CAMINAR

 

Pla de les Forques
Setembre 2018

Un llibre que empesa pel títol vaig començar a llegir amb interès. 

D'entrada no em va decebre, parlava d'algunes de les meves percepcions i sensacions quan sovint surto a caminar, però a mesura que m'endinsava en la lectura, no massa extensa, ara puc dir que sortosament, m'anava decebent més i més, perquè només expressa les seves cabòries, segurament molt elaborades, però sense massa interès per mi.

Coincideixo en la introducció, de la mateixa traductora, que ens apropa a la personalitat d'en Thoreau i en la seva filosofia del fet de caminar:

Caminar és una doble invitació: a fer servir les cames i a reflexionar. És una crida perquè ens deslliurem de tot allò que ens lliga a la societat -la feina, la família, les amistats, les ambicions- i ens aboquem a una vida solitària i tan salvatge com sigui possible o, si més no, harmoniosa amb la Naturalesa. 

(...)

Caminar, per a Thoreau, és una activitat reflexiva i espiritual, encara que sigui del tot física: ens allibera la ment i l’ajuda a tenir pensaments de més volada, i permet que descobrim trossos de nosaltres mateixos que la vida en societat ens amputa. 

(...)

Cada tarda, després de treballar, sortia a passejar, i aquestes caminades camps a través, per boscos, camins i rius, constituïen el centre de la seva vida i el motor de totes les seves reflexions. 

CAMINAR:

M'ha semblat curiosa la seva concepció del fet de caminar, o millor d'iniciar-se en el caminar. He reflexionat per si compleixo tots els requisits que ell planteja i, bé, si fa no fa, considerant que quan es refereix a "home" ho interpreto com a genèric, pràcticament (per sort) puc seguir caminant:

Si has pagat els teus deutes, has fet testament, has deixat els teus assumptes arreglats i ets un home lliure, llavors estàs preparat per caminar. 

Sembla que amb l'any que portem mig confinats forçosament a casa llargues temporades, hi ha més gent que s'ha decidit a sortir a caminar. No veig gaires caminadors sols, però sí que sembla que de la mateixa manera que als gimnasos han detectat una baixada d'usuaris, l'ànsia de gaudir de la sensació de llibertat, ens ha dut a moure'ns per l'aire lliure. O potser només es tractarà d'una mena de "moda".

Caldrà veure si a mesura que el virus es vagi controlant es segueix optant per l'aire lliure o es tornarà als gimnasos. Jo ho tinc molt clar; no penso canviar les meves passejades per cap espai tancat:

Hi ha qui no camina gens; d’altres caminen per les avingudes; uns quants, pocs, caminen pels descampats o pels terrenys de les finques. Les carreteres estan fetes per als cavalls i per als homes de negocis.

I és que...

Cada posta de sol que contemplo em fa venir ganes d’anar cap a un Oest tan llunyà i tan preciós com aquell cap a on apunta el sol en pondre’s. 

 

Caminar

Henry David Thoreau

Traducció de Marina Espasa

95 pàgines