Un grup d'amigues. Les
coneixerem com les Senyores, que és el nom que han adoptat des de que es van
conèixer en un local que duu aquest nom.
Deixant un moment de banda la
novel·la, aquest començament m'ha portar a la memòria una història personal quan vaig fer amistat amb un parell de companyes de professió. Totes tres érem casades en aquell moment, però vam acordar deixar els fills al càrrec dels marits i sortir a sopar un cop al mes per xerrar i comentar les nostres cabòries més personals.
També ens vam posar un nom; ens dèiem: "El grup de les dones desaprofitades". De fet em sembla que només vam sortir un parell de cops, i en servo un record divertit.
Si en fa d'anys!!!!
En el cas de la novel·la, elles han acordat que a més dels sopars habituals, faran un creuer. Ha de ser i serà, un viatge molt particular:
El creuer nocturn ha estat una
sorpresa organitzada per l’amiga que els fa de guia. Aquesta és la darrera
activitat del viatge que les deu Senyores duran a terme plegades. (...) Demà
han d’agafar l’avió per tornar a casa.
Però en aquest cas, els plans de les Senyores no són ni de bon tros tan innocents com ho eren els meus:
La senyora T buscà l’agenda i
anotà, en un dia concret del mes de maig: Ciao, sense precisar l’hora.
Esdeveniment enregistrat.
(...)
La senyora R no suportava
haver de resoldre afers d’aquella mena. La senyora T hi estava avesada.
(...)
La Senyora E no vol fer-se
gran.
(...)
La Senyora X ara que no
treballa disposa de més temps. Pot lliurar-se als esports nocturns.
Avui és dia de sopar. Cadascuna d'elles aporta alguna cosa, mentre preparen la sorpresa per la senyora L, l'amiga que està passant per uns moments especialment difícils, i que és per la que han acordat que serà el creuer que les durà lluny, emocionalment:
Ha estat un sopar distès,
confortador, plaent; com d’habitud.
(...)
Fa deu anys que es coneixen.
(...) Són molt diferents. Però es respecten Es donen suport. No s’han fallat. Aquesta
vegada, tampoc.
Hem anat coneixent les seves històries particulars que ens poden interessar més o menys, però n'hi ha una que potser ens colpejarà de manera especial:
La Senyora L ha decidit que no
seguirà els protocols de l’hospital. Vol gaudir dels darrers moments que li
queden. Fer plans a curt termini. Com el viatge.
Cada senyora du, penjada al
braç, nuada al coll, agafada amb una goma del cabell, tatuada a la pell, la
seva història personal, singular i única. (...) Quan s’havien conegut, al local
Senyores, moltes no tenien clar quin nom de dona volien adoptar, i vacil·laven
entre diferents possibilitats.
Són elles, ni més ni menys, les SENYORES.
Senyores
Elisabeth Jané
167 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada