més tranquils i apartats.

I així s'inicia el relat, amb la senyora Buncle dedicada en cos i ànima a la recerca d'un habitatge apropiat, fins que es topa amb "The Archway House". Des del primer moment i malgrat l'estat lamentable de la casona, viu el que el podria considerar una mena d'enamorament a primera vista:

Cada dia sortia a recórrer el camp amb el seu cotxet (que ara ja conduïa prou adequadament). (...) El cert era que la Barbara s’havia fet una imatge mental de la casa ideal.
(...)
The Archway House. La casa es trobava en un estat deplorable, i gairebé tothom que l’anava a veure amb la idea de comprar-la en tenia prou amb una mirada consternada a aquell indret abans de fugir corrents i no tornar mai.
(...)
Tenia al davant un sòlid edifici rectangular de pedra massissa, un edifici sense floritures ni ximpleries. 

La història segueix amb un seguit de casualitats i mals entesos que fan que s'assabenti d'un secret que, tot i que una mica forçada, formarà part d'una de les trames de la història, juntament amb la relació amb en Sam, un jove nebot del seu espòs. Tot molt rebuscat i alhora previsible per allargar el relat.

En realitat res massa nou ni tan sols intrigant o senzillament entretingut:

Finalment va arribar el gran dia i els Abbott es van traslladar a la seva nova residència. (...) A hores d’ara, l’Arthur estava molt il·lusionat amb la casa nova.
(...)
En Sam Abbott era fill del germà gran del senyor Abbott, que havia mort a la guerra.
(...)
La Jerry era diferent, això era el que tenia. Era totalment i absolutament diferent de totes les noies que havia conegut.(...) Feia setmanes que en Sam estimava la Jerry, però no aconseguia acostar-se més a ella.  




El matrimoni de la senyoreta Buncle
D.E. Stevenson
Traducció d’Anna Llisterri
426 pàgines



Sitges, març 2019


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada