En ple confinament vaig llegir i vaig comentar el primer llibre de la història de la senyoreta Buncle. Val a dir que em va distreure, però sense aportar-ne res més que entreteniment que vaig agrair en aquell moment.
Una de les amables bibliotecàries, va insistir a recomanar-me que seguís amb la saga i és així que vaig reincidir amb la senyoreta Buncle, que aquest cop se'ns presenta ja feliçment casada.
Tot i la bona voluntat que he posat en la lectura, aquest segon volum m'ha resultat molt més insuls que el primer en què les seves aventures tenien quelcom de divertit.
En aquest volum, d'acord amb el seu marit i cansats de les servituds que ocasionen les relacions socials amb els veïns, decideixen cercar un nou lloc per viure, més tranquils i apartats.
I així s'inicia el relat, amb la senyora Buncle dedicada en cos i ànima a la recerca d'un habitatge apropiat, fins que es topa amb "The Archway House". Des del primer moment i malgrat l'estat lamentable de la casona, viu el que el podria considerar una mena d'enamorament a primera vista:
Cada dia sortia a recórrer el
camp amb el seu cotxet (que ara ja conduïa prou adequadament). (...) El cert
era que la Barbara s’havia fet una imatge mental de la casa ideal.
(...)
The Archway House. La casa es
trobava en un estat deplorable, i gairebé tothom que l’anava a veure amb la
idea de comprar-la en tenia prou amb una mirada consternada a aquell indret
abans de fugir corrents i no tornar mai.
(...)
Tenia al davant un sòlid
edifici rectangular de pedra massissa, un edifici sense floritures ni
ximpleries.
La història segueix amb un seguit de casualitats i mals entesos que fan que s'assabenti d'un secret que, tot i que una mica forçada, formarà part d'una de les trames de la història, juntament amb la relació amb en Sam, un jove nebot del seu espòs. Tot molt rebuscat i alhora previsible per allargar el relat.
En realitat res massa nou ni tan sols intrigant o senzillament entretingut:
Finalment va arribar el gran
dia i els Abbott es van traslladar a la seva nova residència. (...) A hores
d’ara, l’Arthur estava molt il·lusionat amb la casa nova.
(...)
En Sam Abbott era fill del
germà gran del senyor Abbott, que havia mort a la guerra.
(...)
La Jerry era diferent, això era el que tenia. Era totalment i absolutament
diferent de totes les noies que havia conegut.(...) Feia setmanes que en
Sam estimava la Jerry, però no aconseguia acostar-se més a ella.
El matrimoni de la
senyoreta Buncle
D.E. Stevenson
Traducció d’Anna
Llisterri
426 pàgines
Sitges, març 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada