Aquesta és una pinzellada en la història de sis amics: en Sergi, la Malva, l'Olga, en Javier, en/la Noe i en Vassili, l'artista del grup. I una narradora de la que desconeixerem el nom, i només sabrem que és la germana de Javier.
El primer que coneixem és un conflicte familiar força estrany i insòlit i és que en Javier vol denunciar els seus pares:
Javier, mi hermano, ha telefoneado para decirme
que está decidió a denunciar a sus padres. (…) He tardado un buen rato en
apercibirme de que no estaba jugando.
D'entrada podríem pensar que ha estat víctima de maltractaments o abandonament o, fins i tot que l'han agredit sexualment, però res d'això, ell ho justifica així:
Ha decidido que va a denunciar a sus padres porque
cuando era niño, cuando todavía no había sucedido nada, no lo educaron ni lo prepararon para lo que
vendría después, es decir, para lo que está llegando ahora.
Com és de suposar, els pares s'amoïnen i temen el pitjor, però ell els tranquil·litza (si això és possible):
Mi hermano ha explicado a mi padre y mi madre que tiene pensado denunciarles. Les ha tranquilizado asegurándoles que no tienen per qué preocuparse, porque tampoco ellos son los verdaderos culpables de sus fracasos, y así ha de constar en el proceso.
M'aturaré un moment per presentar el/la Noe, per mi el personatge més rellevant i aconseguit de la colla:
Noe es la persona más radical del grupo.
(...)
En su deseo de ser hombre, Noe ha sido el más femenino de todos nosotros, porque es quien ha analizado con más detenimiento qué condiciones y limitaciones le imponía su cuerpo, a qué parecía estar obligado.
(...)
Noe decidió vivir como un hombre aunque nació siendo mujer, y lo consigue cada día, por eso cree que todos somos capaces de hacer lo que nos propongamos, sin autoengañarse.
També paga la pena dedicar-li unes línies a Vassili, l'artista, el creatiu del grup. O almenys això és el que ell es creu.
El coneixem suposadament embrancat en un projecte en el què hi vol implicar els seus amics, el que ell anomena una "performance", raó per la qual els demana algun objecte que ells pensin que els defineix, i alhora els fotografia en diferents ambients i actituds, tot i que...:
No sabemos qué es lo que hace Vassili con todas las fotografías que toma de nosotros.
De tot aquest bat-i-bull de protagonistes, no n'ha resultat cap conclusió mínimament coherent; més aviat m'ha fet l'efecte d'una novel·la inconclusa que potser l'autora ha volgut deixar deliberadament oberta perquè siguin els lectors qui treguin les seves pròpies conclusions.
Si és així, cosa que desconec, val a dir que jo no me n'he sortit pas.
 |
| Grafit en una paret de Sabadell Gener del 2021 |
El lugar de la
espera
Sònia Hernández
173 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada