A la Gina, la protagonista, el mateix que a l'autora Maria Climent, li han diagnosticat que pateix Esclerosis Múltiple: Va acabar sent un brot que em va obligar a prendre la decisió de tindre un fill ara o no tindre’n.
En aquest relat ens narra la seva experiència, una part del seu dia a dia, els somnis, les esperances... que ella s'esforça a viure amb normalitat malgrat els inconvenients de saber que la seva malaltia és de caràcter autoimmune per la que a hores d'ara, no es coneix cap cura definitiva.
No és un relat trist, no hi manca un exquisit sentit de l'humor. Si l'hagués de definir d'alguna manera (ja sé que no és el cas, però m'abelleix) diria que és realista, seré i optimista:
La primera vegada que vaig decidir anar a psicoteràpia tenia dinou anys. Així vaig conèixer la Franziska, la meua psicoterapeuta. Ho vaig decidir perquè vivia turmentada pel repte de viure. (...) Quan ets menuda, no t’imagines que res pot anar malament.
(...)
La primera època de converses amb la Franziska va durar fins als meus vint-i-un anys. (...) Aquells dos primers anys de psicoteràpia amb la Franziska em van servir per entendre que tot ve dels pares: la mare com a model a seguir i el pare com a referent.
(...)
La Franziska m’estimulava el cervell. No tinc gaire clar si em posava a prova o només ho feia a tall de recopilatori o per simple divertiment. Ves si no estava escrivint un llibre amb les millors respostes de cada pacient.
He decidit que deixaré de banda moltes de les històries que embolcallen la que per mi és la principal:
La diferència entre EM i ELA i que jo havia fet tanta sort que no fos ELA. Per tant, no m’estava morint.
Hi ha un primer dia de tractament en què et fan anar al CEMCAT a passar el matí: primer et fan una xerrada d’iniciació amb tots els nouvinguts al club de l’esclerosi.
(...)
Jo sóc de les que poden viatjar tranquil·lament una setmana sencera amb una motxilleta.
En un primer moment, com hem vist més amunt, es planteja la possibilitat de tenir un fill, però fidel a la seva visió de la vida, no arriba a prendre cap decisió de manera precipitada:
Tinc esclerosi múltiple i hai reaccionat deixant lo nòvio i la faena i ara em punxo sola un medicament que fa mal, però que fa menys mal que el dolor de l’ànima.
De fet, no està massa segura de si en realitat està enamorada del seu xicot del moment o d'una sofisticada antiga coneixença femenina.
Potser la realitat és que només està enamorada de la vida.
Si us decidiu a llegir-lo, potser us sorprendrà algun gir en el llenguatge. La Maria és d'Amposta i en algun fragment ha aplicat la seva parla habitual.
Trobareu una entrevista amb l'autora seguint l'enllaç
Gina
Maria Climent
184 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada