La casa de foc

L’organització d’un funeral en un lloc com el Sallent és un ritual complex.

(...)

Al Sallent, un enterrament és un esdeveniment social, i ho és fins i tot per a una família tan allunyada de tot el que implica la vida comunitària com els de Can Sol.

(...)

Hi ha històries que posen com a condició per ser escrites que el que les ha provocades s’acabi, i fins i tot, que s’hagi respectat el dol perceptiu.

No em negareu que aquestes frases són un bon començament que empeny a endinsar-se en la lectura. Així coneixerem el protagonista i narrador:

M’acabava de separar, era lluny de tot arreu i, mentrestant, molts dels meus amics havien comprat un pis, es guanyaven bé la vida, començaven a tenir fills i omplien les seves converses d’hipoteques, interessos i valors de borsa.

Un pas més; el protagonista, que ha llogat una casa a Sallent, és mestre, i els que el coneixen afirmen que és molt bo amb els alumnes que presenten alguna dificultat, més concretament es fa càrrec d'una aula d'acollida; tot plegat impulsa en Jordi de Can Mau, a requerir-lo com a tutor per a la Mar, la seva neta. A ell no li queda més remei que acceptar, i és que queda molt clar que a Sallent en Jordi té molta influència:

Can Mau apareix en diversos llibres, hi ha historiadors que han descrit les xarxes d’impostos amb la masia més gran d’aquesta part de la vall, Can Batlle. També surt esmentada a les guerres carlines.

(...)

El que jo ensenyava era el més bàsic: parlar, dir les primeres paraules, aprendre les síl·labes, guixar lletres, la a, la e...

(...)

En Jordi sap trobar aigua, és saurí, i un molt bon saurí, potser el millor que hi ha en aquest país. (...) Viu de fer de saurí, de tota la vida, de trobar aigua.

(...)

Els vaig veure al començament del carrer (...) En Jordi acompanyava la Mar, gairebé l’envoltava, semblava una mà que la recollís i protegís.

La Mar tenia un llarg historial de conductes disruptives, l'havien atès molts psicòlegs i cap no se n'havia sortit amb el caràcter un tant díscol de la noia:

Els psicòlegs li havien ensenyat a expressar maneres d’estar i de ser, amb un nivell d’introspecció que a mi de vegades m’avergonyia perquè em superava.

(...)

Què fèiem, amb la Mar tot el temps que passàvem plegats? Deures.

I a tot això, que no és poc, un nen es perd, el dia avança i no el troben i el poble sencer es mobilitza:  la Mar i el professor fan equip i, d'una manera sorprenent, de la mateixa manera que en Jordi té l'habilitat de trobar aigua, la Mar sembla tenir un sentit especial per seguir el rastre de l'infant perdut al que acaba trobant de manera aparentment senzilla:

El que sí que sé del cert és tot el que passava entre ella i el nen, sé que hi havia alguna cosa i que en algun moment tots aquells detalls i elements que jugaven entre l’un i l’altre s’acabarien trobant.

(...)

Hi va haver un moment en què vaig deixar de sorprendre’m de les capacitats i les habilitats, diguem-ne així, de la Mar i d’en Jordi.

Un punt i apart mereix la Carmina, la mare de la Mar a la que envolta una història fosca d'un incendi que va ocasionar un mort, en la que també hi està implicat en Jordi, el seu pare, i que mai no s'aclarirà:

Un passat fosc de drogoaddiccions, té les cames amb cicatrius de cremades del paller. Un assumpte fosc que no es resol.

D'en Jordi, que he esmentat de passada, només per apuntar que sembla tenir molta influència al Sallent, convé saber que a més de les capacitats per trobar aigua allà on ningú no la pot ni intuir, el nostra protagonista afirma que és una persona misteriosa i fins i tot de personalitat atraient:

Què era, el que m’atreia d’en Jordi? (...) En Jordi no manava, però havia aconseguit negociar bé com el manaven. 

(...)

Per a en Jordi hi havia un món que començava sota la primera capa de roques, més enllà de les paraules de l’altre o sota els mapes que li ensenyaven.

(...)

La gent em paga perquè els digui si hi ha aigua, quanta, i quant s’han de gastar per trobar-la. (...) Jo sempre dic que sóc l’últim recurs, que quan s’arriba a mi és com el que va al remeier.

(...)

Jo cobro en negre, cap obra podria justificar que paga els seus serveis a un saurí. 

(...)

Mira que he fet diners amb l’aigua, doncs no et pensis, que de vegades, tal com entraven, sortien.

Aquí no passa res, però aquí passa tot. Vols buscar? Tenim tot el que et puguis imaginar, només cal que preguntis. 

(...)

A la vall si vols trobar algú, el trobes, i si el vols evitar, tens mil maneres de fer-ho i de sortir-te’n 

La casa de foc

Francesc Serés

587 pàgines