Gaudiu del silenci

 

Gaudint del silenci d'un bell paisatge

El silenci no és tan sols absència de soroll. Gairebé ho hem oblidat.

No és el primer cop que ho dic, ho sé, però és que ve tant a tomb! Com envejo el silenci! Si algú que em llegeixi pateix com jo d'acúfens segur que m'entendrà. Res semblant al que comenta l'autor:

Avui en dia és difícil estar en silenci, cosa que ens impedeix sentir aquesta paraula interior que calma i que tranquil·litza.

(...)

Hi ha llocs privilegiats on el silenci s’imposa amb la seva subtil omnipresència, llocs on el silenci pot ser particularment escoltat; llocs on, sovint, apareix com un brogit suau, lleuger, continu i anònim.

(...)

Hi ha cases on es respira el silenci, on aquest, en certa manera, impregna els murs. 

(...)

Analitzar el silenci d’una habitació implica interessar-se pel seu decorat, pels objectes, o fins i tot pels éssers que, en aquest lloc, se senten particularment afins al silenci.

Tot de suggeriments fantàstics quan el silenci és quelcom que podem ajudar a aconseguir. Una casa silenciosa... la meva ho és; mai no trobareu una música sonant a alt volum, no hi ha crits, no tinc per costum moure o arrossegar els mobles... I si enumero tota aquesta sèrie de coses és perquè més d'un cop les he patides per algun veí, i fins i tot algun cop a hores intempestives.

Aquest escrit fa una revisió de llocs i situacions on el silenci té un paper preponderant i comença pel desert. 

Fa uns anys hi vaig estar al desert, aleshores encara podia gaudir del silenci, i sí que tinc un record en aquest sentit, però la calor xafogosa m'impedia gaudir-ne plenament:

Començarem la nostra revisió dels espais privilegiats on el silenci posseeix una particular importància amb el desert, lloc silenciós per excel·lència.

(...)

És important constatar que les travessies dintre del desert sempre tenen lloc “en el més profund silenci”

I la mar? Si aconseguim gaudir d'una platja solitària, o ens desplacem a l'hivern, certament només escoltarem el rumoregi de les onades.

La mar és també territori de silenci, de textures particulars.

Arriba el torn del bosc, un dels meus llocs preferits, a banda dels rierols que estan en un lloc privilegiat de les meves preferències:

El bosc, el camp, la landa (vegetació a terres seques o sorrenques amb una vegetació típica d'arbusts.) les petites ciutats de províncies, les ciutats episcopals amb carrers ombrívols i humits, el silenci de les ruïnes...

Les recerques del silenci han estat múltiples, antigues i universals, impregnant tota la història humana.

I segueix amb un recull de llocs fabulosos on gaudir, o patir, del silenci:

Dintre les esglésies el silenci és signe de respecte, de control d’un mateix, de capacitat de dominar els impulsos.

(...)

Els acords que caracteritzen la vida del pagès es basen en el silenci, però sense arribar a confondre’s-hi totalment. 

(...)

En el context de l’exèrcit, hom aprèn a desplaçar-se en silenci, fet que també ocorre amb la pràctica de la caça.

(...)

També caldria analitzar el silenci de les trinxeres abans d’un assalt, la vigília abans d’agafar les armes.

(...)

La proximitat de la mort -el de la cambra del malalt i la cambra mortuòria- i, després, el de la tomba. 

I fins aquí; amb un parell de reflexions que he trobat molt interessants. Jutgeu vosaltres:

D’una manera més simple, per no dir més banal, la recerca del silenci es tradueix en la recerca de llocs silenciosos. (...) Avui en dia, és aquesta necessitat del silenci el que inspira a la clientela a acudir als Paradors, cadenes d’hotels turístics que garanteixen el silenci als seus hostes, fet que demostra fins a quin punt aquest bé ha esdevingut preuat.

(...)

L’aprenentatge del silenci és essencial fins al punt que és l’element dintre del qual prenen forma les grans coses. (...) La paraula, al contrari, es basa massa sovint en l’art d’ofegar i de suspendre el pensament, que només treballa quan s’està en silenci. Per totes aquestes raons tenim por del silenci i passem gran part de la nostra vida, tal com assenyala Maeterlinck, cercant els llocs on aquest no hi és present. 

 Fa un temps ja parlava dels meus silencis estimats. Vegeu

Història del silenci

Del Renaixement als nostres dies

Alain Corbin

Traducció de Mireia Ibañez Cid

146 pàgines