Si sou dels que gaudiu a l'hivern sortint d'excursió trepitjant la neu, o esquiant, o senzillament contemplant els paisatges nevats, amb "La felicitat del llop" us sentireu plenament en el vostre element, fins i tot podreu sentir les esgarrifances que acompanyen els vents glacials.
Les descripcions que l'autor ens fa de l'entorn on es desenvolupa la història et fan sentir tota la força, la duresa i la bellesa del paisatge, que esdevé un protagonista més.
L'entorn on es desenvolupa la història és Fontana Fredda, un petit lloc situat als Alps, on Fausto, el protagonista, que s'havia allotjat de petit amb els seus pares: A en Fausto el seu pare li explicava que els torrents de muntanya tenen cinc veus, que van canviant amb les hores del dia.
Ara és un escriptor que està passant per un moment de bloqueig mental, hi arriba per treballar com a cuiner, deixant enrere una de tantes dissortades històries de parella:
A Fontana Fredda també hi
havia una pista d’esquí, cada estiu parlaven de tancar-la i cada hivern
d’alguna manera tornava a obrir les
portes.
(...)
Havia estat deu anys amb la
mateixa dona, i sis mesos amb la insulsa companyia d’ell mateix.
Aviat fa coneixença amb els habituals del refugi i amb una jove cambrera amb la qui mantindrà un idil·li, mentre es va despertant una relació molt més intensa amb el paisatge que l'envolta.
Un dels habituals clients és en Santorso, un guarda forestal que acostuma a conduir una eruga, un home fort, però ja entrat en anys:
L’hivern d’en Santorso en va
acabar un dissabte de març a hora foscant. (...) Ara, a final de temporada, la
neu ja flaquejava al migdia, i més tard es desfeia.
(...)
Quan va tornar allà dalt, a la botigueta on anava a comprar va sentir a dir que en Santorso havia tingut un accident.
L'accident és molt greu, ha quedat atrapat sota el transport i les seqüeles són importants, i encara més per qui depèn de la seva força i habilitats físiques:
Exmarit, exforestal, i ara segurament exerugista, amb dos ferros vells en lloc de les mans i el greix obturant-li les venes, la ginebra l’hi netejava tot, a Luigi Erasmo Balma, àlies Santorso, com l’antic monjo irlandès.
I mentre en Santorso lluita per recuperar-se, el llop, sempre astut i vigilant gosa acostar-se a Fontana Fredda:
I així el lladre arribà a Fontana Fredda just quan el guarda no hi era. Vingué de l’est, del coll Finestra, abans que es fes clar; era un llop solitari que errava de vall en vall.
(...)
El llop va alçar el morro al vent, va esperar que tornés a girar i li portés més notícies de baix, i en va obtenir confirmació: l’olor de l’home eren les restes d’una olor; el rastre d’algú que ha passat i ja no hi és.
En arribar la primavera, el refugi tanca les portes i en Fausto, que s'hi troba còmode en el lloc, aconsegueix una nova feina, també de cuiner:
Però la primavera no la podies
aturar, era massa fort l’instint de fondre’s, d’obrir-se, de germinar.
(...)
Cuiner a les obres forestals:
Fontana Fredda estava donant un parell de lliçons a Fausto Dalmasso,
l’escriptor. Primera: sempre es necessita algú que faci el dinar; algú que
escrigui, no sempre.
(...)
En Fausto pujava cap a l’obra
entre centenars d’arbres marcats amb el segell vermell de la forestal, (...) i
escoltava els crits dels boscaters.
La natura segueix el seu ritme i l'hivern torna al racó del Alps, però ja no serà el mateix. La mestressa que regentava el refugi ha decidit que no tornarà a obrir i en Fausto es planteja començar una nova etapa de la seva vida. I compta també amb la jove amb que ha mantingut una relació. Se sent enamorat, potser? Serà correspost, potser?:
I si busquéssim un raconet per
portar tu i jo? No t’agradaria?
Un refugi?
Fa temps que hi penso.
(...)
Jo cuino. Tu estàs a la barra.
Un lloc petit per treballar-hi entre dos.
El cuiner i la cambrera?
Per què no?
Ets massa romàntic.
 |
| El Berguedà Novembre 2019 |
Una cosa desapareix i una altra ocuparà el seu lloc. (...) “Som nosaltres els que sempre tenim nostàlgia del que hi havia abans.
(...)
De lluny la realitat s’esfumava en una idea: els boscos, les cases, els camps, els torrents, els animals i els homes es convertien en un triangle amb neu al cim.
La felicitat del
llop
Paolo Cognetti
Traducció de Xavier
Valls i Guinovart
159 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada