Ho confesso: em vaig sentir atreta pel títol dels del prestatge de la biblioteca. Vaig llegir la sobrecoberta, i em va semblar curiós i diferent.
No diré que ha estat tot el contrari i que la lectura ha resultat avorrida i sense cap interès, però... Entusiasmar-me no gaire, francament.
Res, deixaré constància amb quatre apunts recollits i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions:
Sens dubte, oblidar-ho tot és
dolent. Però encara és pitjor no oblidar res. (...) En realitat, cada objecte
és una deixalla, cada edifici és una ruïna i tota creació no és res més que la
destrucció.
(...)
Encara que res no sigui etern,
hi ha coses que duren més que d’altres: les esglésies i els temples sobreviuen
als palaus, i les cultures que tenen escriptura, a les que no compten amb un
sistema de signes complex.
I a partir d'aquí, comença un inventari de coses, animals, construccions... que per alguna o altra raó han desaparegut i de les que he fet una selecció per mor dels que més m'han cridat l'atenció o els he trobat més curiosos:
TUANAKI:
Mangaia no era tan sols una
illa entre milers de milers en la immensitat del mar, sinó que era el món
sencer, un món on no hi havia cap diferència entre si et condemnaven a morir de
gana al laberint de grutes putrefactes o cremat sobre un sol abrusador en una
canoa corcada.
EL TIGRE DEL CASPI:
Els motius de l’extinció del
tigre del Caspi van ser la caça directa, la reducció del seu hàbitat i el
descens de la població de les seves principals preses.
EL NOI DE BLAU: (Greta Garbo)
Abans no cometia errors
estúpids. Sempre sabia el què volia i quant en volia. (...) No tenia estudis ni
cultura. No havia llegit mai. I què havia après, al llarg de la vida? Doncs el
significat de les diferents postures del cap. (...) No recordava mai res. No
sabia absolutament res, però tenia la intuïció d’un somnàmbul!
Portava una vida de vagabund,
sempre fugint, apartada de tot. Sempre sola, més sola que la una. Se n’anava a
dormir com les gallines. Rarament anava al teatre. I al cine, només quan no hi
havia cua. No tenia res a fer.
ELS CANTS D’AMOR DE SAFO:
Les paraules de Safo que
encara es poden llegir són tan inequívoques i clares com només ho poden ser les
paraules. Assenyades i apassionades alhora.
Durant molt de temps, es va
creure que les relacions entre dones només es podien considerar sexuals i, per
tant punibles, si reproduïen el coit entra home i dona. El que determinava
l’acte sexual era el fal·lus.
EL PALAU DELS VON BEHR:
El 8 de maig de 1945, la casa
senyorial es va incendiar. Els habitants del poble van reutilitzar les restes
dels murs cremats com a material de construcció per a les cases dels nous
pagesos acabats d’arribar a la zona després de la reforma agrària socialista de
1945.
EL BOSC ENCICLOPÈDIC:
De fet, un home no necessita
res. No hi ha res que necessiti realment. Com a molt, una dona.
La meva màxima és llegir tot
el que es pugui llegir. Posar cada ovella amb la seva parella i conservar tot
el que llegeixo. Copiar només els fets, els coneixements que es poden
comprovar.
Inventari de coses
perdudes
Judith Schalansky
Traducció de Maria
Bosom
283 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada