He llegit els dos volums que de la mà d'en Xevi Xirgo, ens mostren els convulsos dies que es van viure des de la proclamació de'n Carles Puigdemont com a President fins a la continuïtat de la seva lluita a l'exili.
Dies confusos i complicats tots ells, durs, no cal dir-ho.
Mentiria si dic que m'ha sorprès alguna de les afirmacions que s'hi fan. Tot el contrari, m'han reafirmat el que ja intuïa. No fa cap afirmació de la que no tingui proves fefaents i testimonis i malauradament es confirma el que en els pitjors dels casos molts ja ens temíem i que no és res més que en moments transcendentals no només s'hi va sentir, sinó que efectivament el varen deixar sol.
Hi ha episodis entranyables dels que m'ha quedat un grat record; els primers dies com a President a Palau, quan una de les seves filles, de matinada, com acostuma a succeir, necessitava un medicament d'aquells tant coneguts per rebaixar la febre i ni ell ni la seva esposa sabien ben bé com s'ho podien fer per sortir a cercar una farmàcia oberta. Aquests, però només es poden comptar amb els dits d'una ma.
Ja s'ha dit a bastament, però ho repeteixo: No s'ha aixecat cap veu per desmentir ni una de les afirmacions que se'n fan, en especial al primer volum i això es deu a que són difícilment rebatibles.
I fins aquí les meves reflexions, a continuació faré un recull que tractaré no sigui massa extens, d'algunes frases o paràgrafs que m'han semblat més significatius:
El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre.
(...)
Per això he pensat que a aquest llibre li escauria un manual
d’instruccions. (...) Manipular el seu contingut és fàcil, i es pot fer per
dividir i per enfrontar.
(...)
Aquestes pàgines que llegireu, si teniu la bondat de fer-ho,
demanen una mica d’indulgència i de generositat (...) en algun dels passatges
d’aquesta història no quedem bé. Jo tampoc, és clar. (Gener del 2020) Carles
Puigdemont.
2016 La primera nit de la família sencera a la Casa dels Canonges
el 26 de febrer del 2016, a les dues de la matinada, una de les filles, la
Maria, es desperta amb mal d’orella. Cada cop li fa més mal.
(...)
“Hem d’anar a la farmàcia a buscar Dalsy” diu la Marcela.
Però no saben com se surt de Palau. (...) Ignora que hi ha un equip de guàrdia
permanent. La parella es passa una estona pensant com ho poden fer per no
molestar ningú, fent càbales sobre si el president pot sortir tot sol. (...) La
seva targeta no obre. (...) al cap de poc surt per la porta principal
acompanyat d’un escorta. (...) Per trobar-ne una d’oberta haurà d’anar fins a
la Rambla.
La seva substitució a l’alcaldia de Girona es complicarà per
l’actitud d’ERC quan aquests tracten de treure partit del canvi i malgrat que
tracta d’arribar a algun acord amb l’Oriol Junqueras, aquest li respon amb
evasives i es veu obligat a pactar amb el PSC.
(...)
Coi, és que hi ha gent que seria feliç aquí, tenint
escortes, poden dinar aquí, fent que li servissin el sopar en aquest entorn
privilegiat, veient com tothom li fa reverències... A mi m’incomoda. No em fa
feliç. no ho vull, jo. A la Casa dels Canonges m’hi sento com en un hotel. Jo
enyoro Girona.
(...)
És l’estratègia d’ERC: “Anunciar les coses sense haver-ho
consensuat i sense que ho digui el programa electoral, així ens obliga a
nosaltres a desmentir-ho, i davant l’opinió pública quedem com els defensors
dels poderosos.
(...)
Tot el que he fet en aquesta vida ho he fet pensant en el
país. Jo podia haver tingut una vida més còmoda i més fàcil, però no hauria
viscut.
2017: Tothom parla molt, però pocs diuen el mateix en públic que
en privat. M’estic quedant sol.
(...)
On és en Junqueras? Demana un conseller. (...) És evident
que l’1-O no té res a veure amb el 9-N. Tothom és conscient de les
conseqüències que se’n poden derivar.
(...)
La CUP: Ells estan en una posició molt còmoda: exigeixen
molt, però no s’hi juguen res. No tenen cap querella, cap imputació de res; és
molt fàcil exigir coses, en aquesta posició.
2018: A mi em semblava que el primer que havia de fer el
president del nou Parlament era venir a Brussel·les a visitar el president de
la Generalitat. El president i els exiliats, però sobretot el president. (...)
Però no. Ho he hagut de forçar.
(...)
Comín: No ens poden deixar tirats a Brussel·les. La
continuïtat de la República passa per aquí, i si no és així, res del que hem
fet no té sentit.
(...)
A mi, que les televisions espanyoles em denigrin i diguin
que “vive como un rey, bebè champán y come caviar”, no em fa res. Que diguin el
que vulguin. Però quan ho fan els de casa em fereix.
(...)
Fa dies que és públic i notori a Catalunya que les relacions
entre JxCat i ERC no passen pel seu millor moment. (...) Puigdemont sí que ha
escrit a Junqueras més d’una, dues i tres vegades, però que de moment ni n’ha
rebut cap resposta.
(...)
Si a mi m’investeixen, jo torno com a president. Aniré a
Catalunya si abans em nomenen president, si hi vaig com a president, perquè no
és el mateix, si no és així.
25 de febrer 2019: I què passarà a partir d’aquí?: Amb tot el govern actuant a l’exili tot hauria estat molt
diferent. (...) Hauríem incomodat molt més i hauríem gestionat de manera molt
més efectiva la confrontació amb l’Estat. Tot el govern anant per Europa
denunciant el cas hauria estat insostenible.
(...)
Jo no vaig venir a l’exili per quedar-me quiet, tancat en
una casa, per no parlar, no moure’m. En aquest any i mig s’ha vist que és
precisament el contrari.
(...)
Personalment, és cert, n’estic pagant un preu molt alt. I
si hagués sabut que el principal objectiu d’ERC era el partit, m’hauria pogut
estalviar l’exili.
(...)
Però l’amnistia sola no resol el conflicte. Com a mínim
has de dir negociació, dret a l’autodeterminació, amnistia.
(...)
Nosaltres, a diferencia d’ERC, anem amb un missatge clar.
No hi haurà investidura a canvi de res. A nosaltres Sánchez no ens dirà com li
va dir a ERC, allò de “gracias a cambio de nada”.
Parla dels errors. I diu que no declarar la independència
el 10 d’octubre en va ser un. Ho ha dit en més d’una ocasió. (...) Si hagués
declarat la independència el dia 10, nosaltres hauríem pogut mantenir molt
millor la nostra posició, perquè el 155 no estava enllestit. (...) Hauríem
pogut mantenir la posició.
Carles Puigdemont. M’explico
Xevi Xirgo
Carles Puigdemont.
La lluita a l’exili
Xevi Xirgo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada