Us imagineu que els objectes tinguessin sentiments?
Qualsevol objecte: Aquell ganivet que hem deixat mig soterrat al calaix dels coberts perquè, tot i els esforços per esmolar-lo no hi ha manera que acabi perdent aquelles osques que es van fer quan volíeu tallar el torró dur, aquell d'Alacant?
I la paella que ha deixat de funcionar quan hem canviat la cuina i ara amb la inducció no s'escalfa?
O aquelles tasses que ens va regalar la padrina, quan ens vam casar, passant totalment de la Llista de Noces?
Doncs en Bruno li ha donat veu a un mòbil. Pobrissó el què ha hagut d'aguantar i ara, és clar, ha quedat obsolet, li falla la memòria, no es poden fer fotografies, accedir a les app és una missió impossible, tant útils que són les app!!!! On vas a parar!!!
El seu (trist) relat comença així:
Escric això en plena nit de
començaments de gener. A fora bufa un vent d’aquells que tan agraden el Capo.
(...)
Fa tres anys que conec el meu amo.
Quan va entrar per la porta i el vaig veure per primera vegada, em va
sorprendre que caminés tan a poc a poc.
Ja heu vist que es refereix al propietari com a "Amo" (recorda els esclaus) o "Capo" (recorda els mafiosos).
Ara hi afegeix la Musa, que no és altra que la noia que té enamorat al Capo:
Quan el Capo i la Musa es van
conèixer, els mòbils eren aquells ganàpies Nokia verds que mantenien la bateria
carregada una setmana.
Però com és el dia a dia del mòbil? Les seves angúnies, els gustos, les esperances?:
Jo també em canso del frec amb
els pantalons. (...) Ell treu el seu diari vermell de viatges. Jo m’estiro a la
taula per recordar.
(...)
Conec les mans del meu amo com ningú. Els seus dits
naveguen per la meva pantalla tàctil en tots els estats anímics possible: sobri
o ebri, centrat o llunàtic.
(...)
Des que ajudem en la mudança,
em deixa als llocs més insospitats. Ahir se’m va descuidar a la caldera i una
rata em va intimidar.
(...)
La Musa i el Capo es lliuraven
al plaer en llocs realment incòmodes, i jo patia en carn pròpia l’assalt,
moltes vegades a risc de ser aixafat.
(...)
Els pantalons del Capo van
caure a mig genoll i em vaig estampar contra una pinya.
Encara conservo la ratllada.
És evident que molt aviat caldrà canviar-lo, però i els seus sentiments, què? Qui se'n preocupa?:
Us penseu que som un garbuix
de tecnologia insensible, però ho veiem tot. (...) Perquè els humans ens miren
molt, no us n’adoneu, però quan veieu algú us fixeu de seguida en el seu
telèfon mòbil, com si fos la seva parella o determinés el seu caché. Abans
miràveu les sabates, ara ens mireu a
nosaltres.
(...)
Mentrestant, els meus col·legues
jeuen a l’enorme taula del saló. Són smartphones últim model que rivalitzen amb
els seus avisos de tota mena de missatges i melodies. Al seu costat em sento un
ancià primitiu.
(...)
Jo era còmplice secret de les
criaturades del meu amo, sempre quan l’alcohol li donava el valor i la
inconsciència suficients per enviar missatges d’ “Hola, estàs desperta?” a
amigues, o exnóvies, o examants o exres.
Hi som conscients que?...:
Nosaltres, els telèfons
mòbils, som els diaris del segle XXI; al nostre disc dur emmagatzemem la vostra
vida. El material és heterogeni i precís. Es podria reconstruir un dia a dia,
gairebé minut a minut, mitjançant wasaps, emails, fotos, trucades, notes de
veu, etcètera.
He passat una bona estona amb aquesta lectura entretinguda i divertida, que ja és molt, sense més pretensions.
Tu busques amor i jo
cobertura
Bruno Oro
271 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada